Lleó XIV nomena el barceloní Daniel Palau nou bisbe de Lleida

El primer nomenament episcopal del papa Lleó XIV a Espanya se l’ha emportat el sacerdot Daniel Palau Valero, de 53 anys, que serà anunciat nou bisbe de Lleida dimarts que ve a la seu del bisbat a Sant Feliu de Llobregat, en substitució de Salvador Giménez Valls, que compleix els 77 anys aquest 31 de maig. 

L’anunci ha agafat per sorpresa el mateix Palau, que tenia al cap que el nomenament es posposaria un temps atesa la recent mort del papa Francesc.

Teòleg renovador

Palau, nascut el desembre de 1972 a Barcelona, és sacerdot de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat i un teòleg renovador inspirat pel Concili Vaticà II, tendència cristiana que va apostar per adaptar la disciplina eclesiàstica a les necessitats i mètodes del nostre temps. 

El que ha sigut nomenat degà de la facultat de Teologia de catalunya el gener d’aquest any pel cardenal Joan Josep Omella, té un llarg bagatge acadèmic en lletres. Palau també és llicenciat en Història, amb especialitat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. A més, ha estudiat Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i Filosofia a la Universitat Ramon Llull. El 2013 va completar el seu doctorat a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma amb un estudi titulat ‘La sacramentalitat de l’Església durant el Concili Vaticà II’. 

Música i escriptura

Notícies relacionades

Un dels mossos que va participar en el rescat d'una menor al Cardener: "Em va sortir de dins, veia que la nena s'estava ofegant"

Investiguen un home per llançar líquid corrosiu a dos gossos a Olot

Més enllà d’això, ha cursat estudis musicals de piano com a alumne lliure del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i és rector de Santa Maria i Sant Antoni Abat de Corbera de Llobregat, així com membre conseller del Centre de Pastoral Litúrgica des del 2020.

Palau també té experiència en escriptura, ja que ha escrit nombrosos articles científics i divulgatius, a més de col·laboracions i edicions conjuntes de llibres com ‘Bíblia per a la mainada’ (2008) o ‘La iglesia-sacramento y los sagramentos de la iglesia’.