Els analfabets no poden aspirar a obtenir la nacionalitat espanyola

la nova normativa per obtenir la nacionalitat espanyola, a través d'un examen de coneixements generals i d'una prova de llengua castellana, en vigor des del 15 d'octubre, no preveu que una persona analfabeta pugui superar el tràmit. «Hi ha un problema gravíssim amb aquests immigrants. És veritat que són pocs els que no saben ni llegir ni escriure, però, en canvi, n'hi ha bastants d'analfabets estructurals, és a dir, persones amb una comprensió lectora reduïda», adverteix Antonio Segura, vocal de la comissió d'Estrangeria del Col·legi d'Advocats de Barcelona. «La llei no preveu exàmens específics per a persones analfabetes o la seva exclusió de l'obligació d'examinar-se si aporten documentació que acrediti aquesta condició», subratlla María Mena, advocada de la fundació Servei Solidari, que assessora immigrants.

A aquest segment de la població ningú li dóna de moment cap solució, protesten els dos advocats. La direcció general de Registres i Notariat del Ministeri de Justícia admet que existeix aquesta anomalia, però es limita a constatar-ho. Això, tot i que el Codi Civil preveu, a l'article 22, que «la integració d'una persona es pot acreditar amb una prova, una opció que amb la nova norma no s'ofereix a aquestes persones», indica Mena. «Una possible solució seria entregar-los manuals sobre els nous exàmens obligatoris i formular les preguntes de manera més clara, amb un llenguatge directe», suggereix Segura.

FÓRMULA MÉS HOMOGÈNIA / Amb tot, els dos lletrats coincideixen que, malgrat els problemes que està comportant la seva implantació, el nou mecanisme d'exàmens, que organitza l'Instituto Cervantes per a tot Espanya i que se celebren l'últim dijous de cada mes, és més equitatiu que l'anterior sistema, en què era el jutge del Registre Civil el qui decidia les preguntes que havien de respondre els candidats. «Així s'evita la discrecionalitat anterior i el sistema és més homogeni», destaca el vocal del Col·legi d'Advocats.

El reial decret 1004/2015 sobre el reglament per adquirir la nacionalitat espanyola per residència, publicat al Boletín Oficial del Estado el 7 de novembre, ha donat origen a una altra paradoxa, diu Mena. Els qui han estat esperant -fins i tot durant dos anys- per presentar la documentació necessària davant del Registre Civil, es troben ara que «malgrat tenir tots els papers requerits per l'anterior normativa, quan van sol·licitar la cita prèvia, ara se'ls demana que facin, a més a més, els exàmens de l'Instituto Cervantes», assenyala l'advocada de Servei Solidari, una entitat vinculada a l'Escola Pia de Catalunya.

Per Segura, la situació de «confusió i cert caos» que es viu arran de l'entrada en vigor del decret, no és atribuïble tant al Registre Civil com als nous exàmens obligatoris. «Mentre que a Barcelona la pròxima convocatòria amb places disponibles és l'octubre del 2016, a Madrid és el gener del 2016 i a València, fins i tot, el novembre d'aquest any». Per això, afegeix, «hi ha peticionaris de Barcelona que s'han traslladat a aquestes ciutats per poder fer l'examen i aconseguir més ràpidament la nacionalització».

«Això suposa que algunes persones es trobaran que els documents traduïts i legalitzats pels seus respectius països d'origen podrien en molts casos caducar abans que els toqui fer l'examen», denuncia María Mena, que critica «la inseguretat jurídica que comporta no tenir clar quin serà el criteri de l'Administració a partir d'ara». «No és clar que, si el Registre Civil d'una localitat accepta la documentació i permet que l'interessat aporti més endavant la que li falta, també faci el mateix la direcció general de Registres i Notariat. ¿Donarà per vàlids uns documents que li poden arribar ja caducats?», qüestiona.

«Hi ha registres, com el de Barcelona, on ja no es donen cites prèvies, perquè s'ha arribat a la data del 30 de juny del 2017, quan està previst que s'iniciï el procés de forma telemàtica», aclareix Segura. D'altres poblacions encara estan més col·lapsades, assegura. Per exemple, a l'Hospitalet de Llobre-gat s'estan donant cites per al 2020 i a Santa Coloma de Gramenet, per al 2022.

Notícies relacionades

"Vaig deixar l'escola als 8 anys"

"Aprenc l'espanyol amb ma filla"

Vegeu els testimonis d'aquesta notícia a

www.elperiodico.cat