El Govern complica l’opa al BBVA al vetar una fusió ràpida

La decisió perjudica els plans del BBVA. El banc presidit per Carlos Torres sempre ha defensat que podria fer l’opa i demorar la petició de fusió (fiscalment li podria interessar, fins i tot, per l’impost a la banca). També ha assegurat que, fins i tot en aquest cas, podria obtenir la majoria dels 850 milions d’euros en sinergies de costos amb què va justificar el sentit econòmic de l’operació. No obstant, la decisió del Govern va més enllà d’impedir simplement la fusió, ja que implica que els dos bancs haurien de seguir bàsicament amb la mateixa estructura que tenen actualment en multitud d’àmbits, tot i que un fos amo de l’altre. Entre els seus plans, hi havia tancar 300 oficines i realitzar un ajust de plantilla (ero). Cal veure, per tant, si el BBVA seguirà endavant amb l’opa o desistirà, com li permet la legislació després del dictamen de l’Executiu.

"L’autonomia en la gestió de la seva activitat s’haurà de concretar, almenys, en el manteniment d’una gestió i presa de decisió autònoma en relació amb les decisions que afectin la política de finançament i crèdit, en particular a pimes; recursos humans; xarxa d’oficines i serveis bancaris; i obra social a través de les seves respectives fundacions", va explicar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. "Aquesta autonomia en la gestió ha d’entendre’s com aquella que porti a la maximització del valor de cadascuna de les entitats per separat, no del conjunt format per les dues", aclareix l’acord del Consell de Ministres.

La condició fixada pel Govern, amb tot, pot acabar resultant menys contundent del que podria semblar. Així, s’ha encarregat la vigilància del seu compliment a la Secretaria d’Estat d’Economia, per a la qual no està prevista més intervenció reglada que la petició de dos informes de seguiment als dos bancs entre sis i dos mesos abans que acabi el termini inicial de tres anys. El Govern no ha optat per encarregar la vigilància a la CNMC, que és la que té la capacitat sancionadora si es produeixen incompliments. Hi ha el dubte, per exemple, de què passaria si el BBVA decidís fer un ero un o dos anys després de l’opa i ho justifiqués per la creixent digitalització i no per la integració per si mateixa.

Cuerpo, de fet, va confiar fins a cert punt el compliment a la bona voluntat del BBVA i a l’expectativa que pugui tenir el banc que l’Executiu de torn li aprovi la fusió amb el Sabadell d’aquí a uns anys. "En el moment en què el BBVA decideixi seguir endavant amb aquesta operació, entenc que ha de tenir en el seu punt de mira la capacitat de maximitzar el valor d’aquesta operació i obtenir les sinergies que comporta la mateixa fusió de les dues entitats. Els incentius són sobre la taula, són positius perquè el BBVA compleixi la protecció dels interessos generals i, per tant, pugui ser un win-win en el qual al final d’aquest procés el BBVA acaba complint la condició (del Govern) perquè va en la línia del seu propi interès de maximitzar el valor de la mateixa companyia", va defensar.

Desistir en anàlisis

En cas de mantenir l’opa i que aquesta triomfés, el BBVA podria cessar el president del Sabadell, Josep Oliu, i el conseller delegat, César González-Bueno, i nomenar una representació en el consell d’administració de l’entitat catalana d’acord amb la seva participació en el banc, que superaria el 50%. Però la integració efectiva entre les dues entitats de què depenen les sinergies es veuria limitada. Cal veure, per exemple, si podrien integrar les seves plataformes tecnològiques, una de les mesures amb què el BBVA espera aconseguir més estalvis: Cuerpo ha evitat aclarir-lo. El banc, de moment, s’ha limitat a apuntar en un comunicat que està "avaluant" la decisió del Govern "als efectes del previst a l’article 26.1" de la llei d’opa, que és precisament el que l’habilita legalment a desistir de l’oferta.

I fins i tot si no renuncia, caldria veure com afectaria la decisió del Govern els accionistes del Sabadell, especialment els grans, ja que la condició de no fusió resta sentit econòmic a l’operació, amb la qual cosa podria portar-los a decidir no acceptar l’oferta del banc competidor. El Sabadell, al qual el pronunciament del Govern ha beneficiat en la seva pugna per no deixar-se comprar, ho va remarcar veladament: "En el cas de prosseguir amb l’operació, el BBVA haurà d’analitzar i proporcionar informació sobre l’impacte d’aquestes condicions, tant en les sinergies esperades com en la seva capacitat de retribuir l’accionista en el futur. L’esmentada informació és rellevant per als nostres accionistes".

Notícies relacionades

Persones que canvien de sector laboral: una tendència que ja representa més del 18 % dels contractes signats

El Govern argumenta que la llei li permet demanar "exigències addicionals"

Amb la seva decisió, el Govern corre el risc de posar-se en rumb de col·lisió amb el BBVA o algun dels seus grans accionistes. El banc defensa des de fa mesos la seva interpretació que la llei de defensa de la competència del 2007 només permet a l’Executiu confirmar o suavitzar els compromisos que va pactar amb la CNMC, no endurir-los. I en les últimes setmanes ha deixat oberta la porta a acudir a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem si entenia que l’Executiu s’extralimitava. Si decideix fer-ho i aconsegueix que els jutges suspenguin cautelarment la condició del Consell de Ministres, l’opa seguiria endavant amb els compromisos que va pactar amb la CNMC. Si aquest és el cas, fonts jurídiques afirmen que el més probable és que el Suprem acabés decidint a favor del BBVA. Però en cas que no fos així, expliquen, la compra del Sabadell s’hauria de revertir.

L’Executiu, així mateix, s’exposa al risc d’un enfrontament amb la Comissió Europea, que en les últimes setmanes l’ha amenaçat de prendre mesures si entorpia l’opa. Sabedor d’aquestes dues possibilitats de conflicte legal, Cuerpo va defensar reiteradament que la decisió del Govern defensa l’interès general com exigeix la llei i és "proporcional, equilibrada i està en el marc de la normativa" espanyola i comunitària, així com que "no impossibilita que aquesta operació segueixi el seu curs". El ministre, que va comunicar la decisió a Torres i Oliu abans de fer-la pública, també va afirmar que un informe de l’Advocacia de l’Estat li ha confirmat que podia endurir les condicions de la CNMC.