ROBATORI D'OBRES D'ART

Arrestats quatre lladres que van robar la col·lecció de la pintora Montserrat Gudiol

L'artista, que va morir l'any passat, també tenia quadros atribuïts a Murillo i El Greco

La família ja ha recuperat totes les pintures sostretes

 

  / EFE

2
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ / GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

Els Mossos d’Esquadra han detingut quatre lladres que van robar la col·lecció de la pintora Montserrat Gudiolque va morir l'any passat. La família havia guardat tota l'obra d'aquesta artista, juntament amb quadros atribuïts a pintors de la talla de Murillo o El Greco, en un magatzem que no tenia prou mesures de seguretat. Totes les pintures sostretes han sigut recuperades.

Els delinqüents van buidar el local i van tractar de vendre els quadros al mercat negre. No obstant, segons fonts policials, els Mossos van poder frustrar cada tracte que van tancar gràcies a les mesures de control que exerceixen en aquests circuits i a la col·laboració d'experts que mantenen un contacte directe amb els policies. Els lladres finalment van desistir i van contactar amb la família de Gudiol per demanar-li diners a canvi de tornar la col·lecció sostreta. Poc després van ser arrestats. 

Malgrat que aquestes detencions es van produir durant al juny, el secret de sumari s'ha mantingut fins al mes d'agost perquè els investigadors sospiten que alguns peristes i persones pròximes a l'entorn de la família van col·laborar amb el robatori informant de l'emplaçament de la col·lecció o facilitant els contactes per vendre els quadros. 

UNA CREADORA AMB UN MARCAT ESTIL PROPI

Notícies relacionades

Montserrat Gudiol sempre va anar per lliure, artísticament parlant. El seu estil era personal, intimista, melancòlic, reflexiu, allunyat de totes les modes. Un estil en què la figura humana, molt estilitzada i sovint amb els ulls aclucats o cega, emergia de fons monocroms, on el vermell tenia una gran importància igual que les textures. El seu individualisme creatiu li venia de la seva formació gairebé autodidacta (encara que va passar pel taller de Ramon Rogent) cultivada entre les obres romàniques i gòtiques que poblaven l'estudi del seu pare, Josep Gudiol Ricart, un dels historiadors de l'art català internacionalment més reconeguts. El mateix que va fundar l'Institut Amatller d'Art Hispànic, i el mateix que va salvar les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena durant la guerra civil. Per això, al veure tant art medieval, els seus quadros, gairebé sempre sobre taula, tenen un ressò dels primitius italians.

MÉS VALORADA A L'ESTRANGER

Més apreciada a fora que a dins, com tots els artistes de l'època que no van combregar amb l'informalisme o l'avantguarda oficial, la seva obra s'ha exposat bàsicament a l'estranger. Encara que va acabar trobant a casa el reconeixement que es mereixia. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i abans, el 1980, va ser elegida membre numerari a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts. I com que era tan autèntica en la seva obra com en la seva vida, per a l'ocasió no hi va haver discurs sinó quadro: un retrat de Frederic Marès, llavors president de l'entitat. Altres de les seves peces reconegudes són el 'Sant Jordi' que va pintar per al Palau de la Generalitat i el 'Sant Benet' del monestir de Montserrat.