El Víctor ja té targeta censal

Va ser el 15 de maig de l'any passat quan Víctor Díaz, de qui EL PERIÓDICO va explicar la història el juliol del 2013, va recuperar el dret de vot després d'una llarga odissea judicial. A penes nou dies després, feia ús del seu dret de sufragi en les eleccions al Parlament europeu. El Víctor, un jove de Gandia de 26 anys, havia perdut el vot als 22, quan el jutge li va aplicar una incapacitació total. Disconforme i dolguda amb la resolució, la seva família coratge va iniciar una odissea pels jutjats i es va desplaçar al Congrés a explicar el seu cas. Estava disposada a arribar fins a l'última instància judicial, encara que afortunadament no va fer falta.

Quan els pares del Víctor van recórrer la sentència davant el jutjat de primera instància de Gandia, el forense va sotmetre el jove a un examen que va durar 10 minuts. Li va preguntar noms de presidents del Govern i si la seva família l'havia influït a l'hora de votar. Un tràngol que no li va servir per recuperar el vot. El jutge va tornar a denegar la incapacitació parcial. Llavors la família va apel·lar a l'Audiència de València, on un altre forense va fer passar el Víctor per un examen similar. Quan creien que la resolució aniria en la línia de les anteriors, el jutge de l'Audiència va restituir al Víctor el dret de vot. Li va preguntar al noi si volia votar, i aquest li va respondre: «És clar».

Notícies relacionades

Els discapacitats reclamen la restitució del seu dret de vot

«Em sento anul·lada»

El jutge va anteposar la Convenció de l'ONU a la llei electoral espanyola, i és per això que la sentència del cas del Víctor va marcar un abans i un després. La resolució també esmentava una sentència del Tribunal Suprem del 2013 segons la qual «és possible la incapacitació i la reserva a l'incapaç d'aquest dret, ja que una cosa és que una persona no pugui regir-se per si sola ni administrar el seu patrimoni i una altra de diferent que estigui impedida per exercir-lo correctament».

Tot i la victòria, la Marisa, mare del Víctor, està pendent de la reforma legislativa que va acordar el Congrés perquè encara hi ha milers de persones amb la privació que va patir el seu fill. El dia de l'última sentència va voler recordar que «els fills discapacitats són iguals que els altres fills, tenen els mateixos drets, viuen al mateix món i han de participar-hi».