Un viatge de somni

En Martí té set anys i una maqueta del Tren dels Llacs a la seva habitació. Quan es va assabentar de la seva existència, li va pregar a la seva mare que per al seu aniversari li regalés un viatge. En un seient del mateix vagó, Ana Soler, veïna de Manresa de 80 anys, també compleix avui el seu desig de viatjar en un tren històric, encara que no és la seva primera vegada. Ha demanat al seu nét que l'acompanyi en aquest viatge que és «molt emocionant». «Em porta molts records de la meva joventut», assegura.

Són les 10.30 hores i a l'estació de Lleida-Pirineus sona el xiulet que anuncia la partida. És un llarg tren verd fosc, compost per dues locomotores dièsel del 1968 i cinc cotxes d'època. Va ple de passatgers i inicia la marxa amb rumb a la Pobla de Segur. A dins, dos figurants disfressats de ferroviaris de principis del segle XX amenitzen el trajecte.

Un públic familiar

La majoria dels usuaris són famílies catalanes. Han vingut a Lleida expressament per pujar al tren que els transportarà a altres temps. Estan ansiosos de veure desfilar davant seu un paisatge que no els deixarà indiferents. Les postals que captaran seran variades: primer, camps de cereals, fruiters i hortes i, després, altes muntanyes, congostos imponents i espectaculars làmines d'aigua. Els viatgers contemplen les vistes panoràmiques des de la finestreta, que pugen i baixen al seu gust.

En un dels cotxes, un grup de vuit persones conversen animadament. És com si es coneguessin de tota la vida, però en realitat s'acaben de veure per primer cop. Es tracta d'una família de Lleida, d'una parella d'Esplugues de Llobregat i d'una altra de Girona. Com abans, els companys de compartiment es converteixen en la gran família del viatger. Un d'ells és Joan Crespo, un lleidatà que avui fa aquest recorregut per quarta vegada. «I si puc, el faré cada any», diu.

La majoria de passatgers no triguen a treure les càmeres de fotos per capturar estampes úniques. La velocitat del tren, a una mitjana de 60 quilòmetres per hora, els permet fer bones instantànies. Des de fora del tren, alguns automobilistes aturen el vehicle a la carretera per immortalitzar el Tren dels Llacs.

Dues hores després, el tren arriba a la Pobla de Segur, a les portes del Pirineu. Algunes famílies aprofiten per dinar i fer turisme en aquest municipi abans de tornar. Altres prefereixen anar a Salàs de Pallars, vila coneguda per les botigues museu que recreen el comerç antic; visitar les salines de Gerri de la Sal; passejar per la Vall Fosca o observar un dels cels més estrellats de Catalunya, a Àger.

5 conductors especials

Durant l'espera, el maquinista Sebastià Rodríguez fa les revisions pertinents. És una de les cinc persones autoritzades per conduir aquest transport. Amb 39 anys en l'ofici, estar al capdavant d'aquest tren és sempre «molt especial». «No m'importa treballar els dissabtes», afirma entre rialles.

Notícies relacionades

El contrari de l'AVE

Un jutge concedeix un permís parental amb una norma europea

«Les vistes són impressionants i el paisatge és molt divers», afirma la família Vázquez, de Barcelona, que va contractar el viatge perquè uns amics els ho van recomanar. «L'any passat vam voler venir però no vam trobar lloc», assegura una altra passatgera. Molts coincideixen a haver fet avui un gran descobriment. «Lleida és la gran desconeguda i el seu paisatge val molt la pena», diu Dolors Creus.

El Tren dels Llacs està a punt d'arribar a Lleida. Una parella s'abraça mentre miren nostàlgics per la finestreta. Ell és portuguès i ella, libanesa. Viuen per un temps a Barcelona i aprofiten els caps de setmana per fer turisme. Avui ha triat ell l'itinerari. «Aquest viatge ha sigut el millor regal que m'han fet mai», diu la noia. I només ha sigut necessari asseure's, observar i admirar.