Condemnats a 17 anys dos fills per deixar morir la seva mare "de forma cruel"

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 17 anys de presó a dos fills que van deixar morir "de forma cruel" i amb "absoluta desídia" la seva mare malalta de 76 anys a casa seva al desatendre "totalment les seves necessitats més elementals" d’alimentació i higiene.

La Sala Segona de l’alt tribunal rebutja els recursos dels dos condemnats contra la sentència de l’Audiència Provincial de Tenerife que els va condemnar a la mateixa pena que ara confirma el Suprem per un delicted’homicidi  per comissió per omissió.

Els fets, relata la sentència, van passarl’agost del 2015 al barri de Los Gladiolos a Santa Cruz de Tenerife, on la dona vivia amb el seu fill, la nora i la neta. Segons va acordar el fill de la víctima amb la seva germana, tots dos compartirien les tasques de cura de la seva mare, que des de feia més de 15 anys patia múltiples malalties com osteoporosi, artrosi, incontinència urinària, demència senil i, fins i tot, havia intentat suïcidar-se dues vegades.

No obstant, malgrat ser conscients de la situació de la seva mare, que s’havia agreujat i ja no podia valer-se per si mateixa, i tenint capacitat per cuidar-la, "van desatendre totalment les seves necessitats més elementals". Van deixar d’alimentar-la mínimament, arreglar-la, netejar el seu entorn, canviar la seva posició en el llit i curar-li les ferides, cosa que va desembocar com a resultat "previsible i evitable la mort" el 26 d’agost del 2015 a la tarda, si bé els familiars no van informar de la defunció fins al matí del’endemà.

Mort lenta i dolorosa

En definitiva, la víctima va morir de forma lenta i dolorosa "per l’absoluta desídia i desatenció dels fills que, davant de l’evidència de la necessitat d’atenció, no només personal, sinó també mèdica, la van deixar morir de forma cruel".

"La causa fonamental de la mort va ser un quadro de desnutrició crònica, anèmia severa, úlceres infectades i broncopneumònia aguda purulenta", recull la sentència. Quan va morir la dona només pesava 25 quilos.

El Suprem deixa clar en la sentència que el Codi Civil estableix l’obligació dels fills de cuidar els seus pares quan no puguin fer-ho per si mateixos. Altrament, la "desatenció absoluta" que la Sala atribueix als condemnats, que van deixar la seva mare "a la seva sort", comporta la comissió d’un delicte ja que s’incompleix la necessitat d’atendre el progenitor i portar-lo a un centre mèdic quan ho necessita.

Per tant, la Sala recorda que l’atenció als pares no és només una obligació natural, sinó també civil, que pot desembocar "en l’àmbit penal" quan els fills els desatenen "amb resultats semblants" als d’aquest cas.

Deute amb els pares

Notícies relacionades

Un tribunal obliga un pare a cuidar el seu fill discapacitat

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

La sentència explica que els fills "tenen una obligació superior a la moral d’atendre els seus pares" quan aquests "han arribat a una edat i no es poden valdre per si mateixos", i per això se’ls han de cuidar "en sintonia amb la reciprocitat" de l’atenció que els seus progenitors els van prestar quan aquests eren petits.

I en el cas que tant uns com altres no compleixin degudament amb aquesta obligació i infringeixin així la tutela de garant que tots dos tenen en diferents èpoques de la vida, tindria lloc "una obligació legal incomplerta que implica responsabilitats" que, en casos com aquest, remarca la Sala, comporten "un alt grau de reprotxabilitat" tant social com penal.