"Aprenc l'espanyol amb ma filla"

Ha decidit que, encara que obtingui la nacionalitat espanyola, continuarà anant a classes de castellà. «Fins ara l'havia anat aprenent mentre ajudava la meva filla de 7 anys amb els deures i amb els treballs del col·legi. I la veritat, m'he adonat que se'm dóna bé i m'agradaria millorar-lo encara més», explica aquesta noia d'origen indi. Reetika, que va arribar fa vuit anys a Espanya, és una ferma defensora del nou sistema de proves implantat pel Govern central per als qui aspiren a nacionalitzar-se. «És que em sembla més just que tothom passi per la mateixa prova», argumenta. El que no li sembla gens bé, afegeix, «és que ho han explicat molt malament, hi ha hagut poca informació».

Notícies relacionades

"Vaig deixar l'escola als 8 anys"

Els analfabets no poden aspirar a obtenir la nacionalitat espanyola

Reetika té cita al Registre Civil de Barcelona el 17 de desembre, «després de dos anys d'espera». I ara, «va i resulta que em faltarà el certificat d'aquests dos nous exàmens», protesta. Per això, perquè necessita com més aviat millor l'acreditació, s'ha apuntat a unes classes preparatòries a la fundació Servei Solidari, vinculada a l'Escola Pia. «Crec que me'ls puc treure bé, estic treballant molt», argumenta. Té la sort (entre cometes) que el seu marit estigui ara sense feina i així ella pot dedicar més temps a estudiar.

Reetika, a qui al néixer no li van posar cap cognom (com a moltes altres nenes índies de la seva època, destinades a priori a adoptar a una edat ben jove el cognom del seu marit), té una aspiració secreta. «La meva mare va decidir que no valia la pena donar-me un cognom, perquè me'l canviaria al cap d'uns anys. Llavors va passar que el govern indi va canviar la llei i jo, per tot un seguit de circumstàncies, em vaig quedar sense cap. Per això, quan aconsegueixi la nacionalitat, em posaré per fi un cognom. Serà el segon cognom dels meus fills i això em fa una il·lusió especial», confessa.