Els experts opinen sobre la impulsivitat dels pares fanàtics

Hi ha pocs escenaris pitjors que el de tenir l'enemic a casa. Que el comportament i els comentaris que senten els jugadors de la seva família des de la grada facin més mal que les puntades del rival. Aquesta és la trista realitat que es viu en massa camps de l'esport infantil i juvenil, on és molt més factible trobar un conat de conflicte a la graderia que sobre el terreny de joc. "Són pares que deixen sortir l'agressivitat competitiva que acumulen en el seu entorn laboral i social, i que reprimeixen fins que arriba el dissabte esportiu del seu fill. Es comporten com autèntics fanàtics, que exerceixen de mals progenitors perquè transmeten desmesura en favor de valors absoluts”,  exposa Xavier Martínez Celorrio, sociòleg de la Universitat de Barcelona.

Una actitud que respon a les “excessives expectatives que aquests adults projecten en els seus fills”, segons Nora Rodríguez, pedagoga i directora del programa Happy School neurociència i educació per la pau, que veu una relació directa entre aquesta “impulsivitat” dels adults i els “plans i esperances dipositats en els xavals”. “Ells pensen, el meu fill sóc jo, les seves accions parlen de mi”, afegeix l'educadora.

Celorrio focalitza aquesta incontinència en els homes. “És en els moments de frustració acumulada quan surt a la llum aquesta masculinitat agressiva més desinhibida i que descarreguen de dues formes: o sobreexigint als fills amb una enorme pressió o insultant rivals i àrbitres”, exposa el sociòleg.    

EMPARATS PEL GRUP           

Reaccions que no entrarien en el guió previst per al comportament de l'adult i que, no obstant, sorgeixen amb intensitat en determinats entorns col·lectius. Allà se senten emparats per la força del grup i per la consegüent “difusió de la responsabilitat”, i hi troben les circumstàncies adequades per “deixar anar alguns dels seus instints més baixos”, relata el psicòleg i investigador del Projecte sobre oci juvenil  de la UB, José Vicente Pestana. “I si es comporten així al camp, imaginem els crits que deu fer en la privacitat de casa seva si el noi perd o, simplement, no fa un bon partit als ulls de papa”, agrega Rodríguez. 

Pares que “se salten els límits entre el jo i l'altre al seu gust”, i inoculen aquesta actitud, vehement i irreflexiva, als menors, que els tenen com a referents de comportament, destaca la pedagoga. Com a conseqüència, els adolescents mostren perfils de falta de contenció emocional, immaduresa i excessiva puerilitat”, subratlla Pestana.

El problema s'agreuja amb facilitat, ja que les males influències no són exclusiva de l'entorn familiar, com remarca el mestre i antropòleg Jordi Jubany: “La societat de consum tendeix a fomentar l'entreteniment a partir de valors com l'èxit fàcil, l'individualisme, la violència gratuïta i els ideals de bellesa”.

EL PAPER DELS MITJANS

 Aquí entren en joc els mitjans de comunicació i les figures de l'esport que els xavals idolatren.  “Veuen com es comporten al camp, com n'hi ha que insulten l'àrbitre i, en alguns casos, com gasten milionades i fan ostentació d'això”, destaca Pestana. “I aquesta figura i la de les estrelles de la TV és la imatge d'èxit personal amb què es queden els més petits”, afegeix el psicòleg.  I així, s'adultera el valor instrumental que pot exercir l'esport de base en la formació dels joves. “És un espai de socialització on s'aprenen actituds, normes i valors de tipus universalista que capaciten els nens  i joves com a futurs adults responsables. S'aprèn a ser part d'un grup, que és molt més que una suma d'individualitats”, comenta Celorrio.

ACOTAR LA COMPETICIÓ

Notícies relacionades

"La prioritat és guanyar persones, no partits"

L'esport infantil alliçona els pares agressius

Pestana destaca la necessitat d'harmonitzar l'activitat física com a complement de la formació acadèmica i l'educació a casa. Però aprofundeix en la necessitat de “modificar alguns criteris” fonamentals en l'ensenyament de nens “tan pluriocupats que acaben desorientats sobre si mateixos”. “Si s'aprofita el potencial constructiu de l'esport, contribuirem decisivament que sàpiguen millor qui volen ser”, addueix el psicòleg.

Jubany coincideix en la capacitat de l'esport de base per al desenvolupament integral de la persona, pel seu potencial per ensenyar en valors i trencar amb rutines sedentàries massa presents entre la realitat quotidiana dels menors. Però sense caure en el risc de la sobreprotecció, alerta Rodríguez: “S'esten formant futurs adults. Ha d'existir un punt sa de competitivitat, acotant l'enfrontament amb un principi i una conclusió. Quan s'acaba el partit,  punt final a la rivalitat”.