Micromillores socials nascudes sobre el pupitre
250 alumnes de 6è de Primària i d'ESO d'escoles i IES de Barcelona piloten el projecte Joves Solidaris a l'Escola, una iniciativa de la Fundació Pere Tarrés i de l'ajuntament barceloní. Els alumnes hi ideen i lideren canvis en el seu entorn

SINERGIA VEÏNAL. En la 3a Cursa Escolar Besòs-Maresme hi va haver 700 participants. /
Ajudar nens i nenes a reforçar el domini de les sumes i restes quan les comencen a estudiar, si ho porten a terme alumnes de cursos superiors com a petita dedicació altruista, pot suposar l'estalvi d'un professor particular als pares. És una significativa aportació, encara més si es dóna en un entorn amb pocs recursos econòmics, a la vegada que es creen llaços de connexió entre alumnes de diferents cursos en un mateix centre educatiu.
Aquesta idea, com l'organització d'una festa per recaptar diners per als nens amb pares que no es poden permetre sufragar-los unes colònies o posar en marxa i gestionar un banc del temps a l'institut, inspira projectes perfectament transformables en accions reals que els mateixos alumnes de primària i secundària poden imaginar i aplicar des de les seves aules.
És el punt de partida del projecte en què han participat aquest curs 250 alumnes de 6è de Primària i ESO d'escoles i instituts de Barcelona, a través de la iniciativa Joves Solidaris a l'Escola, impulsada conjuntament per la Fundació Pere Tarrés i l'Ajuntament de Barcelona.
«L'objectiu és fomentar els valors de la solidaritat, la cooperació i l'ajuda mútua entre adolescents de barris amb dificultats socioeconòmiques», explica la coordinadora del programa Joves Solidaris a l'Escola per part de la Fundació Pere Tarrés, Cristina Toran. El premi, i el colofó final de l'experiència, van ser dos dies -la setmana passada, 8 i 9 de juny- a la casa de colònies La Conreria, que la Fundació Pere Tarrés té a Tiana (Maresme). «Allà, cada grup va exposar el seu projecte solidari, i van treballar altres temàtiques sobre la solidaritat, aproximant-se a realitats de països en vies de desenvolupament», detalla Toran.
DE L'ÀMBIT LOCAL AL GLOBAL / «És més fàcil implicar un jove en el seu entorn més pròxim. I totes les accions portades a terme reverteixen en el que és conegut. I estem convençuts que convertir els nois i noies en persones més conscients i més justes també reverteix, des d'aquest àmbit més pròxim del nivell local, en el global», expressa Judit Rifà, des de la Direcció de Cooperació i Solidaritat Internacional de l'Ajuntament de Barcelona. «Sumar, encara que sigui a ritme de formiga, aquestes microaccions fa que la societat, a través dels seus ciutadans i ciutadanes, vagi modificant algunes actituds, pràctiques diàries i reflexions i construeixi una ciutadania més crítica. Tot això és necessari per contribuir a disminuir les desigualtats i les injustícies i, en el fons, per construir persones més compromeses, més crítiques i més felices», afegeix Judit Rifà.
La implicació del consistori barceloní en el projecte Joves Solidaris a l'Escola forma part de la seva contribució a fomentar el cooperativisme a petita i a gran escala, a través de projectes educatius de formació en escoles, programes amb entitats d'oci, recolzant també la investigació en la temàtica i campanyes de mobilització ciutadana. «Actualment, tenim en marxa a la ciutat de Barcelona 60 projectes d'educació per al desenvolupament amb diferents entitats, i la meitat d'ells es porten a terme en centres educatius de primària i secundària, i uns quatre a la universitat», puntualitza Rifà. «Som finançadors i facilitadors d'aquests projectes, i fem l'acompanyament i el seguiment conjuntament amb el Consorci d'Educació», afegeix Judit Rifà.
IMPLICACIÓ DEL PROFESSORAT/ D'acord amb la metodologia que apunta que tot el que l'alumne aprèn a l'escola ha de poder revertir en la societat
(www.aprenentatgeservei.org), les accions del projecte Joves Solidaris a l'Escola «han d'implicar el professorat, que és l'agent de canvi», afirma Rifà. «Però la metodologia de treball per desenvolupar les accions del projecte -afegeix- no hi ha d'interferir, sinó que ha d'entrellaçar interessos del projecte amb els de la mateixa escola i el seu guió curricular».
«L'escola ha de veure en el projecte una oportunitat. I, en aquest sentit, la comissió d'educació de la Federació Catalana d'Oenagés ha portat a terme una feina molt important preparant els seus membres per interactuar amb els centres educatius», assegura la responsable de la Direcció de Cooperació i Solidaritat Internacional de l'ajuntament.
Notícies relacionadesEl 9 de maig passat, dissabte, 700 nens i nenes d'entre 3 i 12 anys d'edat i de diferents escoles del barri del Besòs i Maresme de Barcelona, van córrer una carrera solidària a favor de la cohesió veïnal. «Cinquanta alumnes de 6è de les escoles veïnes Concepció Arenal i la nostra, Eduard Marquina, es van ocupar de tota l'organització de la tercera Cursa Escolar Besòs-Maresme, que fins ara havia muntat en solitari la nostra escola», detalla David Martín, cap d'estudis i coordinador del projecte Joves Solidaris a l'Escola del col·legi Eduard Marquina, del districte barceloní de Sant Martí. «També s'hi van implicar una trentena de professors i mares i pares, el mateix districte de Sant Martí i els diferents patrocinadors que els mateixos alumnes van aconseguir», afegeix Martín.
El 26 de maig, alumnes de sisè de l'Escola Brasil del barri de Provençals del Poblenou van celebrar un festival de teatre, ball i actuacions musicals a la residència, centre de dia i casal La Verneda (Cantàbria, 28). Així, els alumnes van entrar a conèixer i a donar-se a conèixer als avis d'aquest centre de l'ICASS gestionat per la Fundació Salut i Comunitat, de 80 places assistides i 30 d'estada diürna. «Va ser emocionant, especialment quan les persones grans de la residència van acompanyar els nens i nenes que eren a l'escenari i s'hi van unir cantant Dos gardenias para ti...», destaca l'educador de la Fundació Pere Tarrés, assessor i guia en cadascun dels projectes de Joves Solidaris a l'Escola, Juanjo Rizo. «Que les idees motivin els alumnes, siguin viables i aportin alguna cosa positiva al seu entorn és la clau», diu.
- MUNDIAL DE MOTOGP Àlex Márquez: «El meu germà té pilotes, bé, ara una i mitja»
- Hongria Jaume Collboni, en la marxa de l’Orgull LGTBI prohibida a Budapest: «Pot passar demà a Barcelona»
- "No guiris, només locals": augmenten els usuaris d''apps' de cites que veten els 'expats' a Barcelona
-
Ofert per
- ENTREVISTA Pablo Ortiz, dermatòleg: «El concepte de prendre el sol ha de desaparèixer. Del sol cal cuidar-se»