"La prioritat és guanyar persones, no partits"

Són els pares de la criatura. Carles González, pedagog i professor d'INEF, i Pere Alastrué, psicòleg especialitzat en esport, infància i joventut, van concebre el Juga Verd Play a petició del Consell Esportiu del Baix Llobregat. Una bicefàlia que es justifica per l'ambició del projecte i per la complexitat d'impulsar un model que harmonitzi el comportament de tots els actors que intervenen en una prova esportiva sense oblidar el seu component formatiu ni desvirtuar el seu sentit competitiu.

- ¿Quines carències presenta la competició esportiva infantil que facin necessari un sistema de puntuació alternatiu al tradicional?  

Pere Alastrué -- L'esport de base és una mentida encoberta, una hipocresia que ens assegura que educa en valors, i en realitat els únics objectius que reforça són guanyar partits. Se'ns omple la boca amb el 'fair play', però ¿quantes accions concretes aposten per educar conductes en l'esport de base?

- ¿Quin és l'objectiu de Juga Verd Play?  

P. A. -- La clau és redefinir el model d'èxit. Poder explicar als xavals que ser indulgents, respectuosos i tolerants amb els altres et permet guanyar un partit més enllà del que digui el marcador. És fomentar una altra dinàmica i encunyar una nova definició de victòria.

- El comportament dels adults és clau per entendre aquest model. 

Carles González -- El proverbi africà diu que per educar fa falta tota la tribu. Era irrenunciable implicar d'una forma diferent el públic i els entrenadors. Les famílies se senten partícips del que passa en el partit perquè poden votar amb l''app' els jugadors de l'equip rival, i el tutor de grada, un altre pare, avalua l'actitud i pacifica possibles conflictes. I a més, si hi ha problemes, volem que a l'arribar a casa el nen toqui la fibra als pares i els digui que si es comporten malament els fan perdre.

- Hi ha qui opta per una classificació paral·lela, que valori l'actitud al marge dels resultats.  

C. G. -- Aquesta classificació no té en compte tant com la integrada que l'esport en edat escolar és sobretot un instrument educatiu. No estem aquí per guanyar partits, sinó per guanyar persones. Persones de Champions. Qui pensi que aquesta classificació desvirtua la competició no ha entès res. Si guanyar és el més important, els valors que volem inculcar es converteixen en contravalors.

- ¿La mesura està aconseguint potenciar la formació dels nois i millorar l'actitud dels adults? 

P. A. -- Hi ha un canvi de consciència innegable. Els pares acullen amb satisfacció que puguin tenir control i votar sobre determinades conductes. Els àrbitres o dinamitzadors poden treure targeta verda i fer-te guanyar. Es transforma l'ambient negatiu, el nen disfruta plenament i això es percep. El nostre ideal és que el projecte s'acabi extingint. Que tots es comportin de forma cívica i no tingui sentit donar puntuacions més enllà del resultat.

Notícies relacionades

Els experts opinen sobre la impulsivitat dels pares fanàtics

L'esport infantil alliçona els pares agressius

- ¿Sou partidaris de traslladar el model a l'esport federat de base?  

C. G. -- Una classificació integrada seria utòpica, però una en paral·lel aportaria molt. I també ho aplicaria a l'esport base individual. Entens que és molt necessari quan veus una competició de gimnàstica rítmica infantil, tanques els ulls i creus que estàs als Jocs. ¡Tenen tanta pressió, les noies! ¿Com poden acabar fins i tot amb punts negatius nenes que, tant si ho fan millor com pitjor, s'hi deixen la pell en cada entrenament?