Els ajuntaments amplien els ajuts a les extraescolars per reduir la desigualtat

Les activitats extraescolars han passat en pocs anys de ser l’útil alternativa amb la qual omplir buits en l’horari patern a ser considerades part del temps escolar, sobretot després de la reducció de l’horari lectiu dels últims temps.

Jornades intensives fins al migdia o que acaben a primera hora de la tarda o espais lliures a l’hora de dinar s’acaben de completar amb natació, futbol, guitarra, hort urbà, més hores d’anglès o robòtica. I han generat, com ja vadenunciar el Síndic de Greuges el 2014, més desigualtat a les aules entre aquelles famílies que poden pagar les classes extra i les que no.

Per això, els ajuntaments catalans han pres el testimoni del Síndic i s’han llançat en els últims temps a sufragar les activitats a les famílies amb més risc de fractura social. Però a mesura que s’ha anat sortint de la crisi i els diners han tornat a afluir a les arques públiques, els consistoris catalans estan subvencionant aquest any també aquelles famílies mileuristes a les quals els desajusta el pressupost haver de pagar el judo o les classes de cant, moltes vegades perquè el nen no estigui sol a casa.

Ventall d’opcions

Barcelona cobreix des de fa uns anys tan sols les activitats esportives, però Sant Just Desvern, Cardedeu, el Prat o Esplugues, entre d’altres, ofereixen beques que arriben a cobrir el 100% de les activitats extraescolars de qualsevol tipus.

“Ens vam adonar que hi havia famílies no usuàries de serveis socials que anaven retallant cada vegada més despeses i per això no envien els seus fills a futbol o a música. I com que als nens els va bé anar a futbol, a música o a dansa, ens hem proposat ajudar”, afirma Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern, un dels municipis que més dotació destina a aquests ajuts: uns 60.000 euros per a una població de 17.200 habitants (xifres del 2017), a partir d’aquest curs.

Les subvencions poden anar a l’activitat o a les famílies. “Només demanem que l’escolar estigui empadronat a Cardedeu, però pot fer l’activitat on vulgui i amb qualsevol entitat”, assegura Laia Muñoz, regidora d’Acció Social del municipi, que subvenciona ja uns 80 nens amb una oferta que inclou fins i tot tallers de circ i trapezi. “Hem hagut de subvencionar també activitats en empreses privades perquè els serveis jurídics ens van dir que havien de ser totes o cap”.

Les noves subvencions municipals, no obstant, només arriben per a una activitat per menor. I hi sol haver un seguiment que l’extraescolar s’aprofita. És el cas del Prat, on, fins i tot, han anat més enllà i estan obviant l’estricte criteri de la renda familiar per incloure altres consideracions, com la conveniència que el menor faci una activitat concreta, que pot anar des d’esport a música o dansa.

Allà, expliquen, és la comissió social de cada escola (direcció, assessors sociopedagògics i tècnics municipals) els que proposen a quins alumnes se’ls recomana que facin una activitat concreta i s’ofereixen a les famílies per si necessiten ajut econòmic.

Aprenentatge no formal

Educació 360, la marca paraigua amb la qual l’àrea d’educació de la Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Movimients Pedagògics agrupen ajuntaments, entitats, centres educatius, investigadors i organitzacions diverses per connectar aprenentatge lectiu i no lectiu en els seus municipis, també reclama que s’universalitzin les activitats extraescolars, es formuli un catàleg municipal únic de propostes i s’incrementi la política de beques. És a dir, que les extraescolars tinguin finestreta municipal o almenys una visibilitat d’ofertes en un únic lloc.

Notícies relacionades

Hort. Màgia. Teatre. ¿T'estàs passant amb les activitats extraescolars del teu fill?

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Per a la Fapac, la idea és molt positiva perquè cap nen es quedi sense activitats extraescolars, però reclamen que aquest tipus de cursos paral·lels no es converteixin en factors de desigualtat ni en contenidors on se supleixi el que no es fa en el centre. “Si fa falta més anglès, és millor que es replantegin les classes a l’escola que no que se’n faci una d’extraescolar perquè hi hagi diferents nivells a les aules”, assenyala un portaveu.

L’associació de pares d’alumnes també adverteix del risc que si els ajuntaments passen a gestionar el lleure escolar, com proposa la iniciativa Educació 360 presentada aquest mes, aquests es quedin sense recursos al canviar el color polític o la conjuntura. I alerten del risc afegit de què se centralitzi massa la gestió del lleure infantil i passi a ser en mans de grans institucions o empreses privades.