PROGRAMA PYROS LIFE

La Generalitat allibera un nou ós eslovè al Pirineu

L'animal, un mascle adult, arriba per intentar resoldre el problema de consanguinitat entre exemplars

Ha sigut alliberat al parc natural de l'Alt Pirineu, al Pallars Sobirà

L’alliberament d’un ós bru, eslovè a la Vall d’Aran. / periodico

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Després d’un llarg trasllat per carretera, l’ós Goiat es va despertar al vespre en un paratge de coníferes i prats similar al de la seva Eslovènia natal. Plovia. Va mirar a banda i banda, va saltar de la furgoneta i se’n va anar corrents fins a perdre’s en l’espessor del bosc de Bonabé, a la vall d’Isil (Pallars Sobirà). Els tècnics van comprovar que els radiotransmissors funcionaven i es van donar per satisfets.

Goiat, un mascle adult d’ós bru ('Ursus arctos'), d’uns 205 quilos de pes, va ser alliberat dilluns per tècnics de la Generalitat en el marc del programa europeu Life Pyros per a la consolidació dels plantígrads al Pirineu. Després dels alliberaments efectuats per França el 1996, 1997 i el 2006, que han permès que la població d’óssos a la serralada se salvés de l’extinció, es tracta de la primera vegada que un animal és reintroduït al vessant sud.

No obstant, com destaca la Generalitat, l’ós no arriba per augmentar la població de plantígrads al Pirineu, que creix a bon ritme de forma natural, sinó fonamentalment per aportar sang nova i frenar l’actual consanguinitat entre exemplars, un problema que amenaça el seu futur genètic. Actualment, pràcticament tots els óssos del Pirineu són fills, néts o fins i tot besnéts del patriarca Pyros, un vell exemplar també d’origen eslovè que va ser alliberat el 1997 i que ara té 28 anys. Està previst que el nou animal ocupi el seu lloc.

La captura: al sisè intent

Com explica Santiago Palazón, coordinador científic del programa Life Pyros, per a la captura de Goiat a Eslovènia van ser necessaris sis intents abans de trobar l’exemplar ideal que es buscava. El que es fa en aquests casos és col·locar un esquer de carn per atraure els animals i després llançar-li un dard anestèsic. Després de la captura de l’animal, diumenge passat a la nit, l’equip va sortir per carretera la matinada posterior, a les 2.30 hores, i va arribar al Pirineu català dilluns a les 20.30 hores. La captura va incloure també una anàlisi de mostres de sang i de pèl. Palazón explica que les mostres serviran «per comprovar que l’animal està bé i per estudiar-ne la genètica.  Es va descartar un període d’aclimatació al nou ambient. «El que interessa és tornar-lo a la llibertat com més aviat millor, que el malestar sigui mínim», insisteix Antoni Batet, responsable del seguiment de camp de l’espècie al parc natural de l’Alt Pirineu.

Haver-lo denominat Goiat, un terme pallarès per referir-se als nois joves o solters, respon a l’objectiu del seu alliberament: «Que el noi jove substitueixi el vell mascle», resumeix Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals (Departament de Territori). Encara que és lleugerament més petit que Pyros, Goiat és un «bonic exemplar en plenitud», confia Miralles. 

ACORD AMB ELS ALCALDES

El nou plantígrad va ser alliberat a Bonabé, un bell paratge del parc natural de l’Alt Pirineu, relativament freqüentat per excursionistes, després de l’acord a què es va arribar amb els alcaldes i amb altres representants locals, que dilluns s’esperaven des de lluny, protegits a dins dels seus cotxes. No hi havia més curiosos perquè la Generalitat va voler evitar qualsevol espectacle mediàtic i qualsevol protesta dels opositors.

L’ós va ser capturat en un bosc de la reserva de caça de Jelen, al sud d’Eslovènia, a uns 100 quilòmetres de Medved, lloc d’origen de Pyros. Això evita que puguin ser parents i que es perpetuï la consanguinitat. El trasllat i l’alliberament de Goiat van ser «monitoritzats en tot moment per l’equip tècnic, format per nou persones», destaca Miralles.

Notícies relacionades

Goiat porta transmissors al coll i a les orelles que permetran seguir els seus passos per GPS fins que, d’aquí dos anys, s’acabin les piles i es desprenguin de l’animal. «Sabrem cada 15 minuts on és», diu Miralles. Al marge d’aprofundir en el coneixement de la biologia dels óssos, la Generalitat es reserva poder capturar-lo novament si fos un animal conflictiu. 

Amb posterioritat, l’exemplar es localitzarà mitjançant el seguiment convencional, «que consisteix en la recerca i la detecció passiva de rastres deixats per l’animal en els seus desplaçaments habituals, com excrements, empremtes, pèls i altres indicis, a més a més del seguiment fotogràfic», comenta el Departament de Territori.