Javier Luxor: "Només demostro com ens enganya la ment"

Quan era petit, li va caure a les mans una caixa de màgia. A Javier Martín (Madrid, 1974) el va fascinar, i es va autoproclamar Mago Luxor. L'entusiasme no va remetre, però va estudiar enginyeria i va portar un equip de vendes d'una multinacional, fins que fa 15 anys va decidir dedicar-se de ple al mentalisme. Es va plantar sense invitació al MINDvention -congrés anual de gurus de Las Vegas-, es va asseure a l'última fila de l'auditori i va aprendre dels grans. Avui és el mentalista d'empreses com Ikea, Santander i Novartis.

-¿Sap què li preguntaré? ¡Ja m'agradaria! Li hauria enviant un correu contestant per endavant.

-És un mentalista. De fet, és campió d'Espanya de mentalisme. Tingui en compte que el mentalisme és una branca de l'il·lusionisme.

-¿Res de comunicació amb el més enllà? No tinc cap do que no pugui tenir qualsevol que es dediqui a la seva passió. Hi dedico hores i tinc accés a gran quantitat d'informació que poca gent troba.

-Reveli'ns alguna d'aquestes informacions. Barrejo tècniques de persuasió a molt alt nivell amb les dels prestidigitadors de carrer, que aprofiten petits errors dels quals no som conscients. La percepció comuna és molt tancada, i jo només demostro com ens enganya la ment. En gran mesura, a través de la intuïció.

-¿D'això es tracta? ¿D'intuïció? La intuïció et diu què s'ha de fer però no et diu per què. I com que no és racional, la bloquegem. Però els antics sabien que era una forma de coneixement. És una emoció que ve del subconscient i es desenvolupa amb hores de vol i la confiança en un mateix.

-Dit així, sona a entabanador. El mentalisme és la màgia del segle XXI. Està orientada a la sorpresa. Només té lloc en la ment de l'espectador. Però no sóc mentalista les 24 hores del dia, ¿eh?

-¿No li és útil quan és Martín i no Luxor? Utilitzo la persuasió en la forma de comunicar-me amb els altres.

-Deu tenir èxit en l'amor, els negocis, la vida social. En l'amor no puc comparar, perquè em vaig casar amb la meva primera nòvia. I la vida real és tan complexa que no hi ha una fórmula infal·lible.

-A veure, una primera lliçó infal·lible. Se'ns ha oblidat estar presents i cal donar-se en cos i ànima en el que fem. En reunions noto que molta gent està en el que ha passat abans o en el que passarà després. Poques vegades són a la reunió amb tots els sentits, escoltant, intentant interpretar el que l'altre diu. I el 58% de la comunicació és llenguatge corporal. Escoltar amb els ulls és una habilitat importantíssima.

-¿Això els diu a Ikea, Santander, Movistar, Sony, HP? Sí. Veuen algú que ve d'un món diferent del seu, que arriba, els parla i fa coses sorprenents. En lloc de deixar-los anar una xerrada sobre la intuïció, els faig una demostració que no oblidaran.

-¿Com quina? Surten a l'escenari cinc empleats que no conec. Els demano que es presentin amb el seu nom real o amb un de fals. I jo endevino qui menteix o qui no.

Notícies relacionades

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

-¿Ho veu? Sí que té poders. Només combino una sèrie de tècniques: lectura del llenguatge corporal, persuasió, màgia. I els parlo de la importància de les paraules que fem servir. La meva mare em deia que pensés abans de parlar, i és un gran consell. Les paraules poden portar a enganyar-se i a prendre decisions incorrectes.

-¿Ha provat d'oferir-se al Govern? No. Però assistim a un circ de manipulació, i no ens ho mereixem.