El contrari de l'AVE

Els trens històrics lluiten per fer-se un lloc en l'oferta turística de Catalunya

Al Tren dels Llacs i el Tren del Ciment s'hi afegeixen excursions en un Talgo

Una passatgera del Tren dels Llacs observa el paisatge.

Una passatgera del Tren dels Llacs observa el paisatge. / JAVIER MARTÍN

3
Es llegeix en minuts
EVA VISA / LLEIDA

Viatjar per viatjar és per a molts un plaer. I si es fa en un tren d'època encara més. Aquest mitjà de transport, que compta amb molts incondicionals, té els seus propis codis: el camí es disfruta a vegades més que el destí. Reviure els viatges d'abans es converteix en tota una aventura.

A Catalunya i al sud de França hi ha algunes línies de ferrocarril que han sigut rescatades de l'oblit per transportar els viatgers a altres èpoques mentre es disfruta del paisatge amb calma. Això encara és possible gràcies al Tren dels Llacs de Lleida, al Train Jaune (Tren Groc) de la Cerdanya francesa o al Tren del Ciment del Berguedà.

Per a aquells que vulguin viure una experiència encara més exclusiva hi ha un tren Talgo, model que va ser la joia de la corona de la indústria ferroviària estatal, que aquest any oferirà viatges històrics a la carta. Es tracta d'un comboi que va estar en servei entre el 1969 i el 2010, i que va ser el primer a travessar la frontera francesa sense necessitat de canviar de tren.

L'Associació d'Amics del Ferrocarril Cinquena Zona de Badalona va organitzar l'octubre passat el trajecte Barcelona-Portbou i al març va tornar a sortir des de la capital comtal amb destí a Puigcerdà, un itinerari que repetirà dissabte que ve 9 de maig. «Aquest projecte és la il·lusió que estem perseguint des de fa molts anys», afirma el president d'aquesta agrupació dedicada a la reparació, la restauració i el manteniment de material històric ferroviari, Santiago Gómez, fill i nét de ferroviaris.

El seu company, David Rodríguez, també porta a la sang la passió pels trens. «La meva primera paraula no va ser mama ni papa ni tampoc aigua. Va ser tren», assegura orgullós. Ell és un dels 15 membres d'aquesta associació i la seva passió per viatjar en trens històrics és insaciable. Afirma que quan s'enfila en un percep de seguida les seves olors característiques, un fenomen que passa per alt a la majoria dels passatgers. «Per exemple, quan el tren frena o els olis que s'utilitzen per facilitar el moviment de fricció del tren», assegura Rodríguez, que es queixa que a Espanya hi ha «poca cultura ferroviària» i també «falta de sensibilitat» per a la preservació del material històric.

COMPATIBILITZAR / El Talgo restaurat forma part dels fons del Museu del Ferrocarril, amb seu a Vilanova i la Geltrú. La seva presidenta, Pilar García, assegura que els trens turístics són un producte molt atractiu per a la ciutadania i que funcionen molt bé a Catalunya, especialment en les línies de poc trànsit. «El principal problema és compatibilitzar-ne l'explotació amb els horaris dels trens convencionals», assenyala.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestiona actualment el Tren del Ciment i el Tren dels Llacs. El primer va des de la Pobla de Lillet fins a Castellar de n'Hug (Berguedà) i el segon és un comboi històric que connecta Lleida amb la Pobla de Segur, després de vorejar quatre llacs.

Notícies relacionades

A l'altre costat de la frontera, a la Catalunya Nord, el Train Jaune és un emblemàtic tren de muntanya que uneix Vilafranca de conflent amb Latour-de-Carol. És un dels principals atractius turístics de la zona però l'amenaça de tancament plana sobre el tren després que els sindicats ferroviaris denunciessin a principis d'aquest any que el seu futur està en perill si no s'hi inverteix. En els últims deu anys, ha perdut 250.000 usuaris.

Totes aquestes iniciatives suposen una font de recursos econòmics per al territori. El vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich, afirma: «El Tren dels Llacs és un producte consolidat que ha encaixat molt bé en la zona. Té impacte directe en les comarques del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà». L'oficina de turisme de la Pobla de Segur calcula que cada passatger gasta 50 euros de mitjana en comerços de la població, per la queal cosa l'impacte directe és d'uns 350.000 euros per temporada. Al Berguedà, el turisme representa un 7% de la seva economia. L'alcalde de Castellar de n'Hug, Salvador Juncà, remarca que el tren és «el motor» de la població.