L'esport infantil alliçona els pares agressius

L'àrbitre xiula el final del partit i una bandada de samarretes taronges es desboquen en tropa fins al lateral de la pista del pavelló de Sant Ildefons, a Cornellà, per compartir amb els seus pares una eufòria que els desborda. Veient l'escena, qualsevol pensaria que els benjamins del Cornellà Futbol Sala acaben de guanyar la Lliga. Res més lluny de la realitat. De fet, acaben d'encaixar una clara derrota a casa (4-7) davant els xavals del Sant Climent. Però ells no se senten perdedors. No poden fer-ho en un sistema de competició en què la majoria dels punts en joc no es ventilen pel que digui el marcador, sinó per l'atmosfera en què es desenvolupa el joc a la pista i, sobretot, a les grades i la banqueta, l'hàbitat dels adults.

 I és que si hi ha un lloc on han entès la màxima futbolística que l'afició és el jugador número 12 és al Baix Llobregat. El Consell Esportiu d'aquesta comarca impulsa per tercera temporada el Juga Verd Play, un nou sistema que representa un canvi de paradigma en el model de competició. “L'esport ha de ser una eina per educar en valors i, per això, en aquesta Lliga s'avalua el comportament de tots aquells que puguin influir en la formació dels nens, per sobre del marcador”, explica el president de l'entitat, Salvador Valls.

SISTEMA DE PUNTUACIÓ

L'actuació de cada equip es tradueix en un màxim de 10 punts: 3 d'ells s'obtenen en funció del resultat (3 per victòria, 2 per empat, 1 per derrota) i els altres 7 pel comportament dels actors que hi intervenen. Els entrenadors poden atorgar 2 punts (un al tècnic rival i un altre als jugadors adversaris), l'àrbitre o dinamitzador de joc altres 2  (1 per al públic i un altre per a cada tècnic), un tutor de grada pot donar un punt a la seva pròpia afició si s'ha comportat bé i hi ha un altre guarisme que pot concedir l'afició als jugadors de l'equip rival mitjançant una app disponible per a tot el públic. El desè punt l'atorga l'àrbitre amb una targeta verda per premiar actituds com ajudar un adversari a reincorporar-se o que l'afició animi amb esportivitat.

ANIMAR TÉ PREMI

Una d'aquestes targetes verdes la reben els aficionats del Cornellà a la mitja part per l'afany amb què animen els seus amb un clar marcador en contra (1-5) i pel civisme amb què aplaudien jugades dels rivals. Un d'aquests abnegats pares és Juan Carlos Bonilla, que elogia la iniciativa del Juga Verd Play perquè “responsabilitza més els adults i permet als nens centrar-se  només a jugar”. I gairebé emula Cruyff abans de la final de Wembley quan relata que li diu al seu fill en la prèvia d'un partit: “Li demano a Raúl que surti a disfrutar per sobre de tot. I si a sobre guanya...”. 

Bonilla reconeix que la prevenció ha de centrar la majoria d'esforços a aplacar els ànims dels adults. I Valls coincideix en l'anàlisi: “Es veu amb freqüència un fill dient-li al pare que calli, que els està perjudicant. ¡Fills de 7 anys que fan callar i eduquen el pare!”.

Ho sap bé Víctor López, un jove àrbitre de 20 anys que va tenir un gran ensurt en un partit d'infantils de futbol sala. “Un entrenador estava molt tens, protestava totes les meves decisions i vaig haver de demanar-li que es comportés per la mala imatge que donava. Després d'una falta clara que vaig xiular va envair el camp i amb ell tots els pares de la seva afició. Vaig haver d'anul·lar el partit i no va passar res gràcies als altres dinamitzadors”, recorda Víctor, que tenia a penes 6 anys més que els jugadors als quals arbitrava. El consell escolar va analitzar la furibunda reacció. “Estaven tensos perquè anaven tercers malgrat guanyar tots els partits. La clau és que tots els rivals i àrbitres valoraven negativament el seu comportament”, exposa Valls. L'entitat va decidir abordar el tema i informar de la situació la directora del centre perquè adoptés mesures.

CONSCIENCIACIÓ

Notícies relacionades

"La prioritat és guanyar persones, no partits"

Els experts opinen sobre la impulsivitat dels pares fanàtics

Aquest ambient irrespirable no es percep en la majoria de partits desenvolupats sota la filosofia de Juga Verd Play, segons certifica Víctor. Tampoc s'aprecia al camp de futbol del Sant Ildefons quan l'equip de futbol  7 del prebenjamí B local es bat davant la Penya Recreativa de Sant Feliu C. Paqui García, tutora de grada del conjunt de Cornellà, no ha de mediar en cap conflicte i pot disfrutar del joc de Joel, el seu fill. “Abans feia natació i quan em va dir que es passava al futbol em vaig espantar perquè hi ha massa competitivitat; però aquesta iniciativa allibera de la pressió externa els petits”, explica Paqui. Ho afirma al seu costat Antonio López, avi de Raúl, que amb tremendíssima sornegueria es confessa integrant del “fons nord” del Sant Ildefons. Ell, que tant de futbol ha mamat als seus 65  anys, lamenta que la plaga sol estar en la “falta d'autocontrol” de la grada. Però no en aquesta lliga infantil, on la conscienciació cala entre els adults. “La màxima pressió per a Joel és dir-li que si marca li preparo un bocata de béicon”, diu Paqui entre riallades.

S'acaba el partit amb victòria local. Un 4-2 al marcador i un 8,25 contra un 7,50 en la classificació definitiva. Guarismes que costaria d'atribuir a cada equip veient les cares dels uns i dels altres a l'estrènyer-se la mà al centre del camp. Fins que els xavals del Sant Ildefons imiten les seves estrelles i es llancen a la gespa per donar les gràcies al fons nord. Potser els soni a tòpic futbolístic, però els petitons ja tenen molt clar que la victòria no hauria sigut possible sense la seva afició.