ANTIROBATORI DE PEGA

Les plaques d'alarma falses es fan un lloc al mercat d'internet

Desenes d'anuncis de cartells «dissuasius» es publiquen diàriament a plataformes com Ebay o Wallapop

Empreses de seguretat avisen que està prohibit vendre productes amb el seu nom

fcasals45144446 sociedad  pagina  web de venta de carteles disuasorios   ala180922135957

fcasals45144446 sociedad pagina web de venta de carteles disuasorios ala180922135957 / FRANCESC CASALS

3
Es llegeix en minuts
Alexander García Galisteo

“És una manera de fer que s’ho pensin dues vegades”, diu J. M. “Jo fa un parell d’anys que els he posat, per precaució més que res. Són la primera barrera davant del robatori”, comenta T. G. Tots dos prefereixen mantenir l’anonimat perquè “els lladres també llegeixen diaris”. Confessen que es consideraven una ‘rara avis’ al principi, però que ara són conscients que formen part d’“un moviment social” que està creant tendència d’una forma senzilla i perspicaç: utilitzar cartells d’alarma dissuasius sense ni tan sols tenir una alarma instal·lada. El que en el pòquer es coneix com “anar de farol”. Fan creure el lladre que la seva vivenda o local està protegit, però en realitat no ho està.

A internet proliferen desenes d’anuncis d’aquest tipus, en els quals es venen plaques i adhesius que alerten sobre una zona de videovigilància connectada a una alarma. Aconseguir-les és summament fàcil i econòmic. El preu oscil·la entre els 5 i 20 euros, i plataformes online com Ebay, Milanuncios i Wallapop, no deixen d’incloure ofertes un dia després de l’altre.

No obstant, els ets i els uts de l’assumpte amaguen certes irregularitats que poden arribar a ser il·legalitats en més d’un cas. Molts cartells que estan en venda són originals d’empreses de seguretat privada que no han donat el consentiment perquè es comerciï amb plaques que porten el seu logotip. Altres adhesius són calcats a les originals.

Mostrari de plaques ‘falses’ d’alarmes que es poden adquirir per internet. / EL PERIÓDICO

Usurpació de la identitat

 “Els cartells són propietat de la companyia, i n’està prohibida expressament la venda i distribució”, adverteix una representant del departament de comunicació de Securitas Direct, Jennifer López, que assenyala que aquesta clàusula s’especifica detalladament als contractes que firmen els clients. L’empresa de seguretat sueca, una de les principals afectades –juntament amb Prosegur– per la venda de cartells “dissuasius”, és plenament conscient de l’ús fraudulent que es fa de la marca. “Monitorem de forma constant els nostres actius, i quan s’activa l’alerta d’una possible venda irregular d’aquests cartells o altres productes, enviem un requeriment a la plataforma en qüestió instant-lo a retirar l’anunci amb caràcter urgent”, explica López.

Però malgrat el protocol d’actuació de les empreses de seguretat, molts d’aquests anuncis segueixen a la vista al mercat ambulant d’internet. EL PERIÓDICO s’ha posat en contacte amb diversos particulars que es dediquen a vendre cartells dissuasius, solts i en packs d’estalvi, sota l’eslògan de “la millor alarma sense quotes”. Alguns diuen no saber si la pràctica està prohibida; la gran majoria simpatitzen amb la teoria del ‘tot s’hi val’ al mercat d’internet.

“Això no és il·legal, és com posar un cartell de ‘compte amb el gos’”,assegura un dels venedors, que afirma haver-ne venut centenars d’ells “sense cap problema”. Tenen de tot tipus de mides i models. De material reflector, resistent a les inclemències del temps i durador, segons especifiquen a les publicacions.

Quan se’ls pregunta d’on els han tret, llancen pilotes fora. “M’han sobrat d’una instal·lació”, comenta un altre venedor, però a la foto del seu anunci es pot apreciar un lot de més de 20 cartells.

Delicte contra la propietat intel·lectual i industrial

Conscients o no de la il·legalitat de les seves accions, els anunciants mantenen els seus productes a la venda. Ho fan, en certa manera, perquè tenen pràcticament impunitat a l’espai cibernètic: diuen que no coneixen ningú que hagi tingut problemes venent o comprant aquestes plaques perquè les empreses de seguretat no arriben a prendre mesures legals contra ells.

Notícies relacionades

Amb la llei a la mà, comerciar i utilitzar cartells dissuasius suplantant la identitat d’empreses de seguretat és il·legal i pot constituir dos tipus de delicte: contra la propietat industrial i contra la propietat intel·lectual. “Incórrer en un o un altre depèn de si el que venen són falsificacions o plaques autèntiques”, assenyala l’advocat i professor de la Universitat de Barcelona José María Fuster-Fabra. “Si es denunciés, hi hauria una investigació policial i llavors es veuria si això correspon a un moviment de particulars o si realment hi ha una màfia delictiva darrere. Perquè si és una cosa que prolifera vol dir, probablement, que hi ha grups organitzats actuant”.

Si l’assumpte correspon a iniciatives individuals de particulars, llavors la situació es torna més difícil d’avaluar. “El món d’internet és molt complicat i tot es torna molt difícil d’explicar jurídicament. Però el que està clar és que aquestes plaques tenen un registre de marca i una patent. A partir d’aquí, comerciar amb elles és incórrer en un delicte i, si aquestes es venen com originals, caldria veure fins a quin punt l’engany queda compensat, perquè existeix un deure de cura i el delicte podria estendre’s també als compradors”.

Temes:

Robatoris