PATRIMONI MODERNISTA
Gaudí, més enllà de Barcelona
La Generalitat crearà el 2017 un passaport per promoure una ruta dedicada a l'arquitecte i augmentar el coneixement sobre ell
El Consell Gaudí impulsa un portal informatiu centrat en 14 edificis, arxius, museus i espais vinculats a la seva vida
Edifici de La Pedrera, l’ensenya de la fundació Catalunya-La Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona. /
El Consell Gaudí prepara de cara al 2017 un passaport per acreditar i premiar, probablement amb descomptes i incentius, les visites a 14 obres de l’arquitecte, la meitat d’elles catalogades com a patrimoni de la Humanitat per la Unesco, repartides majoritàriament a Barcelona, tot i que també n’hi ha a Mataró, Santa Coloma de Cervelló i Montserrat. El propòsit és crear una ruta que, segons Jusèp Maria Boya, director general d’Arxius, Biblioteques, Museu i Patrimoni de la Generalitat, inclourà «el 90 % del patrimoni gaudinià ubicat a Catalunya».
El passaport Gaudí serà similar a la credencial del Camí de Santiago que es va segellant en monuments i albergs. No obstant, en el cas de l’itinerari dedicat a l’arquitecte modernista, el recorregut serà més arbitrari, ja que no caldrà finalitzar la ruta en un lloc concret.
Difondre la informació
El consell, liderat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró, va néixer fa tres anys a la capital del Maresme amb motiu de la celebració del 130è aniversari de la primera construcció ideada per l’arquitecte: la nau de la cooperativa L’Obrera Mataronina. L’objectiu d’aquesta entitat que agrupa investigadors, institucions públiques, museus i gestors o propietaris de monuments gaudinians és difondre informació sobre l’autor de la Pedrera, vetllar per la preservació de la seva obra i establir un codi ètic pel que fa a temes de restauració.
Després que es reunís el consell ahir al matí, Boya va informar que els monuments que, d’entrada, participaran en aquest passaport són la Nau Gaudí de Mataró (1883), la Casa Vicens (1883, que es troba en la fase final de la seva restauració), la Sagrada Família (1883), els pavellons de la Finca Güell (1884), el Palau Güell (1886), la Casa Calvet (1900), la Torre de Bellesguard (1900), el parc Güell (1900), el portal de la Finca Miralles (1902), el Misteri de Montserrat en el camí de la Santa Cova (1907), el col·legi de les Teresianes (1890), la Casa Batlló (1906), la Pedrera (1906) i la cripta de la Colònia Güell (1908), a Santa Coloma de Cervelló. Segons Boya, l’obra de Gaudí és «la joia de la corona» del patrimoni català.
Totes elles tenen representació al Consell Gaudí, on encara no s’hi han incorporat ni el jardí de Can Artigas, a la Pobla de Lillet (Berguedà), ni l’església del col·legi Jesús i Maria de Tarragona, on l’altar de la seva capella és l’única obra que va fer Gaudí a la seva província natal. Tampoc els cellers Güell, al Garraf, ni la Seu de Manresa, on va participar en la seva restauració.
Notícies relacionades«Estem oberts perquè n’hi entrin més, fins i tot perquè s’hi incorporin obres de fora del territori català, per això ens hem dirigit a la catedral de Palma de Mallorca», va assenyalar el director general de Patrimoni, referint-se a la intervenció de Gaudí quan va crear a la parròquia balear els espectaculars vitralls i en va restaurar la capella, els púlpits i l’antiga càtedra.
Univers gaudinià
Això anirà acompanyat del naixement del Portal Gaudí (www.portalgaudi.cat) que informarà de tots els béns de l’arquitecte, d’entrada en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès, que s’aniran ampliant al llarg dels pròxims mesos). «Aquesta web permet endinsar-se en l’univers gaudinià i en el context en què va viure l’arquitecte. A més de facilitar l’accés a les activitats relacionades amb els seus edificis i cases museu, i difondre informació sobre història i horaris, localitzacions i preus», va precisar Boya, que va assegurar que tot aquest projecte va dirigit a ampliar el coneixement dels ciutadans catalans. «Però benvinguts també els turistes», va afegir.
