Cervantes brilla ara també com a estrella

Des d'avui Cervantes ja dóna nom a una estrella, i Quixot, Rocinante, Sancho i Dulcinea als quatre planetes que l'orbiten. La proposta cervantina ha resultat clarament vencedora en el concurs NameExoWorlds de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) en què s'han votat propostes d'arreu del món per nomenar 20 nous sistemes planetaris descoberts en els últims anys.

EN UN LLOC DE LA CONSTEL·LACIÓ 'ARA'...

La proposta ‘Estrella Cervantes’ competia amb sis opcions més de diversos països (Portugal, Itàlia, Colòmbia i Japó) per posar un altre nom al sistema planetari μ (llegit ‘mu’) Arae, situat a 49,8 anys llum de distància en la constel·lació Ara (l'altar). Des del 12 d'agost i fins al 31 d'octubre van estar obertes les votacions a través d'internet, per tothom i amb l'única limitació d'un vot per dispositiu (ordinador, telèfon, tauleta…).

El resultat, fet públic avui per la Unió Astronòmica Internacional, no deixa cap mena de dubte: la proposta ha aconseguit 38.503 vots,

un 69% del total dels registrats per a aquest sistema planetari. Ha sigut, a més, la proposta que ha obtingut més vots vàlids entre el total de les més de 200 del conjunt del concurs. Des d'avui, per tant, els noms de Cervantes, Quixot, Rocinante, Sancho i Dulcinea poden usar-se en paral·lel a la nomenclatura científica ja existent.

"Aquesta iniciativa ha carregat de sentit la feina dels que treballem per la cultura científica: uneix en una sola proposta diferents aspectes de la ciència i de les lletres, i ens ha il·lusionat tant als que ens dediquem professionalment a l'astronomia com a totes aquelles persones que disfruten mirant el cel", afirma Javier Amentia, director del planetari de Pamplona, l'entitat que va presentar la proposta al concurs.

Javier Gorgas, president de la Societat Espanyola d'Astronomia, destaca que "divulgadors i professionals de l'astronomia, mitjans de comunicació, humanistes i amants de la literatura hem treballat junts amb un únic objectiu: posar Cervantes i els seus personatges en el lloc que els corresponia entre les estrelles. Don Quixot i els seus companys ens han ajudat a proclamar que existeixen molts més mons a l'Univers, i pel camí hem reivindicat que la ciència juga un paper central en la cultura i hem constatat una vegada més la passió del públic en general per l'astronomia".

Notícies relacionades

Badia del Vallès celebra amb els Reis el seu 50è aniversari

El Rei rebutja des de Montserrat les "identitats excloents"

Benjamín Montesinos, contacte a Espanya de la IAU per a Divulgació de l'Astronomia, expressa la seva alegria pel resultat: "Ha sigut tot un plaer i un honor per a un astrònom manxec com jo haver pogut contribuir a posar Cervantes i els seus personatges al cel. Quan rellegim el 'Quixot', ens podrem imaginar Clavileño volant i acostant-se a l'estrella Cervantes i als planetes Dulcinea, Quixot, Rocinante i Sancho. Un luxe."

ALTÍSSIMA PARTICIPACIÓ ESPANYOLA 

El concurs NameExoWorlds de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) -l'autoritat responsable per assignar noms oficials als objectes celestes- ha suposat la primera ocasió en què el públic en general ha pogut participar en l'elecció dels noms per a estrelles i exoplanetes. I les xifres parlen per si mateixes: es podia elegir entre un total de 274 noms proposats per organitzacions astronòmiques de 45 països, i s'han rebut més de mig milió de vots (573.242 exactament), procedents de 182 països. Espanya ha sigut el tercer país en percentatge de participació, només per darrere de l'Índia i els Estats Units. Entre la resta de nous noms adoptats destaquen els que provenen de figures mitològiques de diferents cultures, així com de científics o personatges de ficció, ciutats antigues o paraules de llengües desaparegudes. Hi ha a més un altre guanyador espanyol: el planeta al voltant de l'estrella Edasich (iota Draconis b) es dirà també Hypatia a proposta de l'associació cultural d'aquest nom de la Facultat de Ciències Físiques de la Universitat Complutense de Madrid.