El Govern imposa el seu restrictiu cabal per a l'Ebre català

El nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre -el procés d'aprovació del pla començarà dijous que ve, 3 de setembre, a Saragossa- no modifica en res el règim de cabals ambientals contemplat per al tram català del riu. El Govern central està decidit a imposar el seu restrictiu cabal ecològic. Ni les 4.000 al·legacions ciutadanes en suport a les presentades per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, ni la proposta de cabals replantejada pragmàticament per la Generalitat després d'una revisió a la baixa consensuada amb la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE), ni els requeriments urgents de la Unió Europea han servit perquè la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) reconsideri els cabals mínims que contempla el seu pla per a la desembocadura.

En la seva resposta a les al·lega-cions presentades per la Generalitat, rebuda el 18 d'agost passat, la CHE anuncia que «el cabal ecològic del delta de l'Ebre en el pla hidrològic 2015-2021 no variarà respecte al pla 2009-2015 aprovat el 2014». Així ho sotmetrà a aprovació del Consell de l'Aigua de la Conca la setmana que ve.

Tal com han confirmat fonts de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, les al·legacions presentades per la Generalitat sobre el cabal ambiental del tram final de l'Ebre «no han sigut acceptades». I això que el Govern va reduir la proposta inicial que plantejava des de l'any 2007, al traslladar en les seves al·legacions al nou pla les xifres acordades el mes de juny passat en l'última reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat, un òrgan consultiu que està format per diverses administracions, entre les quals hi ha l'autonòmica i l'estatal, i representants de sectors socials, econòmics i ambientalistes de les Terres de l'Ebre.

La rebaixa es va forjar tenint en compte la reducció de pluges registrada els últims anys, un fet que repercuteix en el cabal mitjà del riu, de manera que del cabal ecològic reclamat des del 2007, d'entre 227 i 397 m3/seg. de mitjana anual en funció dels anys secs o humits, s'havia passat a demanar una forquilla d'entre 186,3 i 314 m3/seg. Encara que seguia sent molt superior als 98,5 m3/seg. que contempla el pla de conca, era una aproximació per part de la Generalitat que el consellerSanti Vila va defensar com una «solució pragmàtica, realista i ambientalment compromesa».

Però no ha provocat cap moviment per part de l'Administració central. La CHE ha contestat que «l'anàlisi realitzada de l'informe de la CSTE permet concloure que la proposta realitzada incorre en deficiències metodològiques que no permeten valorar els cabals proposats», segons el document al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

«POCA SENSIBILITAT» / «No entenem la poca sensibilitat que ha mostrat la CHE una vegada més, perquè vam presentar unes al·legacions defensables i de caràcter purament tècnic i no polític», va lamentar ahir el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarés.

Notícies relacionades

Badia del Vallès celebra amb els Reis el seu 50è aniversari

El Rei rebutja des de Montserrat les "identitats excloents"

La Plataforma en Defensa de l'Ebre va sol·licitar ahir a la Generalitat que, «per coherència», rebutgi el nou pla amb els vots dels seus sis representants al Consell de l'Aigua. Tot i així, el centenar de membres que componen aquest organisme previsiblement validaran per majoria el document per sotmetre'l a l'aprovació del Comitè d'Autoritats Competents i, posteriorment, del Consell d'Estat i el Consell de Ministres, de forma que quedi tancat abans de final d'any, tal com exigeix la normativa europea.

La Plataforma de Defensa de l'Ebre denuncia públicament que, a més a més de l'immobilisme evidenciat respecte al cabal, tampoc s'han reduït les 465.000 noves hectàrees de regadiu que contempla el pla ni els 56 nous embassaments. «No s'ha tingut gens en compte malgrat que les al·legacions formulades estaven basades en els requeriments formulats per la Unió Europea i que precisament a l'Estat espanyol li interessa complir-los per accedir a fons de finançament», va criticar la portaveu antitransvasament Susanna Abella.