CREDIBILITAT INFORMATIVA

Ensenyament i el CAC impulsen l'educació mediàtica a les escoles

La iniciativa s'emmarca en el combat contra les 'fake news' encarregada als reguladors europeus

Descarten una assignatura i opten per incloure-la com a competència en els currículums

rjulve231377 ayer en barcelona  taller de periodismo en el cccb180827191743

rjulve231377 ayer en barcelona taller de periodismo en el cccb180827191743 / PERE BATLLE

4
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

La millor arma contra les fake news és l’educació. És la línia que defensa la Unió Europea, que ha promogut un grup d’experts que van dictar una sèrie de conclusions que es van implantant. Entre elles, la legislativa, per obligar les plataformes digitals a ser responsables dels seus continguts, el foment del periodisme de qualitat i l’alfabetització mediàtica, que animaven a ajudar educadors, reguladors audiovisuals i mitjans de comunicació.

Diverses institucions han recollit el testimoni, entre elles el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que ha creat el programa EduCAC, per contribuir a l’educació mediàtica a les escoles i proposar “recursos educatius per fer un ús crític i responsable dels mitjans de comunicació”. “L’educació mediàtica no hauria de ser només reactiva, sinó clarament proactiva. La influència dels mitjans de comunicació ha sigut sempre prou important en la ment dels nens i joves com per no prestar-li la màxima atenció educativa”, afirma Salvador Alsius, vicepresident del CAC i impulsor del programa EduCAC.

La iniciativa ha sigut presentada ja en congressos internacionals, com el dels reguladors europeus (EPRA, en anglès), i a dos tallers de formació del professorat aquest mes de juliol, un a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat i un altre a la de l’Alt Empordà, a Figueres. De moment hi ha un web i un programa que arrencarà de forma estable aquest pròxim curs i que es presentarà oficialment aquesta tardor.

Fins al moment, quatre centres educatius han fet programes pilot: l’escola Solc de Sarrià, l’institut Vila de Gràcia, la Voramar del Poblenou (totes a Barcelona) i l’institut Celestí Bellera de Granollers. Cadascú ha anat treballant alguna de les unitats proposades i ha compartit els resultats amb els impulsors.

Guies del professorat

Els quatre han pogut experimentar amb les guies del professorat i les unitats didàctiques que a un nivell bastant avançat treballen parts del procés informatiu, des de com es fa un noticiari a què és l’agenda informativa o com els algoritmes dels cercadors i les xarxes socials filtren la informació que rebem. Els exemples treballen des de materials de premsa diària, curts de TV-3 sobre com treballen els seus informatius, articles de El Periódico sobre les cartes als lectors o films com ‘Spotlight’, l’oscaritzada pel·lícula sobre com els reporters del Boston Globe van destapar que feia anys que l’Església catòlica ocultava casos de pederàstia, un tema que encara continua viu.

La intenció és ajudar els professors a treballar l’educació mediàtica com a competència bàsica del currículum escolar. “Com competències ja estan previstes a l’ESO, i encara es discuteix si ha de tenir una assignatura pròpia, tot i que l’opinió majoritària és que en un moment en què es tendeix a treballar transversalment i per projectes, ja que no té sentit compartimentar i crear una assignatura”, assenyala Alsius.

Entre els temes que s’aborden hi ha la qüestió de la credibilitat, el periodisme ciutadà, la publicitat, la informació espectacle, els rumors... “Tots tenim experiències directes de crisi de credibilitat. Jo mateix m’atipo d’explicar-los a familiars i amics que tal missatge que t’envien per Whatsapp no és creïble i que cal veure les dates del contingut que s’envia, per exemple”, assenyala Alsius.

Credibilitat dels mitjans

Les unitats didàctiques de EduCAC treballen també la credibilitat dels mitjans sobre els quals reflexionen des de l’opinió de reconeguts periodistes com de youtubers com Auronplay, amb un vídeo demolidor en què critica el poc rigor a l’hora de buscar informació sobre els youtubers, l’especulació gratuïta i la intromissió en els seus guanys.

I no renuncien a incorporar noves formes de llenguatge audiovisual com les Stories com les que poblen Instagram, Facebook o Snapchat.

Notícies relacionades

“Seria inconcebible intentar educar en l’audiovisual nens de 12 anys fent només cineforums. Si es miren els influencers és Youtube i cal anar per allà, i cada vegada hi ha més professors que ho intenten. Però hi ha molt feina per fer entre els docents i de cara a les famílies”, comenta el vicepresident del CAC, professor de periodisme i veterà de TV-3.

“Hem seguit les unitats durant tot el curs, i treballem el tema de les fake news amb alumnes de 15 i 16 anys, explica Ramon Breu, professor de l’escola Solc, una de les escoles pilot, i creador de Cinescola. “Primer vam veure un documental de TV-3 sobre el tema i després demanem als alumnes que identifiquessin notícies sospitoses en diaris digitals i després que exposessin per què, i no acabàvem...”, assenyala. Els materials estan en obert a disposició de qui vulgui.

Una estratègia europea

<span id="docs-internal-guid-6f462176-7fff-870f-39fe-25848f5fc4ad"><span style="font-size: 11.5pt; font-family: Arial; color: rgb(0, 0, 0); font-variant-numeric: normal; font-variant-east-asian: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Ensenyar què són els mitjans de comunicació i com treballen per fer periodisme de qualitat és una de les estratègies que proposa la Unió Europea als seus informes sobre com combatre les notícies falses (‘fake news’) que tant mal fan a la reputació de la premsa i a les democràcies. Diverses iniciatives que ja estaven promovent l’ensenyament dels mitjans de comunicació (‘media literacy’) a les escoles han anat virant des de l’alfabetització sobre el llenguatge audiovisual a la difusió de com es treballa en els mitjans per evitar un futur de difusió de la mentida. </span></span>