Manual per entendre el Nutriscore: ¿per què el pa integral és un aliment A i l’oli d’oliva és B?

L’algoritme que determina els valors de Nutriscore és un model desenvolupat per científics francesos, que avalua el valor nutricional dels aliments per cada 100 grams. El seu propòsit és classificar els aliments en una escala de cinc colors i lletres (de l’A verd fosca a l’E vermella) per indicar-ne la qualitat nutricional. Els aliments amb puntuacions més baixes (més favorables a Nutriscore) s’associen amb un menor risc de desenvolupar malalties cròniques com malalties cardiovasculars, càncer i diabetis.

La puntuació Nutriscore es calcula assignant punts A i punts C en funció de la composició nutricional de l’aliment. Els A (0-40 punts) s’atorguen per components considerats desfavorables per a la salut, com les calories, els sucres, els greixos saturats i el sodi. Com més d’aquests components tingui un aliment, més punts A o punts negatius acumularà. Els C (0-15 punts) s’atorguen per components considerats favorables, com fruites, verdures, llegums, fruita seca, olis (oliva, colza, gira-sol), fibres i proteïnes. Com més d’aquests components tingui un aliment, més punts C acumularà. La puntuació final es deriva de la resta dels punts C dels punts A. Una puntuació final més baixa indica un valor nutricional més gran i viceversa.

El sistema, que de moment només s’aplica, a més d’Espanya, a Bèlgica, França, Alemanya, Luxemburg, els Països Baixos i Suïssa, va rebre dures crítiques en el moment de la seva implantació, per la qual cosa el 2022 un comitè científic va assumir l’encàrrec de la UE de revisar-lo. De resultes d’això, la puntuació és ara més estricta per als productes ensucrats i els que tenen un alt contingut en sal. Així, els cereals d’esmorzar, relativament alts de sucre, van deixar de qualificar-se amb una A i molts d’ells van passar a tenir una C. El canvi va suposar que l’oli d’oliva, fins aleshores considerat un aliment C, passés a ser B, així com els olis amb baix contingut en àcids grassos saturats (de colza o de nous). El de gira-sol sí que es va mantenir en una C, el mateix que l’oli de coco i la mantega, que van continuar rebent la pitjor puntuació, és a dir, una E. En el cas del pa, es va aplicar més discriminació entre els productes complets o integrals (classificats com a A) i els refinats, que van passar a ser entre B i C, en funció del seu contingut en sal.

Notícies relacionades

Bascos, catalans i balears gasten un 25% més en menjar que extremenys, andalusos i castellanomanxecs

Els canvis d’hàbits i les males collites aboquen el sector del vi a una crisi mundial

Malgrat les millores, els experts en nutrició consideren que hi continua havent debilitats en el Nutriscore. Per exemple, la diferència entre la pasta i l’arròs integrals i refinats és mínima, ja que tots dos solen classificar-se en la categoria A. ¿Per què l’oli d’oliva va ser un punt de controvèrsia específic? Aquest producte, especialment el verge extra, va rebre inicialment una classificació C, cosa que, segons l’opinió dels especialistes, no reflectia les seves propietats saludables i la seva importància en la dieta mediterrània. La revisió de l’algoritme va elevar la seva valoració a una B, incloent-lo en l’epígraf de fruites, verdures i llegums.

Algunes associacions de nutricionistes consideren que al Nutriscore li falta analitzar el grau de processat dels aliments, que no és tingut en compte. Els càlculs, afegeixen aquestes veus més crítiques, continuen fent-se per grams o mil·lilitres i no per racions, una informació que seria més útil per al consumidor. A més, l’organització FoodWatch International ha denunciat les pressions que van realitzar els ‘lobbies’ de la indústria alimentària per impedir, entre altres coses, que l’etiquetatge fos d’obligat compliment per a tots els països de la UE. Mentre continuï sent de caràcter voluntari, assegura l’entitat, el seu valor serà relatiu.