Educació en afecte per prevenir l'abús sexual infantil

Des dels cinc anys la Sara va mantenir una “relació especial” amb el seu veí de 60, marcada pel temps que passaven junts i els regals que l’adult feia a la nena. Quan a cinquè de primària, amb deu anys, li van explicar en biologia el que era l’aparell reproductor, la Sara va entendre que aquells “jocs” amb el seu veí que la feien sentir malament eren abusos sexuals, i va poder posar-hi fi.

El Mark sentia massa confusió, vergonya i culpabilitat per assumir el que li havia passat quan un capellà de la seva parròquia el va violar. Per a ell, com per a moltes altres de les víctimes dels últims casos d’abusos sexuals a nens i nenes en el si de l’església catòlica trets a la llum a Pennsilvània, van passar molts anys abans que poguessin tornar a recompondre la seva vida.

Aquestes històries són prova d’una realitat davant de la qual cada vegada més veus s’alcen: el tabú que envolta el sexe en l’educació de nens, nenes i adolescents, una més de les moltes lloses que pesen sobre els menors d’edat que són víctimes de violència sexual.

Algunes d’aquestes veus han sigut les de James Rhodes, el prestigiós pianista anglès, i Vicki Bernadet, la defensora de nens i nenes que pateixen violència sexual. Dos supervivents que, en una roda de premsa conjunta juntament amb Save the Children, han exigit entre altres mesures, la implantació d’una assignatura obligatòria d’educació afectivosexual a tots els nens i nenes des dels primers cicles educatius. Però no tothom veu aquesta mesura amb bons ulls.

Per a moltes persones, és habitual pensar que, com més tardem a parlar als nens i nenes sobre qüestions relacionades amb el sexe, millor. Que no és necessari avançar informacions que acabin amb la seva innocència o que els obrin a un món que molts adults consideren nociu i nociu.

Però la realitat és que no tenim control sobre en quin moment comencen els nens i les nenes a rebre informació i coneixements relatius al sexe: en la millor de les situacions, serà la cultura popular, la publicitat, les amistats i els rumors de pati d’escola els que els començaran a introduir en tot allò relatiu a les relacions amoroses i sexuals. En la més habitual i temuda pels pares, serà la pornografia, sense control i amb altes dosis de violència que hi ha a internet. En la pitjor, menys imaginada i més terrible, la introducció del nen o la nena en la sexualitat serà a través de la relació d’abús amb el seu agressor.

Si no expliquem des de les primeres etapes evolutives a nens i nenes conceptes bàsics com el consentiment i l’autonomia corporal, ¿com tindran eines per identificar i evitar un abús?; si els nens i nenes no coneixen ni entenen les diferències entre les relacions d’amistat, familiars o afectivosexuals; si no els parlem dels seus propis cossos, de la seva intimitat; si els obliguem a fer petons i abraçades tot i que no vulguin, ¿quines eines tindran quan un adult els intenti convèncer que no passa res perquè els toqui la seva zona genital? ¿I quan els diguin que és només un joc? Si no els parlem amb naturalitat de les relacions sexuals i la igualtat, ¿com ens han d’explicar el que els passa? ¿Com ens han de parlar sense vergonya ni por d’un tema que sembla tabú?

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

L’abús sexual infantil no és un tema fàcil de tractar. Tot i que per altres motius, tampoc és fàcil parlar de sexe i sexualitat amb nens i nenes. Però cal fer-ho. Perquè si des de les famílies ens desentenem i des de les escoles ens limitem a un ensenyament centrat en l’aspecte més biològic de la sexualitat, tindrem nens i nenes més receptius als mals referents i més vulnerables a l’abús. Hem d’assumir l’educació afectivosexual com una assignatura més, tan essencial com les matemàtiques i la literatura, i anteposar el benestar present i futur de nens, nenes i adolescents a la vergonya i pudor que parlar de sexe ens pugui fer sentir.

Per fer aquest feina més senzilla, a Save the Children hem elaborat una guia per parlar de sexe amb fills i filles, que podràs trobar juntament amb el curs ‘online’ a la nostra Escola de Pares i Mares.