Els mals hàbits dels ‘boomers’ desafien el sistema de salut

"Jo crec que els boomers fem més o menys el mateix que quan érem joves: sortim, bevem, fumem, de vegades tenim sexe... i després ens en penedim", apunta amb ironia la Susana, una barcelonina de 52 anys, sobre les aficions de la gent de la seva generació. Amb penediment o no, les estadístiques indiquen que una part significativa de la generació del baby boom espanyol –és a dir, els que ara estan a prop o superen els 50 anys– i fins i tot els seus germans grans, en referència a les persones de més de 60 anys, continuen, d’una manera o una altra, amb mals hàbits que van adquirir durant la seva joventut, fins al punt que experts en addiccions i salut pública els defineixen com la nova "generació problemàtica".

De fet, mentre que el principal problema dels joves a Espanya i altres països rics està avui dia relacionat amb l’addicció als mòbils i a les xarxes socials, els seus pares pertanyen a una generació que es va fer seu aquell vell lema dels 60 de Sexe, drogues i rock and roll, i molts d’ells han perpetuat patrons poc saludables des dels salvatges anys 90 fins a les portes de l’envelliment, cosa que augmenta els riscos per a la salut.

"Al ser un grup de població que va en augment, és previsible que els problemes de salut, en general, i els associats a conductes de risc, en particular, augmentin, cosa que pot suposar un desafiament per a la salut pública", apunta María João Forjaz, presidenta de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). Un exemple és el consum d’alcohol. No és que els joves no beguin, però ho fan menys que els seus pares a la seva edat. El consum entre xavals de 14 a 18 anys ha caigut del 74% al 56% en els últims 12 anys. Els seus pares, en canvi, són més de la copeta de vi diària. Les dades indiquen que la prevalença del consum diari és d’un 16% entre la població d’entre 55 i 64 anys, més del doble que entre els que tenen entre 25 i 34 anys (7,3).

Amb el tabac passa el mateix. Tot i que el consum és equiparable entre els 25 i els 64 anys i ronda el 25% de la població, despunta el grup de 45 a 54 anys, amb gairebé un 30% de fumadors diaris (el grup més consumidor), davant d’un 20% dels que tenen entre 15 i els 24 anys. Entre aquest últim grup, preocupa el consum de cigarrets electrònics, però els seus pares fumen, majoritàriament, el cancerigen tabac tradicional.

El Mario, un català de 51 anys, n’és un bon exemple: "Dia sí, dia també, els meus fills em pressionen perquè deixi de fumar. I tenen raó, però sento que no podria. El conflicte i les tensions formen part de la meva feina i crec que no hi podria sumar una cosa més. Que em trencaria", comenta.

Passa el mateix amb el cànnabis. Als EUA està augmentant en les cohorts de més edat, ja que és legal en la majoria d’Estats. A Espanya, l’Àlex, un català de 54 anys, explica que ha deixat de fumar i "fa dieta", però "conserva" de la seva joventut, gairebé com un trofeu o com un plaer culpable, el porro d’abans d’anar a dormir. "I, de moment, no hi renunciaré", afirma aquest boomer.

Cocaïna i hipnosedants

Una tendència similar es registra en les drogues dures: el consum de cocaïna ha caigut entre els joves i s’ha quadruplicat entre els 34 i els 64 anys (del 0,5% el 1999 al 2% el 2024), fins a gairebé igualar-se les taxes (2,9% a la franja de 15 a 34 anys). Davant d’això, la mitjana d’edat dels morts per addiccions –molts menys ara que als 80 a causa de l’heroïna– ha passat de 35 anys el 2003 a 45 anys el 2020. A més, el 2003, els morts de més de 45 anys amb prou feines eren un 10% de la xifra total, mentre que el 2020 ja assolien el 56%. La majoria de les morts es produeixen per hipnosedants, opioides i cocaïna.

