Adéu al fotògraf Jaume Mor

El primer record que tinc de Jaume Mor és davant d’un altar, amb sotana. Tots dos érem escolans a la par-ròquia de Sant Francesc d’Assís, al Poblenou. Tant el Jaume com el seu germà Jordi eren uns entusiastes dels mocassins, les seves sabates preferides, i sempre anaven molt elegants en aquell Poblenou obrer dels 60. 

El Jaume treballava d’adminis-tratiu, però ja sentia inquietud per la fotografia. Dubtava de dedicar-s’hi professionalment i s’hi va animar amb els seus reportatges a la revista del barri, 4 Cantons, una escola per als huertamaros (aspirants a periodista que van tenir de mestre Josep Maria Huertas Clavería).

Mor va ser un fotògraf destacat del diari Catalunya Exprés, del Grupo Mundo. Era un diari molt visual i amè. Els estius donaven una cobertura especial i cuidada de la Costa Brava. I allà, amb els periodistes Rafael Nadal, Albert Arbós i Albert Montagut, no se’ls escapava res.

En aquella època, tots dúiem cabells i barba d’estil hippy, però el Jaume, que tenia els cabells arrissats, més aviat semblava un personatge de les pel·lícules de Pasolini. Era molt guapo, tant que fins i tot Salvador Dalí es va quedar amb la seva cara i en una de les múltiples entrevistes amb ell, el pintor de Cadaqués li va comentar: «T’assembles a sant Sebastià», i li va dir que el volia pintar. Anys més tard el va portar al seu estudi de Port Lligat.

MEMBRE FUNDADOR D'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

El Jaume va ser un dels fotoperiodistes que va poder dir que havia inaugurat la secció de fotografia d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, que es distingia per tenir millors i diferents fotos que la resta de mitjans. Una altra innovació del diari va ser crear la secció d’edició gràfica composta per fotògrafs. El Jaume va tenir a càrrec seu l’edició d’El Dominical, al qual es va dedicar en cos i ànima. Antonio Franco, el director de l’època, es va quedar sorprès que controlés fins i tot els anuncis que anaven encarats perquè no interferissin en els reportatges.

Recordo el seu reportatge del desbordament de la presa de Tous a València el 1982. Va treballar tres dies seguits sense descans fins que va caure desmaiat. Una altra de les seves fotos memorables és la de Jordi Pujol en bicicleta per la carretera nacional N-2. Abans de ser president, Jordi Pujol sortia amb la seva bici des de casa seva, a Premià de Dalt, carretera avall... i en una entrevista, ja de president, el Jaume li va demanar que tornés a pujar a la  bici. Pujol li va dir que per problemes de seguretat ho havia deixat, però davant la insistència del fotògraf i, suposo, les ganes que tenia de tornar a agafar la bici, es va llançar sense pensar-hi més... el problema va ser per als escortes, que no sabien què fer.

Altres de la innovacions d'EL PERIÓDICO va ser crear la secció d'edició gràfica composta per fotògrafs. El Jaume va estar al càrrec de l'edició d'El Dominical, al qual es va dedicar en cos i ànima. Antonio Franco, el director, es va quedar sorprès que controlés fins i tot els anuncis que anaven encarats perquè no interferissin en els reportatges.

Era un entusiasta dels nous projectes, i se li il·luminava la cara quan n’emprenia un de nou. Després delegava i s’embarcava en un altre. Tenia una facilitat extrema per connectar amb la gent i la seva empatia era notable amb tota la redacció.

Casat amb una periodista mexicana, Alicia Cataño, va decidir deixar la seva Barcelona natal i EL PERIÓDICO per poder estar a prop de les filles, Daniela i Alejandra, a Guadalajara. Allà es va dedicar als llibres electrònics.

Notícies relacionades

Les famílies catalanes estalvien prop de 1.000 euros l'any amb les compres a ALDI

La meitat de joves de la zona zero de la dana van necessitar ajuda psicològica

Quan venia a Barcelona –mai va deixar el seu Poblenou natal– em suggeria que deixés a la via pública, en un prestatge o al forat d’un arbre un llibre que ja hagués llegit: «Que corri la cultura», deia.

Avui, quan surti de casa, deixaré un llibre en honor teu, amic.