Sánchez aparca el finançament pel bloqueig de la cita de BCN

El president va assumir la falta d’acord per reformar el sistema de finançament autonòmic, però el va voler desvincular del color polític de l’Executiu. En una resposta al president de Múrcia, Fernando López Miras, després de demanar-li eleccions perquè no és capaç de reformar el sistema de finançament autonòmic, Sánchez va replicar que "el sistema de finançament autonòmic ja va caducar el 2014". En aquell temps, va afegir, "governava un president del PP amb majoria absoluta i, tot i així, no va ser capaç d’actualitzar-lo. No li va demanar ningú que avancés les eleccions per això. Tampoc els barons populars".

Un altre dels presidents que van participar en la cita remarcava després de la cita l’elevat to de confrontació política i l’"ambient preelectoral". Un escenari pel qual argumentava la seva manca d’optimisme per arribar a un acord sobre el qual no hi ha hagut cap avenç des del començament de legislatura. "Aquesta legislatura és un laberint sense sortida, des del principi", resumia en privat aquest mateix president.

El Govern ja va evitar en la seva proposta inicial d’ordre del dia incloure la reforma del finançament per l’evident manca de consens. Una manera de llançar la tovallola que es va tornar a ratificar en la cimera de Barcelona, sense marge per materialitzar propostes de reforma en el si del Consell de Política Fiscal i Financera.

Davant la bretxa en matèria de finançament, l’Executiu va acudir a Barcelona per intentar resituar el focus en l’habitatge. Igualment, sense èxit, i palesant la incapacitat de Sánchez per controlar aquesta agenda. El president del Govern va llançar una proposta de resolució que no va trobar consens per part de les comunitats autonòmiques. Sánchez va intentar arribar a un acord per triplicar el finançament en habitatge, a canvi de blindar l’habitatge protegit i que les comunitats autònomes assumissin un 40% dels fons del nou pla. Es passaria així dels 2.300 milions als 7.000.

Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya, s’hi va oposar fins i tot abans de debatre-ho. No obstant, no van ser només els presidents del PP que se’n van desmarcar. Les fissures també es van produir dins del PSOE. El president socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va mostrar rebuig a l’oposar-se a assumir més inversió pròpia en el pla.

Paradoxalment, el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, va mostrar més disposició a estudiar i renegociar la proposta sobre habitatge en què Sánchez va voler centrar la cimera de presidents. "Si es flexibilitzen les condicions d’execució del pla i s’augmenta el termini", va avançar que estaria disposat a negociar amb el Ministeri d’Habitatge, sense descartar el marc bilateral.

Educació gratuïta de 0 a 3 anys

Notícies relacionades

La princesa Elionor esgota els seus últims dies a bord de l’Elcano

El Consell Fiscal empara unànimement Grinda després dels àudios de Leire Díez

L’enfrontament polític va deixar enterrats alguns anuncis del president del Govern. El principal va ser la creació d’un fons de 175 milions d’euros per a les comunitats autònomes destinat a subvencionar l’accés a l’educació infantil en el període de 0 a 3 anys.

El finançament d’aquest primer cicle educatiu era una de les qüestions que els presidents del PP van proposar abordar a Barcelona i el cap del Govern va dir que els recursos provindran del Fons Social Europeu Plus. Va afegir que s’orientarà a l’"alumnat de famílies amb rendes baixes".