Raül Valls Oliva: «El tren ha sigut un gran recurs cinematogràfic»

Les classes a l'institut Jaume Balmes no deixaven gaire espai a la imaginació, ni a la diversió.«Hissaven la bandera i ens feien formar cada matí al so de l'himne nacional» -recorda l'alumne Raül Valls (Barcelona, 1958)-. Així que ell, amb un company, «un descendent de Monturiol»-precisa-, alternaven les classes amb fructíferes campanes. De museu en museu, van passejar per Ciutat Vella. I el dia que els va agafar per entrar a l'Estació de França, Valls va quedar fascinat. Tenia 12 anys i des d'aleshores la seva vida viatjaria sempre sobre els rails d'un tren.

Col·leccionista i modelista de maquetes de tren. La fira del cap de setmana que ve a Lleida, Expo Tren, va néixer de la seva passió.

-¿Què li va causar tant d'impacte? Tot, l'espai; l'olor de ferro; els trens arribant i marxant; aquell món era bastant decadent, antic, però jo vaig percebre-hi un encant especial. Podies endinsar-te en les vies fins al pont de comandament dels desviaments i l'empleat et deia «vine, xaval, mira això». Jo sempre hi volia tornar.

-Hi ha un abans i un després d'aquell dia... Sí. Una tarda que hi vaig tornar, vaig descobrir que l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona, fundada el 1944, la primera d'Espanya, era allà. I me'n vaig fer soci.

-¿A casa què li van dir? Els va semblar molt bé, els meus pares em van donar els diners de la quota de soci. A casa estàvem acostumats a les aficions. I a les miniatures. El meu pare era un manetes, un apassionat dels mobles per a cases de nines. Va muntar el seu taller a casa i els anys de postguerra així es va guanyar la vida: construïa diminuts mobles i els portava a vendre en cèntriques botigues de joguines, on clients rics de la ciutat, turistes o marines de pas els compraven.

-¿Què feia un nen a l'associació? Jo no era l'únic, n'hi havia algun més. Recordo aquells socis adults, eren senyors grans que jugaven com nens, i ens deien: «No correu per aquí». Els nens al·lucinàvem amb les maquetes de trens. Jo, de seguida que vaig poder me'n vaig comprar una.

-¿Avui quantes en té? Tinc unes 400 locomotores i uns 1.200 vagons. I una maqueta (d'1:22,5) que circula, amb so i fum, pel jardí de casa, a la Seu d'Urgell.

-O sigui, els seus veïns viuen al costat de l'única estació de tren de la Seu. Deu ser gran la casa. I la família, comprensiva. Només tinc muntat el del jardí, la resta és en capses. A la meva dona, és curiós, també la vaig conèixer pels trens. A principis dels 80, tip de Barcelona, vaig voler anar a Suïssa o Alemanya, perquè m'havia fascinat la seva estima pel món ferroviari, però no m'hi vaig atrevir, i vaig anar a Andorra.

-¿Per què Andorra? Entre altres coses, pel català. La llengua oficial era la meva. També perquè hi tindria a prop una de les millors botigues de maquetes de tren d'Europa, que encara existeix. Em vaig casar amb la dependenta.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

-¿Què més va decidir el tren en la seva vida? Després de treballar sempre en el disseny gràfic i la publicitat, inspirant-me en publicacions per a apassionats del modelisme ferroviari europeus, fa set anys vaig fundar la revista Más Tren (www.mastren.com). I, en paral·lel, amb suport de Fira de Lleida i la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril, vaig muntar Expo Tren, el saló de l'oci ferroviari (dissabte i diumenge que ve, a Lleida, www.expotren.com).

-¿Què s'hi veurà i s'hi podrà fer? Hi haurà tallers de modelisme per a nens, i dissabte al matí es podrà visitar el taller d'ARMF, al Pla de Vilanoveta. Allà restauren trens històrics, com els de les pel·lícules. El tren ha sigut un gran recurs cinematogràfic, va inspirar Agatha Christie, i va emmarcar brillants escenes com la de Marilyn Monroe en una andana..., a més, va ser el primer transport modern que socialitzava amb seients encarats.