Descobertes pedres tallades més velles que els primers humans

Els manuals sobre evolució sostenen que la capacitat de tallar pedres per aconseguir un propòsit, com esquarterar peces de carn o arrencar arrels de terra, va sorgir amb l'aparició dels primers representants del gènere Homo, la nostra estirp d'homínids. No obstant, un equip de científics va sacsejar ahir els fonaments de la paleontologia a l'anunciar que havia descobert a Kenya unes eines lítiques de fa ni més ni menys que 3,3 milions d'anys, més antigues que els primers fòssils del nostre avantpassat Homo habilis. Si no van ser humans els autors, ¿què les va crear?

Les peces, que lògicament són les més antigues localitzades fins ara al món, 700.000 anys més velles que qualsevol altra coneguda, són en total 130 i van ser descobertes en un paratge desèrtic pròxim al llac Turkana, al nord-est de Kenya. El jaciment, anomenat Lomekwi 3, s'estudia des del 2011.

Com que no han aparegut fòssils humans al seu costat, els autors del treball -de diversos centres de França, EUA i Kenya- no poden determinar qui va ser l'autor de la tallla i consideren que per ara el més prudent és definir-la simplement com a proto-Homo o anterior a Homo.

REESCRIURE LA HIPÒTESI / «El nostre descobriment refuta la hipòtesi que Homo habilis va ser el primer fabricant d'eines», afirma la primera firmant del treball, Sonia Harmand, de les universitats Stony Brook (Nova York) i Nanterre (París). El descobriment havia sigut anunciat parcialment el mes passat durant un congrés especialitzat a San Francisco, però ara s'ha publicat acompanyat de tota mena de detalls en un article a la revista Nature.

«La troballa reescriu un munt de coses que pensàvem que eren certes», subratlla el coautor Chris Lepre, de la Universitat de Rutgers (EUA). «Les eines ens aclareixen un període inesperat i fins ara desconegut de comportament homínid i ens poden dir molt sobre el desenvolupament cognitiu dels nostres avantpassats que no podem entendre a partir només dels fòssils», afegeix Harmand.

Encara que els investigadors no saben qui va realitzar les eines, troballes anteriors suggereixen una possible resposta: a un quilòmetre del lloc es va trobar el 1999 un crani d'un homínid de 3,3 milions d'anys, Kenyanthropus platytops. És un candidat ferm, sí, però no es descarta tampoc que el creador de l'eina fos Australopithecus afarensis, espècie de la mateixa època, o fins i tot un tipus primerenc encara sense descobrir d'Homo.

Notícies relacionades

Un jutge concedeix un permís parental amb una norma europea

Luis José Rodríguez Muñiz: "No podem continuar ensenyant matemàtiques com el 1940"

Lepre diu que una capa de cendra volcànica per sota del lloc en què es troben les eines ofereix una pista sobre l'edat de la zona: coincideix amb les cendres en un altre lloc que havia sigut datat de fa uns 3,3 milions d'anys, d'acord amb la proporció d'isòtops d'argó al material. Per definir més clarament el període, es van examinar minerals magnètics per sota, al voltant i per sobre dels llocs on es van trobar les eines.

Possiblement, els homínids van començar a tallar picant una pedra contra una altra per fer pedres esmolades amb l'objectiu de poder tallar la carn dels cadàvers d'animals, explica l'investigador Jason Lewis. Però la mida i les marques de les eines que s'acaben de descobrir «suggereixen que estaven fent alguna cosa diferent, sobretot tenint en compte que vivien en un ambient arbrat amb accés a diferents recursos vegetals». Els investigadors creuen que es podrien haver utilitzat les eines per trencar les nous o obrir tubercles.