Reparacions responsables

Segons el Comitè Econòmic i Social Europeu, gairebé la meitat dels europeus enquestats van optar per no reparar un producte el 2015 pel cost que suposa. «Mentre el cost de fabricació és cada vegada més baix, el preu de la mà d’obra es manté, i a la gent ja no li surt a compte reparar una cosa perquè es torna molt car», opina Gonzalo Torralbo, de Recyclia. «Cada fabricant té la seva política de reparacions, però si la reparació costa més del 30% del que es va pagar pel producte, és millor canviar-lo», afirma Jesús Sevil, secretari general de l’associació de fabricants de petits electrodomèstics (Fape).

No tots els productes que es rebutgen acaben al desballestament. Un estadi intermedi són les empreses de reciclatge que també es dediquen a recuperar. Arreglen els aparells i els tornen a posar al mercat avisant que són de segona mà. Moltes són empreses de l’anomenada economia social, que persegueix generar un benefici també ètic en la societat, en aquest cas a través de fomentar el consum responsable i l’ocupació entre col·lectius desafavorits. Segons l’Associació Espanyola de Recuperadors d’Economia Social i Solidària (AERESS), per cada 10.000 tones de residus i altres materials es creen 36 places laborals si es reciclen, i fins a 296 si es preparen per a la reutilització.

L’Associació d’Amics de la Terra ha censat fins a mig miler de comerços a Alargascencia, un directori de negocis que es dediquen a reparar i recuperar. Però també hi ha altres iniciatives encaminades a fomentar que els particulars assumeixin la importància de la cultura de la recuperació i tornin a reparar, en la mesura que sigui possible, allò que se’ls espatlla.

És el sentit de centres com Millor que nou, reparat, una iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ofereix ajuda i eines perquè qui vulgui repari una cosa, i que compta amb locals a Barcelona, Viladecans, Sant Cugat, el Prat i Santa Coloma de Cervelló, pels quals han passat més de 7.000 persones, i que donen fins a 1.500 serveis al mes. «No som cap servei tècnic, sinó que ajudem a reparar coses simples», explica Albert Torras, cap de prevenció de residus de l’AMB. «Però hem passat de donar servei només dues tardes a la setmana amb un parell de treballadors, a 40 hores amb cinc monitors, i les ferreteries i els serveis tècnics del barri n’estan contents», declara.

Peces de recanvi 3D

Notícies relacionades

Consumidors contra l'obsolescència programada

Nou avís de la policia per als que han de renovar el DNI o el passaport

Recuperar mobles, ajudar a desincrustar cafeteres, arreglar cables, reparacions d’ordinador o assecar mòbils mullats són petites reparacions que troben el seu lloc en aquests centres. «El que prova aquests serveis acaba adaptant el seu estil de vida, perquè arregla més coses», afirma Torras. També la Fundación Feniss tutela un local al Raval anomenat No tiris, aprèn i repara, que funciona els divendres al matí.

La idea ve dels Repair Cafè d’Holanda, una xarxa de locals on voluntaris s’ajuden per arreglar coses i que compten amb gairebé 1.100 seus al món, incloent-hi el Medialab Prado de Madrid, Oviedo i Saragossa. En aquests llocs s’ha començat a experimentar amb impressores 3D per proveir-se de peces. Una meta que es plantegen els responsables de l’AMB, que volen estendre el model de Millor que nou, reparat a centres cívics i a la col·laboració publicoprivada.