Artemis reactiva la il·lusió per la Lluna en completar el viatge

Després de deu dies de travessia espacial, Artemis va aconseguir sobreviure a un aterratge de vertigen fins a posar-se sana i estàlvia a les aigües del Pacífic, davant les costes de San Diego, al voltant de les 2.07 hores de la matinada (hora peninsular espanyola). La successora del programa Apolo va tornar per fi a la Terra amb els quatre astronautes a bord d’aquesta històrica missió. "Això només és el començament", va exclamar amb alegria l’administrador general de la NASA, Jared Isaacman, minuts després de presenciar l’amaratge.

Operació de risc

La tornada d’Artemis a la Terra va ser una de les operacions més arriscades registrades mai per a una missió espacial. El món sencer va aguantar la respiració davant la vertiginosa reentrada a l’atmosfera de la nau en què, segons ha explicat la NASA, la càpsula va viatjar a més de 40.000 km/h i va experimentar temperatures de gairebé 3.000 graus. Era la primera vegada que una missió utilitzava un protocol de reingrés així però, per sort, la maniobra ideada per l’equip tècnic darrere d’aquest vol va aconseguir esquivar les temudes esquerdes a l’escut tèrmic, els paracaigudes es van obrir seguint la coreografia prevista i Artemis va aconseguir posar-se amb èxit sobre les tranquil·les aigües del Pacífic. Des d’allà es van desplegar un vaixell de la Marina, diversos helicòpter i un ampli operatiu tècnic per rescatar els tripulants a bord i assegurar el seu bon estat.

Isaacman, que des de fa tan sols uns mesos exerceix com a màxim responsable de la NASA, es va mostrar eufòric al parlar del resultat d’aquesta missió. "No podria estar més orgullós d’Artemis. Del treball d’equip, de les nits en blanc, de tot el que s’ha fet per arribar fins aquí", va assenyalar amb entusiasme l’administrador general de l’agència que també va tenir paraules d’agraïment i d’admiració per als astronautes Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen. "Els tripulars d’Artemis han sigut els ambaixadors de la humanitat davant de les estrelles", no va dubtar a afirmar. Per Isaacman, l’èxit d’aquest viatge demostra que el programa Artemis té recorregut i que "aviat tornarem a trepitjar la Lluna per quedar-nos-hi". "Això només és el començament", va recalcar amb entusiasme mentre era aixecat pels aplaudiments de l’equip.

El llegat tècnic i humà

La missió, que es va enlairar el 2 d’abril des de cap Canaveral sense suscitar gran fervor, va tornar a la Terra envoltada entre grans aplaudiments. En part, perquè el viatge lunar per si mateix ha sigut espectacular i ha deixat imatges tan increïbles com un retrat de la Terra pres des de darrere de la Lluna, un eclipsi de pel·lícula i una multitud d’instantànies en què es poden veure els cràters que s’oculten al costat fosc de la Lluna. I en gran part perquè, més enllà dels assoliments tècnics, els quatre astronautes a bord d’aquesta missió han sabut mostrar el seu costat més humà i captivar l’afecte de milions de persones. Tant és així que, a la seva tornada, són molts els que senten que Reid, Victor, Christina i Jeremy, que fins a unes setmanes eren quatre desconeguts, són pràcticament amics de la humanitat.

Notícies relacionades

Alliberats 70 jornalers obligats a treballar com a esclaus

Sonia Pernas: "Moltes pacients amb càncer de mama se senten sota l’espasa de Dàmocles"

Artemis, més enllà dels seus assoliments tècnics, ha sigut la missió en què hem vist l’emotiu homenatge del capità Reid Weisman a la seva dona Carroll, a qui li va dedicar un cràter a la Lluna. El viatge narrat a través de les poètiques reflexions del pilot Victor Glover sobre la fragilitat del planeta i com d’especial resulta la nostra existència enmig del no-res del cosmos. L’expedició científica en què Christina Koch, primera dona a formar part d’una missió lunar, ha reivindicat que el treball de les milers de persones que han treballat en "cada cargol, cada component, cada protocol". I de totes les científiques invisibles i oblidades com Katherine Johnson que van treballar per fer possible aquest tipus d’expedicions. La missió podrà presumir de moltes fites científiques però, en el moment més crític, també va ser el viatge en què Jeremy Hansen va repartir galetes entre els companys perquè, durant un instant, poguessin interrompre les seves observacions científiques i apreciar el moment.

L’èxit del segon vol del programa Artemis reactiva la il·lusió pels vols lunars i fins i tot acosta la possibilitat de crear civilitzacions a la Lluna. La NASA afirma que el seu objectiu és portar a terme el 2027 un altre viatge tripulat al voltant de la Lluna per posar a prova tecnologies més avançades. Després s’espera una quarta expedició que sí que aterri sobre el sòl lunar per al 2028. A partir de llavors, s’ha promès "una missió anual" amb l’objectiu final seria tenir una base lunar operativa per al 2030.