Cooperatives en auge

Decidir democràticament cada pas que fa l'empresa i prioritzar el benefici social sobre el lucratiu són només dues potes del model de negoci cooperatiu que creix en els últims anys a Barcelona, esperonat pels canvis de valors que ha fet germinar la crisi. La novetat és que el govern local d'Ada Colau vol impulsar aquest format econòmic amb una àrea política centrada en aquesta classe d'emprenedoria. El sector calcula que a la capital catalana hi funcionen més de 800 cooperatives i el repte ara és reforçar-les i promoure'n la creació.

L'arrelament cooperatiu obrer a la ciutat és centenari, amb epicentres tan actius fins a la guerra civil com per exemple el Poblenou, Sants o la Barceloneta. En els últims anys, el clam veïnal ha portat a mirar de ressuscitar espais emblemàtics d'aquells barris que van tenir gran pes obrer, amb exemples com La Flor de Maig, La Lleialtat o el Segle XX, respectivament. L'objectiu és recuperar-los per  afavorir la cohesió veïnal.

Però en paral·lel, les cooperatives com a model empresarial solidari i més humà que les estructures pròpies del capitalisme del lliure mercat s'obren pas amb fermesa, tant en format de comerços com de prestació de serveis, explica Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. A aquesta entitat s'hi acosten nombrosos emprenedors amb idees i des de la perspectiva de l'ètica i els «valors». La crisi ha mogut consciències. I si fins fa una dècada les cooperatives tenien ànim de lucre (limitat sempre per llei, perquè és requisit que inverteixin en formació i tinguin fons perdut), ara cada vegada més aposten per la modalitat sense lucre, enfocada a l'economia social on es busca un sou, però es pensa en la comunitat, la qualitat de la feina, la participació i la sostenibilitat.

Sants porta la batuta en aquest sentit, amb desenes de petits negocis que han optat per estructures on l'associat és la força de treball. Les seves arrels són de pes, com ho il·lustren Ivan Miró i Marc Dalmau a Les cooperatives obreres de Sants (1870-1939). Però des de l'Eixample fins a Sant Andreu, el registre es va engruixint. D'exemples variats en dibuixen La Ciutat Invisible (llibreria, roba i motor de transformació política i social), La Col (arquitectes), Coop Mercat (que acosta la producció de proximitat a la ciutat de forma directa), el més recent L'Estoc (mobiliari des del reciclatge) o la veterana Coop 57, de serveis financers que han permès germinar centenars de projectes.

Notícies relacionades

La connexió amb l'hort i la salut

Un taller de bicis amb consciència

FORMACIÓ / Però el camí és encara difícil per desconeixement. Miró imparteix jornades formatives per acostar els interessats a un model del qual molts gestors laborals i advocats saben poc. Precisament per facilitar-ho, el nou ajuntament ha nomenat Jordi Via (amb experiència a la federació) nou comissionat d'Economia Cooperativa Social i Solidària. Catalunya suma unes 4.000 empreses que han apostat per l'economia social i solidària (el 75%, cooperatives, la resta, associacions i altres fórmules) en què treballen unes 30.000 persones. A Barcelona són més de 800 les iniciatives, amb una mitjana de 10 socis, moltes creades els últims anys i, sorprenentment, amb vigor malgrat la crisi, perquè els projectes col·lectius solen ser més resistents als durs inicis que els individuals, reflexiona Via. Fins i tot amb increments de plantilla.

A falta de pactar els nous pressupostos, Colau ja ha destinat 160.000 euros a reforçar les xarxes ja  existents i a la formació per crear ocupació en aquesta via, amb plans articulats per Barcelona Activa. Es preparen projectes per millorar l'acompanyament i la infraestructura d'aquestes empreses, avança Via: «Hi ha voluntat política d'impulsar aquesta economia i fer-la més visible».