Consumidors contra l'obsolescència programada

L'obsolescència programada, aquelles mesures que fan que els aparells o articles deixin de funcionar abans del seu cicle natural del vida, és més que un mite urbà. La Comissió Europea ja va aprovar el 2013 un dictamen pel qual es demanava que els països dictessin lleis contra aquesta espècie de mort prematura. Només França ho va complir. Ara a Espanya diversos grups reclamen als partits polítics que es legisli contra l'escassa durabilitat dels aparells electrònics, perquè denuncien que han sigut dissenyats per durar cada vegada menys, sigui perquè els materials utilitzats són cada vegada pitjors o perquè s'hagin programat (en el cas dels electrònics) perquè tinguin fallades una vegada passada la garantia.

La fundació Feniss, que dóna un segell de qualitat a empreses que volen ser certificades contra l'obsolescència programada, organitza aquest dissabte un debat amb col·lectius en pro de l'economia sostenible i representants de partits polítics per demanar-los propostes contra aquesta pràctica. Unes mesures que ja havien reclamat anteriorment les associacions de consumidors OCU i Facua, entre altres, i que el pacte entre el PSOE i Ciutadans per intentar formar Govern també va posar per escrit. 

“Les denúncies per obsolescència programada no solen prosperar perquè és molt difícil demostrar que un fabricant ha fet que un producte no funcioni de manera intencionada”, recorden a l'Agència Catalana de Consum. Les lleis actuals també obliguen els fabricants a respectar les garanties i a reparar gratuïtament un aparell dins d'un termini de dos anys des de la data de compra, a més de disposar de peces de recanvi durant un període concret, però també incorporen la necessitat que al fabricar un producte es tingui en compte com es reciclarà.

MÉS ENLLÀ DE L'ELECTRÒNICA

Però no només els aparells electrònics o els electrodomèstics són susceptibles de patir obsolescència programada. La roba, les bombetes o els mobles també duren menys pels materials que s'utilitzen. “No hi ha res que indiqui que es dóna l'obsolescència programada, però sí que és cert que hi ha productes que es poden fabricar amb més llarga vida, encara que els canvis tecnològics i el cost dels materials ho desaconsellin”, explica Gonzalo Torralbo, secretari general de Recyclia, la plataforma de la indústria tecnològica per al reciclatge. “Abans els electrodomèstics tenien més metall que ara, i per tant també tenien un aprofitament més alt dels materials i valien més. Ara alguns plàstics també es reciclen però tenen un valor és inferior”, afegeix.  

L'agència alemanya de consum, la UBA, va publicar el febrer passat un estudi que concloïa que els electrodomèstics duraven de mitjana un any menys que fa una dècada, però ho atribuïen a la recerca de noves prestacions i negaven qualsevol indici d'obsolescència programada. Per contra, un altre informe del Comitè Econòmic i Social Europeu, un òrgan consultiu de totes les institucions de la UE, sosté que les vendes augmenten el 56% si un producte s'etiqueta com “de llarga durada”.

En el cas d'Espanya, el 16% dels consumidors afirmen que pagarien més per un mòbil si els garantissin que durarà més i el 44% pagaria 100 euros més per un rentavaixella que durés almenys dos anys més. Una de cada cinc persones consultades assegura que pagaria més cars impressores, aspiradores, sabates, maletes i pantalons si no hagués de renovar-los tan sovint. 

FABRICANTS QUE NO COMPLEIXEN

Els fabricants d'electrodomèstics, tant petits com grans, neguen rotundament que hi hagi obsolescència programada i apel·len als controls de qualitat i a les homologacions que han de passar els seus productes. “Una altra cosa són les importacions amb marques desconegudes que col·loquen productes a preus irrisoris, incomplint moltes vegades la legislació i la seguretat industrial. Cada setmana nosaltres denunciem una desena de productes davant de consum”, afirma Jesús Sevil, secretari general de l'Associació Espanyola de Fabricants de Petits Electrodomèstics (Fape). “L'avantatge que tenim els grans fabricants és que els que compren aparells de tan mala qualitat no repeteixen”, ironitza.

Notícies relacionades

Reparacions responsables

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Sevil sosté que el 80% del petit electrodomèstic a Espanya té més de 12 anys, quan a partir de vuit anys es considera que un producte és “històric”. “Hi ha un ‘efecte tresor’, que és guardar l'aparell antic quan te'n compres un de nou esperant fer-lo servir com a reemplaçament, però quan penses utilitzar-lo ja no funciona”.

RENOVACIONS PER AJUDES

Els fabricants de grans electrodomèstics, agrupats a Anfel, sostenen que assecadores, rentadores i rentavaixelles tenen un ús diari més alt que fa uns anys. “Abans la rentadora es posava en marxa a les cases una vegada a la setmana i actualment es pot arribar a utilitzar de mitjana entre 3 i 4 vegades per setmana, però també s'han comprat més perquè hi ha hagut ajudes econòmiques a la renovació d'aparells durant els anys anteriors a la crisi”, afirma Alberto Zapatero, director general.