Sense solucions per als nens de la cola

Els menors tutelats per la Generalitat que inhalen cola als voltants del Forat de la vergonya, al costat del mercat de Santa Caterina de Barcelona, no ho tenen gens fàcil, perquè la seva integració és molt més complicada que la de la majoria dels joves en situació de desemparament tutelats per la Generalitat. Les eines terapèutiques i socialitzadores que amb altres menors funcionen, amb ells no sempre són eficients. Per això els especialistes reconeixen que aquests nens són un gran repte i reclamen “més mitjans” i “més imaginació” per poder-los ajudar.

Les dificultats no són noves per a aquests nens del carrer. De fet, els han marcat gairebé tota la vida. La seva addicció a inhalar cola, una de les drogues més barates que es poden trobar, és un indicador més de l'"estat d'abandonament" en què es troben, tal com destaca una de les educadores que els tracta als centres d'acollida.

Molts d'ells van arribar sols a Catalunya procedents del Marroc i d'altres zones del Magreb. Per travessar la frontera van utilitzar tota mena de recursos i fins i tot alguns d'ells van arribar amagats al xassís d'un camió. Xavier Puigdollers, president de la secció de drets de la infància i l'adolescència del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, destaca que la seva situació és “catastròfica”.

XOC CULTURAL

“Han vingut atrets pel paradís d'Europa. Aquí se'ls protegeix i se'ls vol formar, quan a casa seva no havien d'anar a l'escola i guanyaven diners. És un xoc cultual molt fort. Els que s'adapten ho superen, i els que no, ronden pel món i han de robar per subsistir, perquè són nens i ningú els dóna feina”, afirma l'advocat.

Puigdollers considera que la direcció general d'Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) fa “el que pot” però adverteix que és necessari destinar "més mitjans" per poder-los ajudar, i entre altres mesures proposa que es destinin més recursos i s'estableixin convenis amb el Marroc per frenar-ne l'arribada.

Quan un d'aquests menors és detectat pels serveis socials de la Generalitat entra en la xarxa de protecció i tutela, se li assigna un centre d'acollida en funció de la seva situació i estat. En la gran majoria dels casos s'opta per un centre obert, en què els menors poden entrar i sortir lliurement.

DROGUES I COLLES

Tot i així, els nens i adolescents que han arribat sols tenen més dificultats per adaptar-se a aquest nou règim. Desconfien dels adults perquè els han deixat sols i pels abusos soferts. I aquesta barrera encara és més alta si són addictes a inhalar cola i estan influïts per grups i colles que fan la funció de la família que no tenen.

Per això, quan se'ls ingressa als centres d'acollida molts d'ells s'escapen i tornen al carrer. En els casos més extrems, a la direcció del centre només li queda la possibilitat de sol·licitar al jutge el seu internament en un centre residencial d'educació intensiva (CREI), on se'ls priva de la llibertat durant un temps per aconseguir que superin l'addicció. És una mesura que també ajuda que els nois estableixin vincles amb els educadors i comencin la integració.

Fonts de la fiscalia expliquen que aquesta mena d'ingressos només poden ser sol·licitats pels directors dels centres d'acollida, que han de presentar un informe al jutge. El Ministeri Públic no pot actuar d'ofici perquè s'interni menors com els del barri de Santa Caterina, perquè no té cap autoritat sobre la DGAIA. En tot cas, hi podria intervenir si un particular o una associació presenten una denúncia per l'estat de desemparament d'aquests nois. Una situació que, de moment, no s'ha produït.

CENTRES TERAPÈUTICS

Emma Torres, directora de L’Estrep, un centre d'acollida obert situat a Sant Salvador de Guardiola (Bages), considera que en el cas dels adolescents del Forat de la vergonya "és claríssim" que necessiten ser ingressats en un CREI, on hi ha “més contenció” i s'apliquen mesures “terapèutiques”.

Abans de prendre aquesta decisió, que suposa una privació de llibertat i que per aquest motiu ha de ser autoritzada per un jutge, els educadors solen esperar un temps prudencial, per veure si des del centre obert es pot treballar amb el menor i hi ha possibilitats que es deixi ajudar pels educadors.

Durant aquesta etapa, hi ha ocasions en què els nens s'escapen. Aleshores el centre obert hauria d'avisar els Mossos perquè els trobin. Una vegada localitzats, els responsables de la casa d'acollida acompanyen els policies per recollir-los. “Donem l'avís immediatament, així que veiem que no arriben a l'hora”, assegura Torres. No sembla que hagi sigut així en el cas dels menors que ronden pel centre de Barcelona.

La directora de L’Estrep afirma que aquest tipus de casos són una minoria i que, tot i així, també és possible aconseguir que superin l'addicció i que iniciïn un procés de socialització quan s'aconsegueix que passin una temporada en un dels pocs CREI que hi ha a Catalunya.

ESPIRAL MOLT COMPLICADA

Torres reconeix que aquestes situacions "fan patir molt" els educadors. Una percepció en què coincideix amb Raül Escoda, director d'un centre residencial d'acció educativa (CRAE) situat a Ciutat Vella, que, no obstant, no és tan optimista a l'hora de fer un balanç sobre la sortida del pou en què es troben aquests nens.

Notícies relacionades

Els nens de la cola tornen a Barcelona

Llei seca de la pega

“És difícil establir un vincle amb ells, perquè estan en una espiral molt complicada. Alguns d'ells no saben ni per què han vingut aquí, només han sortit del seu país amb l'esperança de trobar alguna cosa millor”.

Escoda estima que tot just el 10% dels joves magribins que han arribat sols i viuen al carrer aconsegueixen integrar-se, perquè és molt difícil fer-ho si no hi ha voluntat per part seva. “Els tractem com a qualsevol altre jove en situació de desemparament, però no sabem què pensen ni què necessiten. Hauríem de ser més imaginatius, perquè amb ells, les eines que tenim no funcionen”, es lamenta.