TENDÈNCIA EN LES ESCOLES

Hort. Màgia. Teatre. ¿T'estàs passant amb les activitats extraescolars del teu fill?

Els experts recomanen no saturar l'agenda dels nens i parlar abans amb els mestres per consensuar l'activitat més apropiada

Els pares elogien la varietat de disciplines lúdiques i reconeixen que aquelles hores de més serveixen per poder conciliar vida laboral i familiar

nioparque

nioparque

5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Hort. Màgia. Capoeira (art marcial d’origen afrobrasiler). Escacs. Patinatge. Xinès. Robòtica. Ioga infantil. Vivim una explosió d’activitats extraescolars, que cada vegada són mésvariades, modernes, lúdiques i dirigides a nens més petits. És freqüent trobar nens de quatre anys que acudeixen a vàries activitats extraescolars durant la setmana, des de judo fins a teatre musical. Les associacions de pares i mares aplaudeixen l’auge i neguen que suposi augmentar la jornada escolar. Mentrestant, psicòlegs i pedagogs adverteixen dels riscos que els nens tinguin agendes d’executius sense buits lliures per estar al parc, descansar o, simplement, avorrir-se.

Les dades del Ministeri d’Educació revelen que més del 90% dels nens entre 6 i 16 anys realitzen alguna activitat extraescolar, segons un informe de 2010. “L’actual ‘boom’ d’activitats extraescolars és exagerat, tot i que respon a la demanda dels pares. Cada vegada estem més implicats en la criança dels nostres fills i volem donar-los de tot. Especialment, coses productives, coses que li serveixin per a alguna cosa. I aprendre el que sigui sempre està bé. No obstant, crec que un nen de dos anys més que aprendre anglès el que necessita és lliscar pel tobogan”, explica Elisa López, psicòloga infantil, mare de dues filles, i responsable del web 10 en conducta.

"Un nen de dos anys més que aprendre anglès el que necessita és lliscar pel tobogan"

Elisa López

Psicòloga infantil

“Entenc la preocupació dels pares perquè els seus parlin bé l’anglès, però ¿de veritat fa falta que amb dos anys vagi a classes particulars?”, afegeix López, per a qui les activitats extraescolars “se’ns estan anant de les mans”. No és bo que els petits tinguin només un parell de dies (o un dia) a la setmana per estar al parc i jugar sense que ningú els dirigeixi aquest joc. “Les criatures haurien de ser amos del seu temps i els seus jocs per fomentar la seva autonomia. Almenys, una bona estona cada dia. També necessiten avorrir-se, i això és una cosa que s’està perdent. Estem criant nens i nenes amb agendes d’alts executius i executives”, conclou López, que recomana als pares que abans d’apuntar els seus fills a una activitat tinguin en compte l’edat  dels seus fills, a qui, a més, li haurien de preguntar sempre si l’activitat els agrada i motiva.

Planificació educativa

“Vivim un món molt competitiu i això es veu també en els menors, als quals se’ls exigeix molt”, afegeix Valentín Martínez-Otero, psicòleg, pedagog i professor de la Facultat d’Educació a la Complutense de Madrid. Segons la seva opinió, el més important a l’hora de decantar-se per una activitat extraescolar és la planificació i la intencionalitat educativa. És a dir, no apuntar els nanos al primer que ens passi pel cap. “Els pares i mares haurien de parlar prèviament amb els mestres per analitzar la personalitat de les criatures i així poder escollir activitats que compensin limitacions, contribueixin a potenciar les aptituds i satisfacin els gustos infantils”, explica.

El professor universitari insisteix molt en la intenció educativa amb l’objectiu que la tasca que es realitza al sortir de classe afavoreixi el desenvolupament del nen. Per exemple, si el nano és tímid potser una bona opció seria apuntar-lo a teatre perquè tingui rols diferents del seu o a futbol perquè aprengui a jugar en equip. “No s’ha de sobrecarregar l’agenda dels nens perquè els pot afectar en el pla psicològic. Una nena de quatre anys pot estar estressada. Sí, estrès real. No ho dirà amb paraules, és clar, però donarà senyals d’alarma. Per exemple, mals de cap, rebel·lia excessiva i alteracions del son o del menjar”, recalca el professor de la Universitat Complutense.

"No s’ha de sobrecarregar l’agenda infantil. Una nena de quatre anys és clar que pot patir estrès"

Valentín Martínez-Otero

Psicòleg, pedagog i professor de la Universitat Complutense

Martínez-Otero afegeix que els nens han d’assistir a classe (i fer els deures, en cas que els mestres els posin), al mateix temps que han de tenir espai per a la família, els amics, el descans i l’avorriment. El professor de la facultat d’Educació insisteix que és fonamental que els petits descansin, que és una cosa que està “directament relacionada amb el rendiment i la qualitat de vida”.

L’auge de les activitats extraescolars, mentrestant, té uns claríssims defensors: els pares i les mares. És un fet que, en molts casos, són l’única via per poder conciliar. “La meva filla surt de l’escola a les quatre de la tarda. El meu horari laboral fa impossible que la vagi a recollir. L’hem apuntat a Hort, Màgia i Teatre. Primer perquè li agrada. I segon perquè així surt a les cinc i a aquella hora sí que puc anar a buscar-la”, afirma la Mónica, mare d’una nena de set anys escolaritzada en una escola pública de Madrid.

 ► Més informacions de Mares, pares i nens

Mares, pares i nens

Comoditat i preus més econòmics

Notícies relacionades

La Leticia Cardenal, presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA), explica que les activitats extraescolars són ara molt diverses i lúdiques. Segons la seva opinió, no es tracta d’un augment de la jornada escolar, sinó de la possibilitat que els nanos disfrutin d’un temps de desconnexió per fer coses que els agraden. “Les associacions de pares i mares hem fet un grandíssim esforç perquè les extraescolars es realitzin en les mateixes escoles. Això comporta dos avantatges: comoditat perquè així no hem d’anar d’un costat a l’altre portant-los a diferents activitats i segon, preus més econòmics que si optéssim per un centre extern”, explica Cardenal. Els preus varien molt depenent del centre, l’activitat i el tipus de professionals que la imparteixin. Les més cares solen rondar entre els 50 i els 40 euros (natació o música especialitzada, per exemple) mentre que les més bàsiques (com el futbol) s’acosten als 20 euros.

La responsable de CEAPA destaca que els pares i mares sempre han de preguntar als seus fills abans d’apuntar-los a alguna activitat. També reconeix que és una via per poder conciliar el treball amb els horaris escolars, però destaca que cap pare en el seu seny satura l’agenda del seu fill amb quatre hores diàries d’extraescolars per més lúdiques que siguin.

Fer els deures també és una activitat extraescolar

Natació. Karate. Atletisme. Teatre. Atletisme... L’oferta d’extraescolars és immensa en moltes escoles, tant les privades com les públiques i concertades. El futbol continua arrasant entre els nens (també robòtica) mentre que les nenes es decanten per patinatge, cant o gimnàstica rítmica. La majoria de matèries tenen una clara funció lúdica o esportiva. No obstant, n’hi ha altres de dedicades a aprendre assignatures. És el cas d’<strong>Estudi dirigit</strong>, on els nens (més grans) fan els seus deures –o una altra tasca escolar– guiats per un professor.