Un tribunal obliga un pare a cuidar el seu fill discapacitat

L'Audiència Provincial de Còrdova ha imposat a un home el règim de custòdia compartida sobre els seus fills menors d'edat, tot i que l'home s'hi oposava, davant la impossibilitat de la mare de cuidar els seus fills en solitari a causa de la greu discapacitat que pateix un d'ells.

L'Associació Espanyola d'Advocats de Família (Aeafa) ha informat de la sentència i la seva vicepresidenta, María Dolores Azaustre, ha exercit com a advocada de la mare. 

"Donada l'entitat del problema familiar, s'exigeix extremar els deures de tots dos, sense que puguin fer-se recaure exclusivament en la mare", conclou el tribunal en la sentència, dictada el 23 de gener, i en què especifica que es tracta d'"una solució excepcional" davant "una situació excepcional", segons es fa ressò l'associació.

Per Aeafa, la decisió judicial és "pionera", no només perquè "és la primera vegada que s'obliga un pare a exercir una custòdia compartida, malgrat la seva oposició", sinó també perquè, en paraules d'Azaustre, el costum és que "la guarda i custòdia es demani com un dret" en comptes de contemplar-se com un deure.

Sentències prèvies

"Fins ara, els tribunals entenien que si el progenitor es negava a cuidar els fills, difícilment se'l podia obligar. Desgraciadament aquesta va ser la solució de l'Audiència de València a una mare que sol·licitava la implicació del pare en l'assistència a un fill malalt. I la d'un jutjat de Madrid a una mare que demanava ajuda per compartir amb el pare les tasques d'assistència al seu fill autista", recorda l'advocada.

Notícies relacionades

Francisco Castaño, educador: «A l’estiu comprem la pau i cedim amb els nostres fills, però arriba el setembre i tenim un problema»

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

En el cas d'aquesta sentència, l'organització destaca la "sensibilitat especial i el sentit comú" del tribunal per donar resposta al requeriment de la mare i explica que aquesta "no podia més" i estava "desbordada" a l'haver de compaginar la "dedicació i l'assitència permanents dels fills" -un dels quals pateix una discapacitat que s'ha agreujat durant l'adolescència- amb les seves obligacions laborals.

"Aquesta sentència ens fa reflexionar sobre el deure que implica tenir un fill, perquè també és una obligació cuidar-lo quan existeixen circumstàncies excepcionals que així ho requereixen", subratlla Azaustre.