L'os aranès protagonitza set atacs a bestiar en menys d'una setmana

El Goiat, os eslovè i des del 2016 habitant del Pirineu català i francès, és un golafre. Se l’acusa, en menys d’una setmana, d’haver-se colat cruentament tres vegades dins d’un camp clos a un quilòmetre del nucli urbà de Bagergue, a la Val d’Aran, i d’un atac anterior, no lluny d’allà, que van pagar amb les seves vides un parell de poltres. Total, set preses domèstiques en menys de set dies.

El primer d’aquests tres dies de restauració intensiva que van tenir com a escenari el camp tancat va ser divendres passat, 25 de maig. Li venia de gust ovella. Va deixar un rastre de pèls al saltar la tanca i, gràcies al localitzador que, com un quinqui en llibertat vigilada, porta des que va ser deixat anar al Pallars Sobirà el juny del 2016, se sap que era el Goiat. Dilluns, ell o algun altre descendent de l’assassí del rei Favila, hi va tornar. Van caure dues ovelles adultes i un be. Potser va ser un atac en comandita. És una sospita raonable. Dimarts, una altra vegada va saltar la reixa. En aquesta ocasió es va cruspir una ovella. Va deixar-ne el costellam sorprenentment net. Dimecres, si és que va tornar-hi perquè en volia més, es va emportar un desengany. L’amo de l’explotació ramadera es va emportar el ramat a la borda, o sigui sota cobert i amb porta amb cadenat. La polèmica està servida. Dilluns, el Conselh Generau d’Aran informarà sobre si, com sembla, el Goiat s’està extralimitant. Al seu dia es va prometre als veïns de la vall que, en cas de ser així, aquest exemplar seria capturat i substituït per un altre de menys problemàtic. Comença el compte enrere.

La decisió de traslladar el Goiat dels boscos eslovens als vessants del Pallars va ser, i això és bastant sabut, perquè disputés el tron de la genètica del Pyros, amo i senyor de totes les femelles de la zona durant 20 anys. La consanguinitat persistent és sempre desaconsellable, se sigui os o aspirant al tron per a la dinastia de l’Àustria. No se sap encara si el Goiat (en aranès, una cosa semblant a un mosso per merèixer) ha complert aquesta missió que tenia encomanada. El 2016, els 10 parts de cadells d’os censats portaven encara la marca del Pyros, però des d’aleshores no se sap res d’ell. No es descarta, doncs, que estigui ja criant malves o groselles. El cas és que el Goiat no és notícia en la premsa ossenca del cor i sí, i massa, en la de la crònica negra.

L’abril passat se li va atribuir l’atac a una euga a Bausen, geogràficament a l’altre extrem de la vall. Va ser una notícia que es va donar a conèixer. Es va publicar sense escarafalls. Aquest tipus d’incidents, allà on hi ha ossos en llibertat, no són inusuals. Estan establerts uns protocols d’indemnització, en aquest cas per part de la Generalitat. El problema és quan deixen de ser episodis ocasionals. Sembla que, sense que hagi transcendit, això passa ara. El passat dijous, és a dir, un dia abans dels tres assalts al camp clos de les ovelles, rierol amunt van ser esquarterats dos poltres i un més va resultar ferit. Hi ha constància oral (boca a orella) d’atacs a altres ramats a Betlan i a Arties.

L’ovella desmembrada la paga la Generalitat a 140 euros. Cada animal té el seu preu. El criteri, amb tot, té imprecisions. Una de les ovelles de Bagergue estava prenyada. Portava dues cries. No es computen oficialment. Una altra havia parit recentment, així que, com es diu per la zona “haurà de popar amb biberó”, un destorb. Les popes són les mamelles en no poques zones de Lleida. És un apunt que res té a veure amb el cas, però va bé per fer una aturada a aquesta història tan truculenta.

Esmorzar a trenc d’alba

Però el problema que més inquieta no és, per descomptat, la destinació de les ovelles i poltres, sinó la proximitat als nuclis urbans en què tot això succeeix i, és clar, quees tracta de zones transitades, a la primavera, per veïns de la zona, però a partir de juny per turistes. Amb el Goiat ja s’hi ha creuat més d’un aranès. Més enllà de la sorpresa i la pujada d’adrenalina, no ha passat res. L’os ha seguit el seu camí. Però impressiona. Són més de 200 quilos de massa muscular, més o menys com una Harley Davidson, però amb grapes.. Les hores de les seves incursions al camp tancat de Bagergue tampoc no conviden a la tranquil·litat.  L’últim tiberi, el de l’ovella de la qual va deixar només el costellam i molt poc més per rosegar, pot ser que el fes al despuntar el sol. Quan l’amo del ramat va arribar, l’os ja no hi era, però tampoc hi havia voltors sobrevolant la zona, i per experiència se sap que solen tardar poc a arribar.

Notícies relacionades

La Generalitat allibera un nou ós eslovè al Pirineu

La Vall d'Aran insta la Generalitat a parlar de la voracitat de Goiat

Dilluns el Conselh Generau d’Aran aclarirà alguna cosa. Dirà si es tracta d’un paio conflictiu. Fins aleshores, aquesta administració prefereix guardar silenci. Llavors podrà concretar, amb la fiabilitat d’un CSI, la identitat del responsable dels últims ensurts, Goiat o Goiat i la seva banda. Sigui un cas o l’altre, rebrotarà una discussió que no és nova. A la Val d’Aran, l’argument que l’os és un incentiu turístic, és a dir, que com més biodiversitat animal, més visitants té la comarca, no ha convençut mai gaire, entre altres raons perquè si alguna cosa pateix aquesta zona en ocasions és una sobrecàrrega turística.