De fet, en l’apartat d’hipnosedants, destaca el grup dels sèniors com la població amb més consum. Així, gairebé una de cada quatre persones de més de 65 anys els pren amb assiduïtat, davant un 8,6% entre les persones menors d’aquesta edat.

Finalment, en el trio sexe, drogues i rock and roll, també cal tenir en compte el primer mandat. L’augment de la solteria i dels divorcis (a partir dels 50 s’han disparat un 40% en l’última dècada) s’ha traduït en el fet que un gruix considerable de persones tinguin una vida sexual activa més enllà de la parella convencional. Aquest fenomen ha coincidit amb un increment en aquestes edats de les malalties de transmissió sexual.

El motiu, apunten els especialistes, és que "el preservatiu es relaciona amb l’embaràs i, si hi ha poques possibilitats que passi a causa de l’edat, la píndola o la vasectomia, no l’utilitzen", cosa que adoba el terreny per al gran problema de les infeccions de trasmissió sexual (ITS). "Després d’un divorci, les persones volen llibertat, cosa que afavoreix les relacions esporàdiques –avisa la sexòloga Núria Jorba–. Però, sense precaució, arriben els contagis". De fet, les ITS s’han incrementat a Espanya en totes les edats i afecten sobretot la població més jove, però l’increment més gran en la infecció de clamídia s’ha produït entre els més grans de 55 anys (un 31,7% en homes i un 21,8% en dones).

I el mateix passa als EUA, on la prevalença de gonorrea entre més grans de 55 s’ha multiplicat per sis des del 2010. També a Anglaterra, on entre els joves la sífilis ha descendit lleugerament, mentre que entre els sèniors ha augmentat el 31%.

Problema multifactorial

Per tant, no només a Espanya, sinó en la major part dels països industrialitzats, els adults madurs s’han convertit en un "problema de salut pública" perquè les conductes de risc es tradueixen en multitud de malalties i problemes socials. A Espanya, al tractar-se de la generació del baby boom, de l’explosió demogràfica, augmenta la pressió sobre el sistema sanitari davant el "possible perill" que persisteixin els mals hàbits en edats avançades, opinen els experts.

Un d’ells és Luis Miguel Real, psicòleg especialitzat en addiccions, que parla d’un problema multifactorial. "D’una banda, les generacions anteriors no estaven tan ben informades sobre els riscos de consumir drogues, així que s’hi van iniciar en la seva joventut, però com que són substàncies addictives, si portes 30 o 40 anys fumant, és molt difícil deixar-ho –adverteix–. A més, se senten invulnerables, perquè porten fent-ho tota la vida, en grup, i creuen que no els fa mal, ho tenen normalitzat. També passa que en les crisis dels 40 o els 50 cauen en la nostàlgia i volen reprendre costums de la joventut, o ho veuen necessari per lidiar amb la soledat, un divorci o els problemes econòmics. El problema és que en consumeixen més sovint i cauen en la dependència".

Notícies relacionades

Cristina Vallejo Ros, nova degana dels advocats de Barcelona

Assassinat aclarit al cap de 20 anys

També Felisa Pérez, vicepresidenta de la xarxa d’atenció a les addiccions UNAD, opina que anys enrere no s’informava prou dels riscos de les drogues i, encara avui, l’alcohol està completament normalitzat. "Per això, molts adults que porten anys consumint-ne han perdut la por i continuen. El problema és que, a poc a poc, poden caure en una addicció. L’alcoholisme es genera en 10 anys", adverteix.

Segons la seva opinió, a més, és un "error" que les campanyes de prevenció sobre les drogues o les ITS es dirigeixin especialment als joves. "S’ha passat de l’alerta als 80 per l’heroïna a la invisibilitat total del problema de les addiccions", lamenta. Amb les dades i les tendències detectades, "és hora que les autoritats en prenguin nota i actuïn en prevenció en aquests grups d’edat", reclamen els especialistes.