Yaremis Pérez: "Es multipliquen els que volen veure Cuba abans que canviï"

Cabaiguán, famosa pels seus canaris i per les seves fàbriques de tabac: una ciutat al cor de Cuba on va néixer Yaremis Pérez fa 29 anys. Al seu país va fer una llicenciatura en turisme i més tard, a Màlaga, un màster en gestió de destinacions. Des de fa un temps treballa a la sucursal d'una agència de viatges cubana a Sant Cugat del Vallès (enjoycuba.es), cosa que amb alguna freqüència li permet viatjar a l'illa, veure la seva família, estar en contacte amb les seves arrels. L'illa està canviant. Els viatges, el tipus de turisme també. Yaremis ho sap més bé que ningú.

Cubana, agent de viatges, va al seu país sovint. Així canvia Cuba des de la seva perspectiva

-¿Quan hi va viatjar per última vegada? Al febrer. Però les coses estan canviant tan ràpid que potser el que jo vaig veure al febrer ja no és el que hi ha ara.

-¿De què parlem, exactament? Parlem del fet que s'estan obrint molts serveis privats, molts paladares, per exemple, que és com es coneixen a Cuba els restaurants privats. Moltes coses que no eren legals fa uns anys ara ho són, com les cases de lloguer. Tu no podies fer de guia, tu no podies llogar el teu cotxe… Ara sí, i s'estan creant un munt de llocs de treball per això.

-¿Està tenint efecte en el turisme? Molt. A Cuba ja no hi va només el canadenc amb ganes de prendre el sol, sinó gent que està interessada a veure què és el que està passant a l'illa en aquests moments. Ara sí que s'ha multiplicat la gent que diu: «Vull anar a Cuba abans que canviï».

-¿Vostè què creu? ¿Canviar gaire? ¿Perdrà encant? Jo crec que l'essència de Cuba no és la plaça amb les maticas, sinó la gent, la cultura que portem a dins. No es perdrà qui som perquè el país avanci econòmicament, o perquè la gent visqui millor. Perquè això és una altra cosa: molta gent va a Cuba a veure el negret al carrer. Per a mi, si aquest negret viu millor, doncs molt millor.

-Digui'm: ¿quin tipus de viatges acostuma a vendre? El que fem aquí són sobretot viatges a mida, llavors el nostre client té un perfil particular. No és el que va a Varadero. De fet, cada vegada hi ha menys gent que vol anar a Varadero.

-¿Llavors? Bé, és que hi ha molta gent que en aquest esperit de veure les coses abans que canviïn no volen quedar-se només a l'Havana, al casc antic. És gent que vol anar a veure un joc de pilota…

-¿Beisbol? De beisbol, això; o que volen anar a veure un toc de tambor o de sant, perquè així veuen com són les festes allà.

-Tot plegat al final es converteix en material turístic. Se'n perverteix algun, diria. No, no, no necessàriament, no ho crec. Miri, a casa dels meus sogres sempre celebren la vigília de Santa Bàrbara, el 3 de desembre. Aquell dia ells sempre obren casa seva i tothom que hi passa és convidat, hi és benvingut. Bé, doncs fa 15 anys un senyor del País Basc va conèixer el meu sogre, que era bàrman, i el meu sogre el va invitar a casa seva l'endemà, justament la vigília de Santa Bàrbara. Cada any, des d'aleshores, el senyor va a la festa. Obrir les portes als visitants és una cosa molt cubana.

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

-¿Quin és el seu lloc preferit de Cuba? Viñales. És a l'oest. Hi ha una pau, i una gent tan bona gent…

-Una cubana de Cabaiguán a Sant Cugat. ¿No sent nostàlgia? Una mica, em fa falta la meva família, és clar, però jo penso que quan has pres una decisió no té sentit estar-se menjant el cap. S'ha de mirar cap endavant. A més, treballo aquí, estic sempre parlant de Cuba, els viatges de feina els faig a Cuba i llavors aprofito per veure la meva família. ¿Què més puc demanar?