Les autoescoles espanyoles, en reserva

Suspens. La fatídica paraula que no volen sentir els aspirants a obtenir el permís de conduir és la recurrent cançó que amenaça, ja no només els alumnes, sinó també tot el sector que envolta els exàmens pràctics d’aptitud per a futurs conductors per la vaga d’examinadors. Queden en suspens bona part de les activitats, tant dels tests oficials com de la majoria de rutines de les autoescoles, i moltes pateixen pel seu futur i creuen els dits perquè s’acabi un conflicte laboral que les mortifica i ja n’ha obligat un bon nombre a abaixar la persiana.

Ho sap prou bé Iñaki Duran, en l’ofici des de l’any 1995 i propietari d’una autoescola a la Sagrera, Testifica «una baixada del negoci del 95%».

«¿Com es pot viure així? Aquest matí m’he reunit amb el banc per renegociar el deute, i sort que són raonables o la meva situació seria insostenible; no en va ja han tancat 42 escoles a la província de Barcelona», descriu el propietari de l’autoescola Iñaki.

Acumula més de 6.000 euros de números vermells, entre el préstec bancari i ajornaments a administracions, «i sense comptar el crèdit d’un vehicle de pràctiques». Sosté que des que va començar la vaga «només s’hi ha apuntat un alumne», davant la trentena mensual habitual de mitjana cada any en aquesta època d’estiu.

«És la millor època de l’any, bona part de la nostra subsistència, i ho saben perfectament els examinadors, als quals no els importa convocar l’aturada aquests mesos perquè han mirat només per si mateixos, no pels milers de famílies que estem davant l’abisme», es lamenta el també portaveu de la plataforma Les Autoescoles Diuen Prou.

«Som un sector segrestat per més de 700 persones i per l’Administració», destaca Álex Requena, propietari de dues acadèmies a Sant Joan Despí i Cornellà. Ell ha deixat d’ingressar 20.000 euros des del juny, fet que l’ha portat a demanar un crèdit de 35.000 euros «per aguantar fins a l’octubre». «Passo nits sense dormir perquè si el banc no m’aporta liquiditat la situació serà insostenible; i parlem d’un negoci familiar. ¿Saps que dur que és pensar que el futur de la teva gent depèn d’una qüestió en la qual no tens res a dir?», es lamenta.

EROSIÓ / Duran s’emociona al xifrar en un 80% les opcions de tancar al setembre en cas que els examinadors «radicalitzin la seva postura» i convoquin vaga indefinida. Cosa que no vol ni pensar Marta García, que va començar pràctiques el 25 d’abril, i ja porta invertits 1.200 euros amb ajuda dels seus pares en les seves 33 hores al volant, amb la sensació d’haver-ne fet més de les que necessitava «per posposar la pujada a pràctica».

«Pujava el 3 de juliol i el mateix dia em van avisar que se suspenia la prova, ¡al·lucinant!; em donen cita per dimarts, 25, però tampoc em

garanteixen que se celebri definitivament», explica aquesta jove del Prat. L’explicació és que els únics dies amb pujada a examen garantida són dijous i divendres. La resta de dies «només ho poden fer els afortunats a qui els toca un examinador que no fa vaga», diu Requena.

    Reaccions adverses que no erosionen la voluntat dels examinadors de mantenir l’aturada, que va començar el 19 de juny i s’acaba el 31 de juliol, mentre el Govern no atengui a la seva petició d’incorporar al seu salari un complement específic que suposaria un augment d’«uns 230 euros bruts al mes», exposa Gustavo Palma, delegat a Catalunya de l’Associació d’Examinadors de Trànsit (Asextra). 

Notícies relacionades

Els examinadors de trànsit tornen a la vaga

Els examinadors xifren en un 90% el seguiment de la vaga de proves de pràctica

    

«CASTELL DE CARTES» / «El Ministeri de l’Interior i la Direcció General de Trànsit es van comprometre a intentar aconseguir que cobréssim aquest complement després d’una altra vaga el 2015, però no han complert», lamenta Palma. L’Asextra sosté que «tots menys el PP» desitgen la resolució del conflicte, tan senzillament com rebent aquest complement salarial. Però Requena qüestiona el fons i la forma: «No hi va haver un compromís ferm de la DGT ni d’Interior per a res més que per intentar que [la Comissió Interministerial de Retribucions] els apugés el salari, però res definitiu, i si no que mostrin aquest document firmat. Munten una vaga d’un castell de cartes i d’aquest castell depèn el nostre futur».