Dirigents socialistes es rebel·len davant dels àudios de Koldo, Ábalos i Cerdán: «El masclisme és una forma d’antidemocràcia»

Però no només per l’«ús» de les dones com a «objectes», sinó perquè també s’evidencia una vegada més, diuen, que ells són els que més es corrompen: «Som infinitament més honestes i amb més valors», remarca una dirigent destacada d’un territori.

«El masclisme és una fórmula d’antidemocràcia, de feixisme, de corrupció moral», sentencia en declaracions a EL PERIÓDICO Carmen Calvo, actual presidenta del Consell d’Estat, exvicepresidenta dels primers governs de Pedro Sánchez i una de les persones que, juntament amb Ábalos i Cerdán –i algun altre més– va estar en el cercle pròxim a Sánchez per recuperar la Secretaria General del PSOE. I és que hi ha una constatació de la qual aquests dies parlen, especialment, entre elles: el cobrament de presumptes comissions es va forjar en un ambient informal «carregat de testosterona» i de referències a les dones com si es tractés d’intercanvis de cromos, un ‘modus operandi’ liderat per homes. «Molt sopar, molta conya. Jo sopo amb els meus amics o amb la meva família, res de negocis», assegura una de les consultades, que afegeix que a ells els costa «molt menys» aconseguir responsabilitats en polítiques i són «més susceptibles de corrompre’s».

Converses «repugnants, vergonyoses i fastigoses»

De fet, la diputada del PSOE Susana Ros, que és també presidenta de la comissió d’Igualtat del Congrés, ha sigut una de les dirigents que ha posat veu al que aquests dies lamenten les dirigents del partit. «En els últims dies, hem escoltat converses repugnants, vergonyoses i fastigoses, perquè no tenen cap altre nom, protagonitzades per certs subjectes que han estat, i en algun cas continua estant, en aquesta Cambra, parlant de dones com a pura mercaderia d’un sol ús. És evident que els abusos, l’assetjament, la violència sexual i la cosificació de les dones continua existint», va dir des del faristol de la cambra. «No fa falta ser militant socialista per indignar-se amb el que suposen aquests presumptes delictes. Això m’ha resultat fastiguejant», va dir també l’exvicepresidenta del Govern Carmen Calvo.

Però en un moment de fragilitat màxima del Govern, les veus crítiques circulen més pels passadissos que davant les càmeres. Una altra dirigent es declara «destrossada i iracunda» contra els masclistes en el seu propi partit. «Me’n vaig de putes i les pago, perquè tinc diners i ho compro tot. Així estan els Berlusconi, els Trump, els Milei i aquests desgraciats», assegura sense pèls a la llengua, que lamenta també que hagi quedat demostrat que a les seves pròpies files hi ha qui no s’ha pres seriosament el feminisme.

¿Per què va ser Lastra la que va acabar fora?

Hi ha indignació entre les dones del PSOE i n’hi ha també en el del PSC, que assisteix amb estupefacció a una crisi amb la incertesa de si es pot carregar PedroSánchez. «Hi ha més tristesa que enuig», assegura una dirigent del partit, que reconeix també que la situació d’incertesa és «dolorosa», a més de ser-ho també la constatació que cap organització es lliura del masclisme.

Notícies relacionades

Els registres a la casa d’Ábalos i algunes empreses eleven a gairebé una trentena les adjudicacions sota sospita de la trama Cerdán-Koldo

Legislatura a la deriva: els 6 carrerons sense sortida de Pedro Sánchez

La consigna a Catalunya, on el Govern de Salvador Illa és el principal puntal polític amb què compta el president, és de tancament de files absolut, però entre les dones del partit hi ha qui arrufa les celles. Sobretot davant un fet que es va quedar gravat en la memòria d’algunes d’elles: Adriana Lastra va aixecar la veu en àmbit intern –no està clar de què va alertar exactament–, però va ser ella qui va acabar fora de la direcció del partit fa tres anys. Tot i que en aquesta sortida de Lastra també es van creuar vendettes polítiques per moviments de la llavors vicesecretària general del PSOE, l’avui delegada del Govern a Astúries va alertar de la vida dissoluta d’Ábalos i com Cerdán ho encobria. Aquesta setmana, l’ex número dos del PSOE va denunciar una «operació d’assetjament» per part de Cerdán, tot i que va admetre que mai va sospitar de la seva presumpta corrupció.

«Ja llavors corria que Ábalos estava enredat amb la prostitució», assegura una dirigent socialista, a més de lamentar que no s’ha fet res en set anys de govern per acabar amb la prostitució. Aquesta setmana ha sigut quan el Govern, al caliu de les converses masclistes que s’han fet públiques, ha reprès la seva llei abolicionista de cara al setembre. També hi ha qui admet que no li va agradar l’actitud amb què va comparèixer el president del Govern dilluns passat des de Ferraz recorrent a l’«i tu més» amb els casos de corrupció que també assetgen el PP, un to que consideren poc edificant en un moment de desafecció galopant. A l’espera de si l’ombra de la corrupció es fa encara més llarga dins del PSOE, les dirigents manifesten el seu desassossec i demanen pas d’una vegada per sempre a la sala de màquines del partit.