"Posa’t faldilla i et posaré un 7"

Andrea Castells és el nom fictici d’una pianista professional que ha aconseguit sobreposar-se als abusos de poder que denuncia haver patit per part d’un professor quan estudiava al Conservatori. Va passar en una ciutat de la província de Barcelona, en els primers anys 2000. Eren altres temps, el #MeToo era encara inimaginable i els professors de música exercien un enorme poder sobre els seus deixebles.

L’ensenyament musical és molt íntim. A partir dels sis i vuit anys els nens ja fan classes professor-alumne, sense cap altra persona a l’aula. "El mestre exerceix un gran poder sobre els alumnes, i molt més en la meva època, quan no hi havia xarxes socials i no podies veure altres versions o maneres de tocar a internet perquè no existia", recorda aquesta pianista amb la qual EL PERIÓDICO va contactar arran de la notícia de les denúncies d’alumnes contra un professor de guitarra de l’Escola Superior de Música del Liceu, que dimarts, davant la pressió dels estudiants, va ser apartat del centre.

"Al Conservatori de grau mitjà el professor t’escollia entre diversos candidats. Es fixava només en els que tenien talent. O això pensava jo, tot i que quan vaig veure que s’interessava per altres aspectes meus més enllà de la música, vaig començar a dubtar. ¿I si jo no tenia el talent que ell deia?", diu. Avui recorda aquells anys de formació com una etapa marcada per "els abusos de poder i la violència verbal".

"Tenir una història amb mi"

Ella, com molts dels seus companys i companyes, temien el professor de piano. "Et podia aniquilar amb els seus comentaris. Quan tu t’estàs formant necessites seguretat, confiança, que t’empenyin i t’ajudin a fer-ho millor en lloc dels seus sospirs de resignació o els seus silencis tallants", recorda. Tots el veien com una eminència la paraula del qual anava a missa. "En el món de la música hi ha moltes parelles de professors casats amb alumnes. Era el cas del meu professor. Estant casat i amb un fill, incomodava les alumnes i els feia proposicions indecents" .

Explica que li va caure la bena dels ulls quan al tornar junts d’una actuació d’ell, en la qual havia sigut convidada a passar les pàgines de la partitura, el professor la va convidar a anar a casa seva. Allò no era normal. Després es va assabentar que a més d’una li havia dit "no m’importaria tenir una història amb tu" o "posa’t una faldilla el pròxim dia i et posaré un 7" o "si vens amb mi a sopar, et canviaré la nota de l’examen", explica. Una altra de les seves alumnes, a qui va intentar besar, va començar a anar a casa a posar-se pantalons sempre que tenia classes amb ell. Va estar a punt de denunciar-lo. "Al final va tenir por i no ho va fer, però jo i una altra noia sí que el vam denunciar. Agraeixo el suport que ens va donar l’ajuntament, que es va presentar com a acusació en el judici perquè el centre era municipal".

La pianista explica que ella i la seva amiga van demanar a la direcció del Conservatori canviar de professor. Però a l’escoltar les seves queixes, la directora es va posar de part del docent. Va considerar que eren elles les "fresques". Lluny de tirar la tovallola, van posar una denúncia en la policia que va arribar a la regidoria de Cultura, de la qual depenia el Conservatori. Es va obrir un expedient per investigar el que havia passat i va sortir tot a la llum. L’ajuntament va actuar ràpid: va acomiadar la directora i el professor. El cas va acabar as tribunals perquè el mestre va denunciar el centre per acomiadament improcedent. Però el jutge va dictaminar a favor de l’ajuntament i de les denunciants. I ho va fer en dues ocasions perquè hi va haver recurs.

Notícies relacionades

L’advocat de Sixena demana embargar béns per valor de 150 milions al MNAC fins a la devolució de les pintures

L’èxit de ‘Ne Zha 2’ converteix l’animació xinesa en un motiu d’orgull nacional

"Per desgràcia aquestes històries es repeteixen. Els abusos de poder i de tot tipus són un mal endèmic. Haurien de vigilar molt els professors". ¿Hi ajudaria posar càmeres a les sales d’assaig? Alguns estudiants consultats creuen que sí, però no tots. "Aquest tipus d’abusos destrossen una carrera i la música ja és prou fotuda perquè a sobre algú vulgui aprofitar-se de tu".

Només molts anys després i amb ajuda de teràpia va recuperar la confiança i va començar a compondre i tocar de nou. Però la seva carrera hauria sigut diferent de no haver topat amb aquest professor, lamenta. "Encara em fa mal el buit que vaig sentir per part del centre educatiu i dels meus companys", assenyala. "Toca revisar els rols de poder i de la mentalitat dels professors perquè els abusos es continuen produint". Al cap d’un temps, el professor va ser fitxat en un altre centre on encara avui imparteix classes.