Agonia comercial en mercats de la província de BCN

Una de cada tres parades que hi ha als mercats municipals de la província de Barcelona estan tancades. Són uns 1.100 establiments inactius. Un nou cens de la Diputació de Barcelona (DIBA) traça un exhaustiu balanç comercial dels 91 mercats de la província. Una vintena, amb més espais tancats que oberts, veuen condicionat el seu futur.

L’estudi corrobora una bretxa entre la vitalitat comercial dels mercats de la capital catalana –no inclosos en l’estudi de la DIBA– en relació amb els de la seva província. Mentre Barcelona ciutat únicament registra un 3% de locals buits –63, concretament–, la dada es dispara a la província fins a un 30% de mitjana. L’indicador implica que en el dia d’avui es perpetuïn agonies comercials en alguns mercats, com els de Campoamor –ara tancat temporalment per obres– i Merinals, a Sabadell, o es vagin degradant superfícies municipals amb fins a nou de cada deu parades tancades, com en el cas dels mercats de Torner (Badalona) i de la Plaça de Vendre (Argentona).

Altres mercats de la província barcelonina amb més de la meitat de negocis tancats són el de Calella (82%); el de Can Serra a l’Hospitalet de Llobregat (75%) i els de Premià de Dalt i Canet de Mar (més del 65%). De fet, diversos municipis del Maresme estan entre els que pitjor coeficient comercial registren, amb més de la meitat dels locals amb la persiana abaixada. Després hi ha les ciutats que no figuren a la llista per no tenir actualment mercat municipal, com Vic i Berga.

Fonts tècniques de l’àrea comercial de la DIBA assumeixen la preocupació dels ajuntaments davant un paradigma comercial que ha agafat "a contrapeu" els mercats. "La forta competència de les superfícies, centres i cadenes comercials, que cada vegada treballen més producte fresc de qualitat, obliguen els mercats a reinventar-se", asseguren.

Els mercats que tenen unes xifres més sagnants són els de Torner (Badalona), amb 209 negocis inactius de 225; el de Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat), amb 43 establiments tancats de 122; i el de Torrent Gornal (l’Hospitalet), amb 40 parades buides de 86. El president de la Federació de Mercats de Badalona, Juan Carlos de Miguel, rememora els temps en què el Mercat Torner va arribar a les "50 o 60" parades a ple rendiment.

A la DIBA al·ludeixen també al problema endèmic de la falta de relleu generacional que hi ha als mercats, xacra contra la qual ha impulsat noves formacions i un programa per facilitar que emprenedors revitalitzin espais abocats al tancament. "Ens falta planter: no hi ha carnissers o xarcuters, i això frena", assenyala un responsable comercial de l’Administració. El tècnic accepta que el nombre de locals anirà disminuint, "però els nous tindran més superfície comercial".

Vet aquí el canvi de paradigma que entreveu la DIBA: menys parades però més potents, amb una oferta comercial més àmplia i menys de nínxol, amb més varietat d’horaris i més rotació de treballadors. "Sostenir mercats de 200 establiments ja és totalment impossible", reconeixen.

Els que millor funcionen

Dels 91 equipaments de la província, hi ha vuit excepcions que funcionen a ple rendiment. Es tracta dels mercats de Maignon (Badalona); d’Onze de Setembre (Barberà del Vallès); el municipal de Caldes d’Estrac; el de la plaça de Cuba (Mataró); el de Montgat; els de Mira-Sol i Volpelleres (Sant Cugat del Vallès) i el de Sagarra (Santa Coloma de Gramenet). Un matís important és que el mercat de Maignon, a Badalona, s’ha cronificat des de fa 13 anys en una carpa que havia de ser suposadament provisional.

Des de la DIBA insisteixen que cada equipament és un món, però sí que detecten patrons comuns entre les infraestructures exitoses. Per exemple, paradoxalment alguns mercats aconsegueixen una sinergia valuosa amb els supermercats pròxims, per exemple Mercadona, com passa en els de Barberà i Mira-Sol (Sant Cugat).

També hi influeix positivament que els ajuntaments emprenguin reformes als equipaments: fins a un 30% dels mercats de la província, segons dades de la DIBA, no han sigut objecte de cap obra de millora des de la seva construcció. I marca així mateix la diferència que existeixi una gerència professionalitzada. "Un gerent professional és molt important: afavoreix la competitivitat i modernitza, per exemple amb la digitalització de marketplaces o l’ús de xarxes socials", apunten fonts comercials de la DIBA. Només el 22% dels mercats provincials han posat en marxa plataformes de venda en línia. El repartiment a domicili arriba a un 25% dels mercats.

VÍCTOR LAMAS

BAR MERCAT DE SANT CARLES

Mercat de Sant Carles, Granollers

Fa sis anys, la vida de Víctor Lamas va fer un gir inesperat. Amb 36 anys, aquest professional de la logística en el món del ciclisme no s’havia imaginat mai que estaria al capdavant d’un bar en un mercat. Una jubilació aliena i un curs per a emprenedors el van portar fins aquí. El traspàs es va fer efectiu el setembre del 2019. Durant un mes, va conviure amb els antics amos, en una espècie de formació clau per adaptar-se a l’entorn i als clients. Des d’aleshores, és l’ànima del bar, que a més li permet conciliar amb la seva vida familiar. «Si hagués de tenir un bar d’aquests de partit de futbol els dissabtes, no el tindria», afirma. Els horaris matinals del mercat encaixen amb la seva prioritat: la seva filla.Un dels seus principals reptes és atraure la clientela jove. «Després de la pandèmia, molts joves van desaparèixer», es lamenta. Creu que els hàbits adquirits durant el confinament van allunyar part del públic dels supermercats, on tot és més ràpid, tot i que menys personal.Malgrat les parades tancades i «promeses no concretades» per part de l’Ajuntament, Lamas continua creient en el valor dels mercats. «És un tipus de negoci que s’hauria de cuidar més».

