Els discapacitats reclamen la restitució del seu dret de vot

En ple any electoral i enmig d'un notable auge de l'interès polític, 95.015 ciutadans espanyols, 14.598 d'ells catalans, no podran votar en les pròximes municipals. No ho poden fer perquè ni tan sols figuren al cens. Són persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial que un dia van perdre el dret de sufragi al ser incapacitades judicialment. En molts casos, els seus pares o tutors van començar el procés per protegir-los a l'hora de regir els seus béns, però els jutges els van retirar els drets civils en lloc d'aplicar-los una incapacitació parcial. Avui tornen a reclamar un dret reconegut per les lleis internacionals, aprovat al Congrés i pendent d'una reforma executiva que no arriba mai.

Dincat, la federació catalana de la discapacitat intel·lectual, va començar ahir una campanya per reivindicar el dret de vot del col·lectiu. Denuncien que a Espanya els processos de modificació de la capacitat, que serveixen per protegir la persona en diferents àmbits, s'estan convertint en «potencials fonts de vulneració». En molts casos s'està avaluant la competència dels afectats mitjançant unes proves intel·lectuals a les quals no s'enfronten la resta de ciutadans. Nombroses normes internacionals recullen el dret de vot dels discapacitats mentals, com per exemple la Convenció Internacional de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que Espanya va firmar el 2008.

Una delegació de Dincat es va reunir ahir amb la presidenta del Parlament català, Núria de Gispert, per comunicar-li les seves reclamacions i entregar-li el manual La vida política, que, entre altres coses, explica als afectats quin és el procés legal per poder recuperar aquest dret.

Entre els que formaven part de la delegació hi havia el pare d'un jove de 18 anys que va iniciar un procés d'incapacitació sense saber que el jutge podia retirar-li els seus drets civils. Amb un 33% de discapacitat, el noi té un alt grau d'autonomia i fa pràctiques en un hotel sense cap suport especial. El seu pare, T. S., es declara «absolutament penedit» d'haver iniciat el procés i sent «vergonya de ser ciutadà d'aquest país». «No entenc que es parli d'un estat de dret quan estàs en mans d'una persona que en mitja hora decideix el teu futur i et declara incapaç per a tot», es lamenta. Visiblement afectat, el pare del noi qualifica d'«extralimitació» la retirada del dret de vot del seu fill. «El criteri d'una persona amb discapacitat és tan vàlid com el teu, si no les persones superdotades haurien de votar el doble», conclou.

Encara que la retirada del dret de sufragi afecta milers de persones, els casos en què es recorre la decisió judicial són molt pocs, ja sigui per falta d'informació, pel cost econòmic o per prejudicis.

La llei electoral espanyola recolza la supressió del dret de vot, no obstant la Convenció de l'ONU té rang constitucional i els jutges podrien anteposar aquesta norma internacional mentre l'espanyola s'hi adapta. Però això només ha succeït en molt pocs casos. En una instrucció de l'any 2010, la Fiscalia General de l'Estat va estipular que els jutges només poden privar del dret de sufragi «en casos excepcionals». Determina que la privació del vot «s'ha de contemplar amb caràcter restrictiu donada la importància del dret que es limita, que, a més, incideix negativament en la integració social». No obstant, nombrosos fiscals no apliquen aquesta instrucció i la privació del dret de vot està lluny de donar-se només en casos excepcionals.

Notícies relacionades

El Víctor ja té targeta censal

«Em sento anul·lada»

ASSUMPTE OBLIDAT / Tots els partits del Congrés van acordar l'octubre del 2013 reformar la llei electoral en aquest aspecte. El Govern central es va donar sis mesos de termini per actuar. Ha passat un any i mig. L'objectiu era adaptar la legislació espanyola a la Convenció Internacional de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per Espanya ja fa set anys. Però malgrat això, la restitució del dret de sufragi continua en llista d'espera. Nombrosos experts reclamen que, més enllà d'un dret civil, el sufragi és una qüestió de drets humans. No en va, la de les persones amb discapacitat és la primera convenció sobre drets humans del segle XXI.

T.S. li ha explicat al seu fill només una part de la sentència que l'inhabilita. «Si jo estic pretenent que doni el màxim de si mateix constantment, veient les seves potencialitats, ¿com li haig de dir que un jutge ha decidit que no pot fer res? És aberrant que en ple 2015 els polítics no estiguin fent res contra aquesta vulneració absoluta dels drets humans de les persones amb discapacitat».