Les denúncies per abusos sexuals s'han duplicat en 10 anys

Les denúncies per abusos sexuals s’han doblat els últims deu anys a Catalunya. Les d’agressions sexuals, però, es mantenen estables. Aquesta tendència registrada en la base policial dels Mossos d’Esquadra possiblement es deu al fet que les dones «ara són més conscients» que determinades actituds masculines no tan sols no són tolerables sinó que, a més a més, són delictives, remarca Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència masclista. Perquè aquest augment d’abusos comunicats a la policia en cap cas s’hauria d’interpretar com un repunt d’aquesta classe de delictes.

    Una agressió sexual es diferencia d’un abús perquè en el primer  cas l’agressor –gairebé sempre un home– força o intimida la víctima –gairebé sempre una dona–. Quan l’agressió inclou penetració, llavors s’ha de parlar de violació. És a dir, que un home toqui una part íntima d’una dona, sense el seu consentiment, és un delicte tipificat com un abús. Aquestes característiques dels abusos, que sovint poden tenir lloc en un context confús en què l’agressor es mou d’una manera sibil·lina, provocaven que 10 anys enrere la meitat de les dones que ara es rebel·len contra aquests abusos llavors creguessin que no eren prou greus, o bé que no confiessin a emprendre el camí dels tribunals.

    La clau per mesurar la violència sexual d’una societat és comprendre que les dades que afloren sobre aquesta problemàtica no diuen tota la veritat. La xifra negra d’aquest fenomen és força elevada. Els estudis, recorda Alfageme, detallen que tan sols es denuncien entre el 7% i el 10% dels delictes sexuals.

    L’agència de drets fonamentals de la Unió Europea (FRA) va portar a terme l’any 2013 la primera enquesta sobre violència sexual als països del continent. El més revelador dels resultats va ser corroborar que l’índex de victimització de les societats nòrdiques doblava el de les mediterrànies. És a dir, una interpretació massa superficial de les dades semblava concloure que els països amb unes taxes d’igualtat més bones també eren el lloc de residència dels ciutadans que més agressions sexuals cometien. Un error.

    Alfageme aclareix que precisament aquest context de més igualtat entre homes i dones que ofereixen les societats nòrdiques, que també es preocupen més d’acompanyar les víctimes que aixequen la veu, aconsegueix que la porció de violència sexual que acaba emergint sigui més alta.

Notícies relacionades

"Una situació que intimidi una dona no s'hauria de considerar mai normal"

"Que la noia entre gratis a la disco mentre que el noi paga entrada ja ho diu tot"

    A Europa l’índex que mesura la violència sexual d’una societat es calcula sumant les denúncies d’abusos i agressions i dividint aquest resultat per cada 100.000 habitants. I precisament Espanya està situada a la cua de la classificació europea. Segons les dades publicades a Eurostat de l’any 2014, que són les més recents, en un país com Suècia es denuncien en total el doble de delictes sexuals que a Espanya, que multiplica per cinc la població del país escandinau. La societat catalana, segons aquest índex, té el mateix problema que Espanya.

OCI NOCTURN / Un problema «greu» adverteix Alfageme, perquè la violència sexual és sempre «una violència masclista». Fonts policials remarquen que les denúncies que es presenten a Catalunya provenen de la violència domèstica, en primer lloc, i dels entorns de l’oci nocturn, en segon lloc. Depredadors en sèrie com el violador del cúter o el violador de l’Eixample representen un percentatge molt marginal del nombre total de denúncies recollides.