Allau de crítiques a la RAE per la justificació d'una decisió discriminatòria contra les dones

El llenguatge inclusiu ha agafat en el canvi de segle la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Lluny d’aportar llum al debat sobre com visibilitzar les dones a la llengua, la institució ha tornat a manifestar-se contra el seu ús. Però en aquesta ocasió no ho ha fet a través d’un comunicat, sinó mitjançant un polèmic missatge a Twitter amb què justifica la decisió discriminatòria d’una empresa amb les seves empleades.

La notícia era a Còrdova. L’empresa Olis i Energia Santamaría S.L. de Lucena es negava a pagar els retards de l’actualització salarial a les seves empleades perquè al conveni apareix en el terme "treballadors", en masculí, de manera que només els seus companys homes han percebut aquests diners.

En una de les nombroses reaccions a aquesta decisió, l’actriu i activista feminista Alicia Murillo recordava la importància que la RAE treballés en aquest sentit i apel·lava a la seva responsabilitat recordant que en anteriors ocasions s’hi havia manifestat en contra. Es referia així al comunicat que la RAE va emetre assegurant que els desdoblaments en el llenguatge eren "artificiosos i innecessaris".

Notícies relacionades

La RAE actualitzarà al desembre l'ús de "sexe dèbil" com a "despectiu" i "discrimintori"

Pablo Duchement, pèrit judicial: «No tot el ‘bullying’ és una qüestió d’autoestima, hi ha nens que són psicòpates»

En la resposta, la RAE va justificar una actitud masclista en aquests termes: "Pot ser que la insistència a afirmar que el masculí genèric invisibilitza la dona condueixi a aquestes lamentables confusions", deia en un tuit. Posava així el focus de la notícia no en la responsable, l’empresa que discrimina, sinó en la lluita que en els últims anys s’està donant en el feminisme per incloure i visibilitzar les dones amb un llenguatge igualitari. "Us acabeu de marcar un 'la culpa és de les dones, que es vesteixen com putes’ de manual", els recrimina Alicia.

A partir d’aquesta conversa, les feministes es van abocar a les xarxes socials per criticar durament la RAE per tirar pedres contra aquesta particular lluita. En nombrosos missatges, activistes, periodistes i diputades s’alertaven en vista de tal justificació.