Els EUA i l’Iran confien a arribar a avenços en el primer diàleg directe des del 2015

Els dos països es van citar ahir a Islamabad, la capital pakistanesa, per arrencar les negociacions que haurien de posar fi a la guerra a l’Orient Mitjà, començada fa quatre setmanes amb l’atac sorpresa de Washington i Israel que, el 28 de febrer, va acabar amb la vida del llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei.

Des d’aleshores i fins dimecres –amb l’alto el foc temporal anunciat pel Pakistan–, els tres països s’han estat bombardejant mútuament. En total, prop de 5.000 persones –sobretot civils– han mort en la guerra, la majoria a l’Iran i el Líban.

Atacs al Líban

Aquest últim país és, de fet, el gran punt de contingència en aquestes negociacions: tant el Pakistan com la República Islàmica han assegurat que, perquè avancin les xerrades, l’alto el foc també ha d’incloure el Líban, país brutalment castigat tant per terra com per aire per un Tel-Aviv que no frena en l’ofensiva, malgrat que per ara han cessat les hostilitats.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va assegurar que l’alto el foc no s’aplica en els atacs contra el seu veí. Hi ha més punts de discòrdia: l’Iran, durant l’alto el foc temporal, havia de garantir l’obertura de l’estret d’Ormuz, per on passava abans de la guerra aproximadament el 20% del comerç de cru i gas mundials. Teheran no ho ha complert.

Amb tot, les reunions sí que finalment van començar, en la primera trobada directa d’alts representants nord-americans i iranians des del 2015, és a dir, des de l’acord nuclear negociat per Barack Obama. De fet, totes les negociacions nuclears anteriors sota la batuta de Trump –que van tenir lloc el 2025 i el febrer d’aquest any, abans de l’inici de la guerra– van ser sempre indirectes.

Segons filtracions del Govern iranià a la premsa del seu país, les negociacions cara a cara van durar més de vuit hores, fins aquesta matinada, i es van centrar sobretot en el futur de l’estret d’Ormuz. A falta de confirmació oficial, s’espera que les xerrades continuaran durant la jornada d’aquest diumenge.

"Els iranians sembla que no s’adonin que ara mateix no tenen cap as a la màniga, a part de l’extorsió a tothom utilitzant les vies marítimes. ¡L’única raó per la qual encara estan amb vida és perquè negociïn!", va indicar a les xarxes socials ahir a la matinada el president dels Estats Units, Donald Trump.

Trump també va assegurar ahir a les xarxes socials que dos vaixells de guerra nord-americans van poder travessar per primera vegada Ormuz, per començar el procés de desminatge del lloc. "Hem començat el procés de desbloqueig de l’estret d’Ormuz com un favor a països d’arreu del món, incloent-hi la Xina, el Japó, Corea del Sud, França, Alemanya i molts d’altres. Sembla increïble, però no tenen el valor ni la voluntat de fer la feina ells mateixos", va assenyalar el president nord-americà. L’Iran, però, va negar que s’hagi produït aquest pas.

Les delegacions

Els EUA estan representats a Islamabad pel vicepresident nord-americà, J. D. Vance, a més del cap negociador de la Casa Blanca, Steven Witkoff, i el gendre de Trump, Jared Kushner. Tant Witkoff com Kushner ja van ser presents en les negociacions prèvies amb l’Iran, trencades per l’inici de la guerra.

El país persa, per la seva banda, està representat pel president del Parlament, Mohammed Bagher Ghalibaf –ara per ara l’home probablement amb més poder a l’Iran, a causa de l’assassinat de bona part de la cúpula militar i política del país–, i pel ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi.

"Nosaltres estem preparats per arribar a un acord, però només si els EUA estan disposats a arribar a un acord que reconegui els nostres drets inherents", va indicar divendres Ghalibaf, que tenia una posició en les negociacions maximalista fins a l’extrem. L’Iran ha dit públicament que només acceptarà un acord que inclogui reparacions pels perjudicis causats, el control iranià d’Ormuz, l’acceptació internacional del seu programa d’enriquiment d’urani i de míssils balístics i garanties que no tornarà a ser atacada.

La major part d’aquestes reclamacions semblen a priori inacceptables per a Washington, que té com a màxima prioritat, en paraules del mateix Trump, "evitar que l’Iran desenvolupi la seva pròpia bomba atòmica i, a més, reobri Ormuz". La via ja estava oberta abans de la guerra i l’Iran va deixar d’enriquir urani des del juny del 2025, quan la guerra d’Israel va danyar greument el programa nuclear persa.

Màxima seguretat

Notícies relacionades

La UE es prepara per a una crisi energètica fins i tot amb treva

Rosalía, la fulgurant estrella que més brilla als Estats Units

A causa d’aquestes xerrades, el Govern pakistanès ha tancat i barrat Islamabad i ha anunciat dos dies de vacances públiques i el desplegament de 10.000 agents a la ciutat. Tots els habitants de la capital han sigut notificats que s’han de quedar a casa mentre durin les negociacions, per la por d’un possible atac, sobretot contra la delegació nord-americana.

"Hem desplegat un sistema de seguretat enorme per a aquest esdeveniment, basat en la coordinació, la intel·ligència i la vigilància constant per tenir el control total de tot el que passi i aconseguir que no hi hagi cap mena de disrupció", va dir el viceministre d’Interior pakistanès, Talal Chaudhry.