GIOVANNA ROCIO CHÁVEZ

OUS LA SALUT

Mercat La Salut, Badalona

Giovanna Rocío Chávez i el seu marit es dedicaven a l’hostaleria a Madrid. Es van mudar al barri de Sistrells de Badalona fa un parell d’anys. Ella pensava a cobrar l’atur unificat per emprendre un negoci, però a l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) li van recomanar el programa ‘Reempresa’ de la Diputació de Barcelona (DIBA), enfocat a revitalitzar comercialment mercats municipals. I es va decidir.«L’ambient tradicional del mercat em va recordar el meu país, el Perú». Ja convençuda, va acudir a ‘Reempresa’, on «es van encarregar de tot». La van assessorar amb l’alta en el règim d’autònoms, amb el tipus de contracte que s’hauria de firmar, i la van posar en contacte amb l’anterior propietària. Els primers mesos va haver de guanyar-se la confiança de les clientes, que sempre li preguntaven per l’antiga dependenta.Després de dos anys al capdavant d’Ous La Salut, aprecia la proximitat de la clientela al mercat, que descriu com «una gran família». El preocupa que els clients siguin majoritàriament ancians. «Els joves venen els dissabtes, i els nens que de petits acompanyen els pares, continuen confiant en el mercat».

NEUS MUNLLONCH

CARNISSERIA NEUS I RUBÉN

Mercat La Florida, L'Hospitalet

Encara no s’han complert ni dos anys des que Neus Munllonch, de 44 anys, va aterrar al mercat de La Florida de l’Hospitalet. Abans havia estat en el de Llibertat, a Barcelona. Recorda que, María José, l’antiga responsable del local, es volia jubilar i el seu fill no tenia clar que volgués continuar el negoci. Es coneixien més de vista que una altra cosa, però el fet de compartir proveïdors i tenir coneguts en comú en el món dels mercats va facilitar que es posessin en contacte i poguessin portar a terme el traspàs. L’octubre del 2023 va aixecar la persiana la Carnisseria Neus i Rubén. Ell és el seu marit, tot i que és ella qui dirigeix i porta el negoci. L’experiència la valora com a «molt bona». Ha pogut mantenir moltes de les rutines que ja tenia apreses i el fet de ser tan «xerraire» l’ha ajudat a connectar.«La reforma de la planta superior anirà a millor, perquè la gent que sigui a les oficines podrà baixar a veure’ns a nosaltres; ara ens coneixen més pel Mercadona que com a Mercat de La Florida». Reconeix que el gran repte del mercat, com el de tants d’altres, és arribar a les noves generacions.

ORIOL JIMÉNEZ

L’AVIRAM DE L’ORIOL

Mercat de la Independència, Terrassa

Oriol representa la tercera generació d’una saga familiar dedicada a la venda de carns d’aviram al Mercat de la Independència de Terrassa. Des del 2022 està al capdavant de la parada junt amb la seva mare, després de la jubilació de la seva tia, que va estar 30 anys en el negoci. Jiménez afirma amb optimisme: «El negoci va bé; cada vegada ens ve més gent». La seva clientela és variada. Tot i que la majoria són jubilades, també hi van «dones que acaben de ser mares, buscant alimentació per als nens».Segons la seva opinió, «falta relleu generacional, que la gent vulgui apostar.» Atribueix gran part de la responsabilitat a la proliferació dels supermercats. «Tot i que molts mercats estan passant moments complicats, jo crec que tenen futur. Si hi ha persones que hi aposten, com jo, els mercats poden tornar a ser un punt de trobada imprescindible. S’hi ha de creure i posar-hi ganes».Nascut a Terrassa i resident a Sabadell, Jiménez encarna la resistència i l’adaptació dels petits comerciants. El seu compromís amb el negoci familiar i el seu esforç per atraure noves generacions són un testimoni de lluita diària.

KEVIN RODRÍGUEZRodríguez

FRUITS SECS ÀNGELS

Notícies relacionades

BCN estrenarà llums de Nadal a la Via Laietana, a Aragó i la Gran Via

Gonzalo Rodés presidirà el consell per al centenari de l’Exposició del 29

Mercat Central, Sabadell

Amb 34 anys, Kevin és una ‘rara avis’ al Mercat Central de Sabadell. Propietari d’una parada de fruita seca des de fa any i mig, la seva història és la d’una oportunitat inesperada i de l’esforç diari de qui decideix reinventar-se. Tot va començar després de sis anys a l’atur. Va ser llavors quan uns amics –veterans del mercat– el van avisar que una parada quedava lliure per jubilació de la seva anterior propietària. «Vaig mirar els números i vaig pensar: ¿per què no?», recorda. No era un terreny desconegut: ja havia treballat abans en el sector. Amb 32 anys va fer el salt, i es va convertir en el venedor més jove del mercat. «Alguns col·legues el van rebre amb recel». Però, amb el temps, s’ha guanyat el respecte de la majoria. «És molt esforç, però tinc clar que això és una inversió a llarg termini i vull seguir endavant», diuEl seu dia a dia està marcat per la intensitat: jornades maratonianes, compres, atenció al públic, logística, neteja... «Els antics amos eren dos i es rellevaven. Jo ho faig tot sol. I crema bastant». Malgrat el desgast, no llança la tovallola. Kevin no pretén idealitzar la seva experiència, però llança un missatge clar: «Si algú s’ho està pensant, que ho provi. Val la pena».