"Una situació que intimidi una dona no s'hauria de considerar mai normal"

Hauria de ser senzill d’entendre. No és no. Seduir no és perseguir. L’assetjador no és mai la víctima. Sembla senzill, hauria de ser senzill, d’entendre. Però no ho és, com sap Maria S. Montero, una estudiant de 19 anys que va veure com un cap de setmana d’excursió es va convertir en dos dies d’angoixa per un exemple de llibre de com les actituds i justificacions masclistes són molt presents fins i tot en col·lectius joves, també entre dones. A finals de maig, va participar en una excursió per Ripoll. Hi va anar sola (¿per què no?), amb ganes de divertir-se envoltada de gent de la seva edat. El que la Maria no s’esperava és que un noi es pengés d’ella i que la resta d’excursionistes es posessin de part del «pobret» que s’havia «enamorat d’ella» i que no era correspost.

«Durant els dos dies d’excursió em buscava incansablement –explica la Maria–. Les obstruccions del meu espai vital i les persecucions van ser constants. És angoixant que un noi et persegueixi entre més de cent persones durant dos dies seguits». Lluny d’acceptar un no per resposta, el noi va perseverar, fins al punt que es va veure obligada a estar més pendent d’allunyar-se d’ell que de l’excursió: «Va ser una càrrega emocional sentir-me controlada tota l’estona. A sobre, em sentia malament perquè m’havia d’escapar d’una altra persona amb ajuda d’altres noies».

Notícies relacionades

Les denúncies per abusos sexuals s'han duplicat en 10 anys

"Que la noia entre gratis a la disco mentre que el noi paga entrada ja ho diu tot"

EL ‘POBRE SEDUCTOR’ / Per a la seva sorpresa, malgrat les seves queixes, la resta d’excursionistes no només no van fer res, sinó que s’ho van prendre de broma. Per als altres assistents, la víctima era el noi, el pobre seductor a qui la indiferència de la seduïda li trenca el cor. «El pitjor de tot és veure com els altres reien, i deien que estava rebutjant el pobre noi, fent broma com si s’hagués enamorat, quan l’única que estava patint era jo», explica. Aquesta experiència reflecteix una realitat del masclisme: la banalització de l’assetjament, que es dóna en tots els àmbits, des de les aules i la feina fins a espais d’oci i esbarjo. «Una situació que cohibeixi o intimidi una dona no s’hauria de considerar mai com un fet normal, i nosaltres tenim tot el dret de rebutjar-lo, de marcar uns límits», afirma la Maria.

Perquè aquests casos de masclisme quotidià deixin de ser considerats normals, aposta per l’educació: «Desgraciadament, la tradició cultural ens ha ensenyat que patir per amor és romàntic, i que és bonic que l’home persegueixi la dona perquè n’està enamorat, quan en realitat ningú hauria de patir per una cosa així», afirma. Ja s’ha dit: no és no. Sempre.