Interior i Barcelona impulsen un nou model de coordinació entre Mossos i Policies Locals aplicable a 200 municipis

La idea del Departament és que la capital catalana estreni la reconfiguració de funcions durant l’any que ve i que doni lloc a un nou marc aplicable a la resta de poblacions. Segons confirma Interior a EL PERIÓDICO, el conveni de Barcelona es troba en fase de negociació i la previsió és tancar-lo abans de la primavera del 2026. A partir de llavors, s’establirà un calendari per revisar la resta d’acords, previ estudi de les necessitats de cada ajuntament, per tal d’analitzar «fins on pot i vol arribar» cada un, expliquen fonts d’Interior. Tot i que el de Barcelona serà el conveni més ambiciós pel múscul de la seva Guàrdia Urbana, Interior augura que altres policies locals puguin acollir-se al seu model. Aquesta posada al dia s’emmarca en el pla estratègic per ordenar els cossos locals que treballa la Conselleria.

La principal novetat de l’actualització passa per adaptar a les realitats locals de les ciutats les funcions dels dos cossos de seguretat, especialment en un context on és habitual el descontentament de les policies locals per haver anat assumint funcions que tècnicament no els pertoquen. «Vam posar el tema a sobre de la taula perquè ens constava que hi havia municipis amb convenis per renovar», explica a aquest diari Alberto Villagrassa, el diputat del PPC que va formular la pregunta a la consellera Parlon. El popular considera que aquests documents han d’estar al dia perquè són la «pedra angular» de la repartició de funcions entre cossos. Des del Govern confirmen que la renovació d’aquests convenis aspira a resoldre aquestes disfuncions i plasmar documentalment la realitat en la seguretat de cada municipi.

Fonts policials consultades per aquest diari expliquen que està estudiant la implementació de diferents nivells de competència perquè cada ajuntament pugui acollir-se a qui més li convingui en funció de la seva voluntat política entorn de la seguretat. La hipòtesi és que un primer nivell seria el de menys atribucions per a les policies locals, enfocades a la vigilància d’espais, el control del trànsit i la recollida de denúncies. Un segon nivell, més dirigit a l’atenció de víctimes, contemplaria un pas competencial més. I un tercer quedaria previst per als cossos locals que volguessin anar més enllà i desenvolupar, per exemple, unitats pròpies d’investigació i fins i tot assumir alguna responsabilitat que actualment és de Mossos, com per exemple la instrucció de furts o delictes lleus, assenyalen les fonts consultades.

Interior confirma la voluntat d’establir diversos nivells però que aquests «no estan encara definits» i que s’hi està treballant perquè primer s’han d’«analitzar les complexitats territorials». En el nou esquema de nivells competencials cristal·litzarà un canvi segons el previst fins ara, ja que els actuals convenis entre Interior i els ajuntaments, als quals ha accedit aquest diari, no preveuen diferents esglaons de funcions, sinó un gran quadre d’atribucions on es reflecteix la titularitat o col·laboració de Mossos i Guàrdia Urbana per a cada competència.

Un exemple il·lustratiu és el que concerneix al trànsit en una gran ciutat catalana: mentre la Policia Local és titular – i Mossos col·labora– de la competència per actuar en accidents de circulació amb ferits en una zona urbana, en vies interurbanes aquestes prerrogatives s’inverteixen: Mossos passen a ser titulars i la Policia Local col·labora. Fonts d’Interior posen dos exemples de funcions difícils d’assumir per a algunes Policies Locals, sobretot les de petits municipis: la recollida de denúncies i el servei 24 hores.

Mossos i Policies Locals, model integral

Malgrat la modernització de la col·laboració entre cossos, des d’Interior adverteixen que els convenis «no defineixen» competències, ja que aquestes emanen de les pròpies lleis de Policies Locals i d’Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya. I, tot i que reconeixen que continuaran existint solapaments, des del Govern defensen que Mossos i Policies Locals han de col·laborar en un «model integral». «Una primera intervenció d’emergències pot recaure en qualsevol dels cossos, però hi ha d’haver una coordinació», remarquen fonts d’Interior.

De fet, Barcelona ja ha avançat en aquesta col·laboració entre cossos. Poc després d’arrencar el nou Govern, la consellera Parlon va pactar amb l’alcalde de Barcelona,Jaume Collboni, crear equips conjuntsentre Mossos i Guàrdia Urbana per millorar la coordinació i abordar els principals problemes de delinqüència a la ciutat, des de la multireincidència fins a les armes blanques.

Es tracta d’una unitat, per ara única a la capital catalana, que podria arribar a extrapolar-se a altres ciutats. I que reflecteix la voluntat de la consellera Parlon, que com a alcaldessa ja va posar molt focus en la seguretat, de treballar de la mà dels ajuntaments.

Revitalitzar les Juntes Locals de Seguretat

Notícies relacionades

Un caputxino per al gos

BCN descarta comprar El Centre de la Vila i deixa pendent el seu futur

Un altre dels puntals de coordinació entre Mossos i Policies Locals en el punt de mira d’Interior són les Juntes de Seguretat Local. Amb l’objectiu de respondre a les necessitats dels ajuntaments, l’Executiu busca revitalitzar el paper estratègic d’aquestes cimeres perquè no siguin simples «reunions estadístiques» sinó espais actius de coordinació i avaluació d’objectius. La idea és reforçar la taula de coordinació operativa entre els cossos policials per concretar les estratègies definides en l’àmbit polític.

Quant al vincle entre l’actualització de convenis i el desplegament d’efectius de Mossos, des de la Conselleria aclareixen que «el nombre no dependrà únicament dels convenis, sinó també d’altres variables socials i territorials». No obstant, Interior assegura que «d’aquí al 2030 hi haurà més policia al carrer», en línia amb l’ampliació de la plantilla dels Mossos que el Govern va anunciar per als pròxims cinc anys i que preveu un augment de 6.000 agents més respecte als 19.000 actuals.