La Generalitat va eliminar el 2012 el pla per als 'nens de la cola' que reclamen els experts

El Govern català va eliminar amb les retallades el 2012 el pla per als 'nens de la cola' que ara reclamen els experts per afrontar situacions d'emergència com la dels nens que viuen al carrer, addictes a la cola inhalada, al centre de Barcelona, al costat del mercat de Santa Caterina. Molts d'ells estan, sobre el paper, sota la tutela de la mateixa Generalitat, l'eficiència de la qual en l'exercici d'aquesta tutela queda compromesa pels fets. La situació de desemparament d'aquests menors d'edat, la majoria marroquins, es veu agreujada per la seva dependència d'una droga barata i de fàcil accés com la cola.

Els especialistes consultats des que EL PERIÓDICO va destapar aquesta situació dilluns passat coincideixen en la necessitat d'abordar també el problema al lloc d'origen (Marroc) i ser "més imaginatius" davant la dificultat afegida que presenta la reinserció social d'aquests nens. 

Mesures d'aquest tipus formaven part del programa Catalunya-Magrib, posat en marxa el 2006 per la Generalitat del socialista Pasqual Maragall i va ser cancel·lat el 2012, arran de les retallades econòmiques que va aplicar el Govern del nacionalista Artur Mas. Aquest programa tenia el triple objectiu de formar al Marroc els menors en risc d'emigrar sols a Europa perquè poguessin tenir un futur professional al seu país i optessin per quedar-se; ajudar els ja emigrats que desitgessin tornar, i tractar l'entorn familiar original de menors tutelats a Catalunya.

Oriol Amorós, secretari de Migracions de la Generalitat ha assegurat a aquest diari, després de conèixer-se l'existència d'aquests nens desemparats a la ciutat, que "s'està avaluant" la possibilitat de recuperar el programa cancel·lat, però admet que "serà difícil tornar a arrencar". Amorós, d'ERC, coneix bé aquell programa, ja que va ser secretari d'Immigració del Govern tripartit durant la major part del temps en què aquell dispositiu va estar en vigor. Ara, de tornada al càrrec després del retorn del seu partit a l'Executiu, aquesta vegada del braç de Convergència, considera: "Va ser una llàstima que es tanqués el programa quan entrava en una estabilitat i eficiència".

Un pla com el Catalunya-Magrib és el que es reclama aquests dies des de diferents instàncies relacionades amb la defensa dels drets dels menors. Xavier Puigdollers, president de la secció d'infància i l'adolescència del Col·legi d’Advocats de Barcelona, proposa establir convenis amb el Marroc i destinar més mitjans per solucionar el problema. El PSC també ha proposat que el Parlament aprovi una resolució per, entre altres aspectes, iniciar contactes amb Marroc per afrontar la solució de forma compartida.  

Xavier PuigdollersCol·legi d’Advocats de Barcelona,INFORMACIÓ I PROPOSTES

"Va funcionar tan bé que el 2010 la Unió Europea el va fer seu i va recomanar treballar amb les mateixes directrius", destaca Andreu Camps, que es va encarregar del treball previ i de la direcció del programa des que es va posar en marxa fins que va ser cancel·lat. "El que demanen ara els especialistes ja ho teníem", insisteix Camps, actual director la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac).

SUBVENCIÓ DE LA UE

El projecte va començar a rodar amb 11 inscrits a l'institut de formació professional obert a Tànger, després de firmar un conveni amb el Marroc. Va ser una acció de la Conselleria de Benestar Social a través de les oenagés barcelonines La Torna, GEDI i el Casal dels Infants del Raval. La Unió Europea (UE) va aportar una mica més d'un milió d'euros en tres anys, i la Generalitat va completar els pressupostos anuals amb mig milió d'euros el 2006 i 900.000 el 2007. Les anualitats posteriors van ser de menor quantia.

Notícies relacionades

Els nens de la cola tornen a Barcelona

Sense solucions per als nens de la cola

A finals del 2011, en portes de la cancel·lació, pel liceu de Tànger havien passat 391 alumnes i el 87% d'ells van completar una formació que durava 15 mesos. Van aprendre hostaleria, tancaments d'alumini, tasques del sector tèxtil i altres oficis. “La majoria d'ells van ser contractats per les gairebé 300 empreses amb què s'havia contactat per participar en el projecte. El programa també va propiciar el retorn voluntari de 34 menors i l'equip de diagnòstic va contactar amb 779 famílies.

"El projecte va finalitzar, sobretot, perquè la Generalitat va deixar de fer-hi aportacions econòmiques", recorda Camps. "També hi va influir que el Marroc va intentar pressionar Europa exigint contrapartides quan la UE va decidir que el programa havia de servir de model per a altres actuacions". Malgrat sucumbir a les retallades, el pla, agrega Camps, sortia a compte a les arques públiques: "El 2008, es va aconseguir el retorn voluntari de 28 nens tutelats per la Generalitat, amb la qual cosa Catalunya es va estalviar més d'un milió d'euros".