Els únics amics que té el seu fill

Cada dia, al tornar de la feina, Floren Calero baixa al pati de l'edifici on viu a Cornellà de Llobregat i juga amb P. a futbol, bàsquet o qualsevol altre joc que li vingui de gust al seu fill de vuit anys. Als 45 anys, aquest policia i la seva dona, Yolanda, professora, són els seus únics companys d'oci. El van adoptar a Rússia i fa només dos anys va ser diagnosticat de SAF. «El més difícil per a ell és relacionar-se», diu la Yolanda. «Li agradaria, però no ho aconsegueix. Entra com un elefant en una terrisseria.

Quan van decidir ser pares, la Yolanda i el Floren sabien que el petit de 18 mesos necessitaria molta atenció i amor, però no estaven preparats per a les dificultats relacionades amb la SAF. «A l'orfenat rus ens van dir que tenia un retard psicomotor i potser miopia», recorda la seva mare. «El retard psicomotor es pot recuperar. Però els trastorns deguts a la SAF són molts més: dificultat de socialització, dèficit d'atenció, impulsivitat...».

Notícies relacionades

Quan la mare beu el fill ho paga

Per reconeixement i també per amor

La vida social d'aquesta parella catalana s'ha vist molt afectada per la malaltia de P. «Només hi ha dos restaurants on sabem que no tindrem problemes», diu la mare. «El meu marit ha perdut un amic d'infància després de passar un cap de setmana a casa seva amb P.».

El nen té hiperactivitat i cada setmana els seus pares el porten a la psicòloga. «També ens van aconsellar l'equinoteràpia». L'activitat costa 200 euros cada setmana, que se sumen al cost de la teràpia psicològica i de la medicació. Però com que al seu fill li agraden molt els cavalls, la Yolanda i el Floren l'hi van inscriure. «És un sacrifici, però no tots els pares el poden fer».