"Vaig deixar l'escola als 8 anys"

Mahboob Ahmad va arribar a Espanya quan tenia una mica més de 18 anys. Des d'aleshores, ja fa una dècada, ha passat per diversos oficis; l'últim, de repartidor d'una empresa de paqueteria. «Passava tot el dia carregant i descarregant caixes», recorda. Ara està a l'atur, però tot i així se les apanya per enviar periòdicament alguna quantitat de diners a la seva família al Pakistan. Va fent, diu. «Les meves despeses són mínimes, estalvio tot el que puc», explica.

A Mahboob l'han enfonsat amb la implantació dels nous exàmens per obtenir la nacionalitat espanyola. Precisament quan ja ho tenia tot a punt per presentar la documentació requerida davant del Registre Civil, el 23 de novembre, després de dos llargs anys a la llista d'espera, li comuniquen que ara, segons preveu la nova llei, ha de fer a més dues proves per escrit. «Amb la de cultura general encara m'hi atreveixo, però la de castellà la veig impossible, no em sento capaç de superar-la», assegura en un castellà vacil·lant.

Notícies relacionades

"Aprenc l'espanyol amb ma filla"

Els analfabets no poden aspirar a obtenir la nacionalitat espanyola

«Crec que haurien d'haver previst casos com el meu, haurien d'haver tingut en compte que hi ha gent que ve de països on els ciutadans no han anat tant a l'escola com aquí». Ell, confessa, la va deixar als 8 anys. «La meva família em necessitava i com que en aquell moment no era obligatori anar al col·legi, me'n vaig anar», recorda, abans de precisar que ara al Pakistan l'escolarització sí que és obligatòria fins als 16 anys.

«Solament conec l'alfabet urdú i el d'aquí em costa molt», prossegueix Mahboob, que confia que, finalment, es fixi algun mecanisme per a les persones que es troben en la seva mateixa situació. I, per si amb això no n'hi hagués prou, en el súmmum de la mala sort, aquests exàmens arriben en un moment en què a sobre els seus ingressos són escassos. «No sé com pagaré els 300 euros. És una quantitat enorme per a mi», subratlla el jove.